Com
deus saber, una subordinada substantiva fa
les funcions que pot realitzar
un nom comú a l'oració:
subjecte, complement directe, indirecte, etc.
Apareixen
de quatre
formes
distintes, però això no determina la funció sintàctica
que fan.
Les quatre
formes
són:
Introduïdes
per la conjunció completiva QUE o SI: Sé que
vindràs;
no sé si
vindràs
En
un infinitiu que té el mateix subjecte que l'oració principal:
Vull
cantar
Introduïdes
per un pronom interrogatiu (què, quan, com, on, per
què, etc.):
Dis-me
on
està
Introduïdes
pel pronom relatiu QUE, QUI, sense antecedent: Qui
t'ho ha dit
no té ni idea
Si
el teu dubte és
identificar la
funció sintàctica que fa una substantiva,
veurem ara la manera de
detectar-la,
siga
la forma que siga com aparega.
SUBJECTE
O COMPLEMENT DIRECTE
Es
presenten les dues funcions sintàctiques de la mateixa manera.
Ambdues funcions podrien ser substituïdes pel demostratiu AIXÒ.
Per a diferenciar-les sintàcticament hem de substituir ara la
subordinada pel pronom feble HO. Si és possible la
substitució, estem davant una substantiva de complement directe
(CD). Exemples per a provar-ho:
Vull
que
vingues;
pots
cantar?;
no
sabem si
vindrà;
li
vaig preguntar com
havia de fer-ho;
m'agrada
molt llegir;
m'interessa
que
m'ho digues.
Com
es pot comprovar, tant les completives amb les
conjuncions "que,
si",
o el pronom interrogatiu indirecte "com" i
els
infinitius
subratllats,
són subordinades substantives i les podem substituir per AIXÒ.
Substituir-les
per AIXÒ ens
posa en la pista que poden ser de subjecte o de CD. La
segona comprovació és vore quines
podem substituir pel pronom HO.
Les quatre
primeres subordinades: ho
vull;
ho
pots?,
no ho sabem,
li
ho vaig preguntar, són
correctes.
Les
dos darreres: *m'ho
agrada molt,
*m'ho
interessa,
no són correctes. Per
tant, "que
vingues", "cantar",
"si vindrà"
i "com havia de fer-ho"
són
substantives de CD i les dues darreres
són de subjecte.
Hi
ha també substantives creades amb relatius sense antecedent que
poden fer la funció sintàctica de subjecte: qui
no ho entenga,
que pregunte; o bé de CD: he
vist el/allò
que em vas dir
(ho he vist).
Una manera de saber-ne la funció és buscar el subjecte del verb
principal. En la primera, el verb "pregunte" té com a
subjecte la substantiva "qui no ho entenga", mentre que en
la segona, el subjecte elidit és "jo", i la substantiva fa
de CD, també substituïble pel pronom HO.
COMPLEMENT
INDIRECTE
Les
substantives de complement indirecte (CI) es manifesten només amb
els pronoms relatius QUI, QUE, sense antecedent, ja que es refereixen
a una o més persones a les quals va destinada l'acció del verb
principal, però estes persones també fan una acció en la
subordinada. La
substantiva de CI pot portar un
article o un demostratiu davant i sempre té
davant les preposicions A o PER A (com en el CI de l'oració
simple). Exemples:
-Explicaré
de nou les substantives a
qui no les haja entés
-Als
que no vinguen a classe
els posarem falta
-Per
als que no estigueren a classe ahir,
ho tornaré a dir
ATRIBUT
Les
oracions subordinades substantives d'atribut fan la funció d'un
atribut, o siga, comencen normalment amb la conjunció QUE o un verb
en infinitiu darrere d'un verb copulatiu (ser,
estar, semblar). Exemples:
-La
idea és que calles, (=el teu silenci, equivalent a un
atribut ja que va darrere de ser)
-La
meua voluntat és acabar ràpidament, (=l'acabament,
el final ràpid, equivalent a un atribut ja que va darrere de ser)
-Manel
semblava que mossegava (=mossegador, rabiós,
equivalent a un atribut)
-Pepa
estava que treia foc pels queixals (=enfadada)
COMPLEMENT
DEL NOM
Les
substantives de complement del nom (CN) van darrere d'un nom
per a complementar-lo. Normalment s'inicien amb QUE (o amb una
preposició + infinitiu). Exemples:
-Tinc
el pressentiment que no m'has escoltat; tinc el
pressentiment de no ser escoltat;
-Té
la seguretat que tot anirà molt bé; té la
seguretat de fer-ho bé;
COMPLEMENT
DE RÈGIM VERBAL
El
complement de règim verbal és crea a partir dels verbs que
necessiten una preposició obligatòria: exposar-se a,
oblidar-se de, somiar amb, etc.
Les
substantives de CRV s'inicien amb QUE però no porten la preposició
obligatòria que hauria de portar el verb, ja que "cauen"
davant
QUE, en canvi, si va un infinitiu, sí que conserva la preposició.
Exemples:
-S'exposa (a) que
li ho furten tot; s'exposa a perdre les claus;
-M'he
oblidat (de) que
havia d'agafar els llibres; m'he oblidat d'agafar els
llibres;