Kahoot de 30 preguntes, 20 minuts (repte tancat)
- - - -
P.S. Acabat el repte, si vols practicar més vegades aquest Kahoot pots fer-ho pel teu compte (no quedarà enregistrat el resultat, però te n'informarà quan acabes de contestar-lo). Clica ací: Kahoot Estellés.
6. PAU, juliol de 2018 (títol, procedència del text, activitat, conceptes sociolingüístics implicats) [pàg. 38]
Fragment d’article d’investigació sociolingüística sense títol, de caràcter expositivoargumentatiu. Analitza l’ús del valencià pels tuitaires de la Marina Alta.
TÖLKE, Vanessa (2015): «L’ús de les llengües minoritàries en les xarxes socials: el valencià en Twitter», Zeitschrift für Katalanistik, núm. 28, pp. 95–115.
Les xarxes socials promouen o perjudiquen l’ús de les llengües minoritàries? Escriu un text de característiques tipològiques semblants al que has llegit exposant les raons que justifiquen la teua resposta a la pregunta plantejada. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts].
Conceptes sociolingüístics: lleialtat lingüística, normalització lingüística, comunitat lingüística, llengua minoritzada, àmbits d’ús, actitud lingüística, conflicte lingüístic, superació de la diglòssia,...
 |
| Usos conscients, inconscients i simbòlics de les llengües |
1. PAU, juny de 2021 (títol, procedència del text i activitat de redacció) [pàg. 21 del dossier]
Sense títol (article d’opinió: text expositivoargumentatiu)
Vicent RIERA I ESCRIVÀ, (https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/43449/per-que-els-professors-de-secundaria-es-jubilen-als-seixanta-anys, [12-3-2021])
Explica quina és, en la teua opinió, la situació actual de l’ensenyament en Secundària a partir de les nocions i termes apareguts al text. (Extensió: 150 paraules aproximadament). [2 punts]
2. PAU, juny de 2020 (títol, procedència del text, activitat, conceptes sociolingüístics implicats) [pàg. 25]
El Consell d'Europa alerta que el valencià es troba en una situació preocupant (crònica: text informatiu amb modalització valorativa, però no presenta tesi ni arguments)
Diari Levante, Estrasburg / València 11/12/2019 (adaptació)
Redacta un text en què valores la situació tractada en el text 2. Explica-hi alguna manera que cregues útil per a corregir-la. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]
Conceptes sociolingüístics: política lingüística, planificació lingüística, llengües minoritzades, discriminació, substitució lingüística, àmbits d’ús, conflicte lingüístic, ...
3. PAU, setembre de 2020 (títol, procedència del text, activitat, conceptes sociolingüístics implicats) [pàg. 29]
Xenofòbia lingüística (article d’opinió / columna)
Rubio, Antoni, El Temps, 24/02/2020 (adaptació)
Escriu un text de característiques semblants al de Rubio, sobretot quant al registre, a la tipologia i als recursos expressius, en què expliques una experiència lingüística semblant. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]
Conceptes sociolingüístics: lleialtat lingüística, bilingüisme, diglòssia, comunitat lingüística, llengua minoritzada, discriminació lingüística, substitució lingüística, àmbits d’ús, submissió apresa, ...
4. PAU, juny de 2019 (títol, procedència del text, conceptes sociolingüístics implicats) [pàg. 42]
Des del bressol, en valencià (crònica)
Ciges, Teresa: Saó (30/10/2017)
Redacta un text de característiques tipològiques semblants al de Teresa Ciges, en el qual expliques una campanya distinta però amb la mateixa finalitat. Recorda que has de posar un títol al text. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]
Conceptes sociolingüístics: lleialtat lingüística, comunitat lingüística, llengua minoritzada, àmbits d’ús, política lingüística, planificació lingüística, actitud lingüística, bilingüisme,
5. PAU, juny de 2018 (títol, procedència del text, activitat, conceptes sociolingüístics implicats) [pàg. 34]
Fragment de llibre assagístic / divulgació sociolingüística, sense títol (probable text expositivoargumentatiu. Tracta la desaparició de les llengües al món)
TUSON, Jesús (2011): Quinze lliçons sobre el llenguatge (i algunes sortides de to). Barcelona, Ara Llibres, pp. 179-182.
Escriu un text de característiques semblants al de Jesús Tuson, sobretot quant al registre, a la tipologia i als recursos expressius. Què li diries a una persona que et proposara que fos la teua llengua una de les que hauria de ser sacrificada en favor de la comunicació al món? (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]
Conceptes sociolingüístics: lleialtat lingüística, prejudicis lingüístics, comunitat lingüística, llengua minoritzada, àmbits d’ús, política lingüística, planificació lingüística, actitud lingüística, bilingüisme,...
6. PAU, juliol de 2018 (títol, procedència del text, activitat, conceptes sociolingüístics implicats) [pàg. 38]
Fragment d’article d’investigació sociolingüística sense títol, de caràcter expositivoargumentatiu. Analitza l’ús del valencià pels tuitaires de la Marina Alta.
TÖLKE, Vanessa (2015): «L’ús de les llengües minoritàries en les xarxes socials: el valencià en Twitter», Zeitschrift für Katalanistik, núm. 28, pp. 95–115.
Les xarxes socials promouen o perjudiquen l’ús de les llengües minoritàries? Escriu un text de característiques tipològiques semblants al que has llegit exposant les raons que justifiquen la teua resposta a la pregunta plantejada. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts].
Conceptes sociolingüístics: lleialtat lingüística, normalització lingüística, comunitat lingüística, llengua minoritzada, àmbits d’ús, actitud lingüística, conflicte lingüístic, superació de la diglòssia,...
Acabem d'iniciar la 2a avaluació, que passarà ben ràpidament en vint-i-quatre escasses hores lectives. El 9 de febrer acaba amb la junta d'avaluació. I des d'ara, què farem?
Com a treballs optatius per incrementar nota hem proposat tres activitats a escollir-ne només una: una biografia lingüística en àudio o vídeo (2-3 minuts); una entrada assagística sobre una paraula, a l'estil de Fuster (250 mots), o un videolit llegint un dels deu poemes d'Estellés, que es troben reproduïts al dossier.
Els continguts principals a revisar es basen en l'estudi de conceptes sociolingüístics.Veurem les característiques dels textos expositius, narratius i expositivoargumentatius. Practicarem la redacció d'alguns d'aquests responent preguntes dels exàmens PAU. Ens fixarem en les faltes habituals pròpies i n'elaborarem un llistat ampli amb les faltes ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques que cometem. Aquesta activitat personal ens ajudarà a reduir bona cosa d'errades freqüents.
Abordarem l'oració complexa, coordinada i subordinada per a aprendre a distingir els tipus d'oració. La modalització i els recursos expressius tancaran els continguts teoricopràctics que repassarem. A banda, es troben els dos autors de Literatura que coneixerem fragmentàriament per mitjà de deu poemes i vuit entrades d'un diccionari amb caràcter especulatiu, molt personal. Aquesta és la previsió, si bé, allò que no tractem amb certa profunditat, haurem de reprendre-ho de nou a la tercera avaluació.
Podcasts de les tertúlies del dimecres, dia 27 d'octubre, al voltant de la novel·la La plaça del Diamant, en aquest canal (clica):
https://www.spreaker.com/show/2n-de-batxillerat-ies-ffig
- - - - - -
PREGUNTES DE LA TERTÚLIA DE LA PLAÇA DEL DIAMANT
1. Quin judici o opinió teniu sobre la novel·la de Rodoreda? (Es pregunta a diferents persones)
2. Indica quin és o quins són per a tu els temes principals de La Plaça del Diamant. Argumenta amb exemples de l'obra.
3. Com podem explicar el sentit final de l'obra? Creus que l'acabament resulta significatiu? Es tracta d'una obra optimista o és pessimista per la seua història tràgica?
4. Fem un retrat de Natàlia: aspecte físic, caràcter, personalitat, què pensa de la vida, com evoluciona amb el pas del temps... La consideres una dona simple?
5. S'afirma que Natàlia no se sent especialment atreta per la maternitat. Argumenta si ho trobes cert o fals.
6. Descriu els dos marits de Natàlia i parla de la influència en ella.
7. Quin personatge secundari consideres que és més important per a Natàlia, quin paper acompleix?
8. Quins valors atemporals reflecteix l'obra, que puguen ser vàlids en qualsevol país o cultura?
9. La novel·la està farcida de símbols, no sols els que hem estudiat i que són més evidents. N'has trobat algun altre? Exemple: "Quan vaig estar sola vaig mirar el cel i només era negre". Un altre: les diferents flors que hi apareixen.
10. Joan Triadú defineix la novel·la com la història d'una heroïna i el seu llenguatge. T'agrada l'estil lingüístic de la novel·la? Rodoreda ha encertat en la manera de contar la història al teu parer?
11. Quin regust (quina sensació) t'ha deixat la lectura de La plaça del Diamant?
12. Formula la teua pregunta i prepara la teua intervenció per contestar-la.
- - - - - -
 |
| Clica ACÍ per descarregar aquest quadre |
Els anys anteriors heu treballat amb major o menor grau d'èxit en la substitució pronominal d'una o dues combinacions. A 1r de Batxillerat vam practicar-la i ara és el torn d'aconseguir-ne un bon domini. Ara bé, abans que res hem de controlar si reconeixem els complements verbals dins l'oració a fi de substituir-los correctament pel pronom corresponent. A tal fi, la classe d'avui consistirà a contestar amb els vostres mòbils dos kahoots després de revisar els complements verbals i els tipus de pronoms que trobeu a la graella del costat.
Els kahoots són dos "challenges": desafiaments o reptes que es tancaran la nit del divendres.
El primer kahoot consisteix en 30 preguntes de 20 segons per saber si reconeixes amb facilitat els tipus de complements del verb de les oracions. Aquesta prova l'hauries de superar sense gaire dificultats en 15 minuts. En superar-la, passa al segon kahoot: Coneixements previs sobre la substitució de complements per pronoms i la funció sintàctica d'aquests. Encara que ja vas practicar-ho el curs passat, es possible que te'n queden dubtes. Per això, la setmana pròxima farem un bany de teoria i exercicis que tens al dossier i que pots, també, veure des d'ací en pantalla: Teoria i exercicis de pronoms (clica).
Com a exercicis d'ampliació, utilitzarem aquests dos enllaços:
Després de la prova inicial i mentre esperem l'arribada del dossier enquadernat (consultable ja en pdf des d'aquest blog), encetarem els primers continguts del comentari de text amb el tema de la fonètica.
Com vos he comentat, la pregunta de la prova PAU val un punt, es formula amb quatre mots o sintagmes per a decidir si un mot conté vocals (e,o) tòniques obertes o tancades, si una consonant es realitza sorda o sonora i, finalment, si en la unió de dues paraules una vocal s'elideix o no s'elideix. Vegeu-ne l'exemple:
Les pròximes sessions revisarem les regles de pronúncia de la e/o obertes, el quadre dels sons consonàntics i els casos de sonorització de consonants i d'emmudiment de vocals inicials o finals. Tot està en aquest pdf de set pàgines amb teoria i exercicis que podeu descarregar-vos per treballar-lo (FONÈTICA). A més, si després de fer els exercicis voleu autocorregir-vos, us enllacem amb el pdf de les (SOLUCIONS).
Reprenem els exercicis de l'oració composta elaborats en formularis de Google per tal de revisar el grau de reconeixement que cadascú té de les oracions coordinades, les subordinades substantives, adjectives i adverbials. El curs passat les vam treballar amb formularis autocorrectius en línia i ara deixem novament aquells enllaços amb un de nou per dedicar una hora al repàs.
Contesteu-los i pregunteu dubtes mentre els empleneu. Hi quedarà registre de la vostra participació. En acabar cada qüestionari, rebreu feed-back d'errades i puntuació obtinguda.
El tema del poema és l’assumpció del jo poètic de la seua pertinença a una col·lectivitat. Escriurà des del poble, i no únicament per al poble, com faran altres poetes del corrent realista. Estellés procedeix del carrer, forma part de la gent, n’és part indestriable, n’és «un entre tants». Aquesta frase, òbviament associada a una idea que té el poeta sobre ell mateix, es convertirà en un leitmotiv al llarg de la secció, ja que la recupera en altres tres poemes.
Altres temes del poemari: l’amor apassionat i salvatge que perviu en el temps; la duresa de la vida de postguerra, especialment per als vençuts i per als més vulnerables; el record de la sensualitat d’una jove i del desig que li provocava, etc.
Pel que fa a la mètrica, el poema està format per 21 versos. Alternen els decasíl·labs amb cesura a la quarta síl·laba (4 + 6) i els tetrasíl·labs. Aquests últims sempre corresponen a la mateixa frase « un entre tants», que també es correspon amb el primer hemistiqui de tots els versos de deu síl·labes. La rima és la repetició de sons al final dels versos per a remarcar estèticament el final del vers, i organitza les formes estròfiques. Ací trobem repeticions constants de la frase que hem esmentat («un entre tants») en els versos 2, 4, 6, 7, 9, 11, 13, 14, 16, 18, 20 i 21. Els versos decasíl·labs s’agrupen de tres en tres, amb una rima consonant, és a dir, amb coincidència dels sons vocàlics i consonàntics a partir de l’última síl·laba accentuada: callen-treballen-badallen, gemeguen-s’ofeguen-preguen, callen-tallen-callen. Aquest poema no s’estructura en cap estrofa definida, però hi trobem unes pautes organitzatives que ens ajuden a explicar més coherentment el seu significat. Podem distribuir els versos en tres grups, formats cada un per set versos. Es repeteix la mateixa organització: tres decasíl·labs i quatre tetrasíl·labs (10-4-10-4-10- 4-4).
Les altres mètriques del poemari són els versos alexandrins dodecasil·làbics amb cesura en la sisena síl·laba, i els versos octosil·làbics.
Els recursos literaris usats per l’autor en aquesta composició estan centrats en l’abús de la repetició d'estructures sintàctiques i mots. Li serveixen per a vertebrar i construir sòlidament el poema. L’anàfora i el paral·lelisme sintàctic («Un entre tants com esperen, treballen/ Un entre tants com esperen badallen») són els més presents, sense oblidar les repeticions lèxiques dels mots clau del poema: esperar i callar. L’asíndeton també s’emprarà per a trencar la lògica expressiva, per a agilitzar la dicció poètica i per a destacar els verbs que finalitzen molts dels versos («esperen, barallen»).
Altres recursos freqüents d'Estellés són: la hipèrbole o exageració, la metàfora, la metonímia i els encavallaments (sintagmes o oracions interrompudes en un vers i continuades al vers següent).
- - - - -
TASCA DE LA SETMANA (25-31 gener) per a 2n B
Aquest és un model de comentari que haureu d'imitar amb els altres nou poemes d'Estellés que queden. Practiqueu el comentari elaborant-ne un i publicant-lo al portafoli a partir d'aquesta setmana quan tingueu un moment. Podeu extraure tota la informació del comentari en els apunts d'Estellés que us vaig repartir, i que podeu també descarregar des d'ací (ESTELLÉS). Us propose de repartir els poemes restants per a comentar-los seguint el mateix esquema exposat a l'inici d'aquest post. Comenteu-los individualment i els publiqueu en dues setmanes màxim.
La manera de preparar les preguntes d'Estellés per al control i el selectiu és la de sempre. Si mireu als apunts de les preguntes del selectiu sobre Estellés, des de la pàgina 6, a partir de la pregunta 1.05 es troben les preguntes de contextualització. Cal que vos resumiu en 80-90 mots les contestacions. En total han de ser-ne 8, ja que podeu prescindir-ne de l'última. Aquesta seria la tasca a fer aquesta setmana del 25 al 31 de gener. Bona feina, 2n B!!!
Introduïdes per la conjunció completiva QUE o SI: Sé que vindràs; no sé si vindràs
En un infinitiu que té el mateix subjecte que l'oració principal: Vull cantar
Introduïdes per un pronom interrogatiu (què, quan, com, on, per què, etc.): Dis-me on està
Introduïdes pel pronom relatiu QUE, QUI, sense antecedent: Qui t'ho ha dit no té ni idea
Si el teu dubte és identificar la funció sintàctica que fa una substantiva, veurem ara la manera de detectar-la, siga la forma que siga com aparega.
SUBJECTE O COMPLEMENT DIRECTE
Es presenten les dues funcions sintàctiques de la mateixa manera. Ambdues funcions podrien ser substituïdes pel demostratiu AIXÒ. Per a diferenciar-les sintàcticament hem de substituir ara la subordinada pel pronom feble HO. Si és possible la substitució, estem davant una substantiva de complement directe (CD). Exemples per a provar-ho:
Vull que vingues;
pots cantar?;
no sabem si vindrà;
li vaig preguntar com havia de fer-ho;
m'agrada molt llegir;
m'interessa que m'ho digues.
Com es pot comprovar, tant les completives amb les conjuncions "que, si", o el pronom interrogatiu indirecte "com" i els infinitius subratllats, són subordinades substantives i les podem substituir per AIXÒ. Substituir-les per AIXÒ ens posa en la pista que poden ser de subjecte o de CD. La segona comprovació és vore quines podem substituir pel pronom HO. Les quatre primeres subordinades: ho vull; ho pots?, no ho sabem, li ho vaig preguntar, són correctes. Les dos darreres: *m'ho agrada molt, *m'ho interessa, no són correctes. Per tant, "que vingues", "cantar", "si vindrà" i "com havia de fer-ho" són substantives de CD i les dues darreres són de subjecte.
Hi ha també substantives creades amb relatius sense antecedent que poden fer la funció sintàctica de subjecte: qui no ho entenga, que pregunte; o bé de CD: he vist el/allò que em vas dir (ho he vist). Una manera de saber-ne la funció és buscar el subjecte del verb principal. En la primera, el verb "pregunte" té com a subjecte la substantiva "qui no ho entenga", mentre que en la segona, el subjecte elidit és "jo", i la substantiva fa de CD, també substituïble pel pronom HO.
COMPLEMENT INDIRECTE
Les substantives de complement indirecte (CI) es manifesten només amb els pronoms relatius QUI, QUE, sense antecedent, ja que es refereixen a una o més persones a les quals va destinada l'acció del verb principal, però estes persones també fan una acció en la subordinada. La substantiva de CI pot portar un article o un demostratiu davant i sempre té davant les preposicions A o PER A (com en el CI de l'oració simple). Exemples:
-Explicaré de nou les substantives a qui no les haja entés
-Als que no vinguen a classe els posarem falta
-Per als que no estigueren a classe ahir, ho tornaré a dir
ATRIBUT
Les oracions subordinades substantives d'atribut fan la funció d'un atribut, o siga, comencen normalment amb la conjunció QUE o un verb en infinitiu darrere d'un verb copulatiu (ser, estar, semblar). Exemples:
-La idea és que calles, (=el teu silenci, equivalent a un atribut ja que va darrere de ser)
-La meua voluntat és acabar ràpidament, (=l'acabament, el final ràpid, equivalent a un atribut ja que va darrere de ser)
-Manel semblava que mossegava (=mossegador, rabiós, equivalent a un atribut)
-Pepa estava que treia foc pels queixals (=enfadada)
COMPLEMENT DEL NOM
Les substantives de complement del nom (CN) van darrere d'un nom per a complementar-lo. Normalment s'inicien amb QUE (o amb una preposició + infinitiu). Exemples:
-Tinc el pressentiment que no m'has escoltat; tinc el pressentiment de no ser escoltat;
-Té la seguretat que tot anirà molt bé; té la seguretat de fer-ho bé;
COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
El complement de règim verbal és crea a partir dels verbs que necessiten una preposició obligatòria: exposar-se a, oblidar-se de, somiar amb, etc.
Les substantives de CRV s'inicien amb QUE però no porten la preposició obligatòria que hauria de portar el verb, ja que "cauen" davant QUE, en canvi, si va un infinitiu, sí que conserva la preposició. Exemples:
-S'exposa (a) que
li ho furten tot; s'exposa a perdre les claus;
-M'he
oblidat (de) que
havia d'agafar els llibres; m'he oblidat d'agafar els
llibres;