Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets característics d'aquesta tipologia presents al text. [0’5 punts: 0’25 per la identificació; 0’125 per tret].
Pàg. 40 del dossier: El conte
És un text narratiu. S’hi relata el procés d’escriptura d’un conte, la problemàtica al voltant de trobar el títol per al text i les conseqüències de no trobar-lo. Característiques:
- Presència d’una veu narrativa (no identificada i que no forma part de la història) que conta en tercera persona i en present. En aquest sentit, podem veure diferents temps verbals («s’asseu», «agafa», «fica», «comença»…).
- Els esdeveniments van succeint-se linealment i reflecteixen una estructura pròpia d’una narració amb introducció, nus o conflicte i desenllaç.
- Hi ha elements textuals que permeten marcar el desenvolupament del temps («A mitja tarda…»/ «A nit ja entrada…»/ «A l’alba…»).
- Apareix un únic personatge («l’home»), sense cap descripció externa.
- La història se situa en un únic lloc: l’espai on l’home escriu («l’escriptori»)
Pàg. 41: Des del bressol en valencià
Es tracta d’un text expositiu. També es pot acceptar que es tracta d’un text expositiu amb seqüències argumentatives. Així ho posen de manifest les característiques següents:
-El text és objectiu, impersonal, ja que no apareix cap marca o dixi d’emissor o receptor.
-Ús profús de passives (ha estat presentada, va ser presentat el passat curs) i impersonals (es vol acollir, es proposen noms valencians, es durà a terme, s’ha creat una caixa, es posa a l’abast, es canten).
-Ús de temps verbals en present d’indicatiu (i pretèrit perfet) que expressen acció actual: torna, es vol, ha estat.
-Ús de verbs copulatius o semànticament pròxims, com ara ser, tenir, consistir a.
-Sintaxi elaborada amb ús freqüent de subordinades de relatiu: en el qual es pot llegir, en què es proposen noms, en el qual es posa, que ha estat presentada a l’Hospital General, etc.
-Lèxic concret i clar sobre la campanya en favor del valencià: hospital, comares, mares...
-Diversos camps semàntics: criança (nadó, mare, comare); organismes (hospital, AVL, Diputació),
-Dades concretes: numèriques (6000 caixes), adreça web, noms de participants, títols, etc.
-Organització lògica de les idees (addició, conseqüència, causa), amb connectors que hi participen: Per això, a més, d’aquesta manera, ja que es vol acollir, etc.
-Ús dels dos punts, per a concretar o exemplificar la informació.
-El text inclou descripcions d’alguns aspectes de la campanya en les línies (…)
Pàg. 36: La nina de cel·luloide
És un text narratiu. S’hi relaten fets de la vida de la narradora, de la seua família i d’un doctor en temps de guerra. Característiques:
- Presència d’una veu narrativa, que és una xiqueta, la qual conta en primera persona fets viscuts per ella.
- Conta esdeveniments temporalment pròxims al present des del qual es narra, que és el present de la guerra.
- Els esdeveniments narrats van succeint-se, en aquest cas, sense linealitat, amb una manipulació temporal (des d’un passat recent a un passat anterior, connecta amb el present i s’anuncia el futur).
- S’usen diferents temps verbals al llarg del text d’acord amb l’ordenació dels fets (diferents formes de passat –m’han dit/sabia/se’m va trencar...-, el present i el futur).
- Apareixen diferents personatges: personatges individualitzats (la xiqueta narradora, la mare, el doctor i el pare) i personatges col·lectius (els soldats de cada bàndol).
- La història se situa sobretot en un espai, la casa familiar de la xiqueta (espai interior). Hi ha referències a altres espais (exteriors) com ara el front.
Indica cinc exemples de recursos expressius de caràcter literari presents al text. [0,5 punts; 0’1 punt per cada exemple. Si els exemples són diferents, encara que siguen del mateix tipus, la resposta és vàlida]
Pàg. 40 del dossier: El conte
A banda d’alguns trets ja esmentats en la pregunta anterior (que no haurien d’estar repetits en aquesta pregunta per a ser tinguts en compte), podem considerar exemples com:
- El recurs al present per part del narrador intensifica la proximitat del receptor a allò que es relata.
- El narrador, inicialment, se centra en l’acció de l’escriptura del conte però també ens trasllada l’activitat mental del personatge (narrador omniscient). Exemples d’aquesta condició del narrador serien: «rumiar», «acudir», «pensar», «es dóna per vençut», «resignat», «sabent».
- S’observa al segon paràgraf com es passa de narrar les accions a introduir la interioritat del personatge. Ho veiem a partir de «Li agrada molt», quan comença a activar-se la valoració que fa el personatge del que ha escrit i els seues pensaments. Aquest recurs és clau en la construcció del tercer paràgraf («acuden», «pensa», «pensa»). En aquest sentit, trobem l’ús dels dos punts per anar connectant pensaments del personatge.
- Ús d’adjectius o quantificadors que aporten valoració del personatge respecte a l’escriptura i els seus efectes: «molt», «feliç», «millor», «gairebé perfecte», «escaient», «immillorable», «gens», «pitjor», «ben precís», «perfecte», «prou bo», «perfecte del tot».
- Ús de verbs (tercer paràgraf) que reflecteixen les conseqüències negatives de no trobar el títol escaient (sinonímia): «destrossen», «trenca», «esguerren», «espatlla».
- L’acció se centra en un únic episodi, amb un únic personatge, un únic espai i durant un període temporal breu.
- En algunes parts del conte domina l’acció (especialment en la primera) i aquesta és presentada amb oracions breus i amb una construcció senzilla. Aquest estil dota el relat d’un ritme àgil, viu.
- El desenllaç del conte pot interpretar-se com un recurs a l’absurd o la hipèrbole, que ens fa pensar en la posició extrema de l’escriptor respecte a la necessitat de perfecció absoluta. En aquest sentit, podria interpretar-se com una crítica o, en tot cas, podria donar peu a una reflexió.
- El desenllaç també queda marcat per la destrucció dels fulls fins a fer-los miquetes, amb una imatge d’insistència i reiteració («estripa… estripa…», «successivament»).
Pàg. 36: La nina de cel·luloide
- L’ús d’una veu narrativa infantil es reflecteix en l’estil de la narració (estil senzill, amb repeticions sintàctiques, repeticions de lèxic, lèxic general...) i en la mirada sobre la guerra (innocència o ignorància: “no sé ben bé on és”/ “no sé ben bé on se’n van”).
- Presència de repetició de construccions: “M’han dit que el doctor se n’ha hagut d’anar...”/ “Diuen que el doctor se n’ha anat...” o “Jo ja sabia que...”/ “Jo ja sabia que...”.
- Ús del símbol d’una nina ferida per a parlar-nos de les ferides (o conseqüències) d’una guerra).
- Contrast entre el que la narradora sap i el que diuen altres (que ella desconeix o no entén bé).
- Introducció, en estil indirecte, de la veu d’altres personatges (el doctor i la mare).
- Ús de manipulacions de la cronologia temporal, amb una retrospecció que ens explica com es van fer amics la narradora i el metge. D’aquesta manera el model de la narració seria el denominat in media res.
- Al costat de la narració, trobem altres funcions de la veu narrativa, com ara expressions de caràcter emocional o explicatiu (“Ara que m’hi havia fet amiga, ves.”/ “és clar, perquè és una nina”/ “tot i que de sang, no en té, pobra, mira que és pobra, la nina, que no té ni sang”.)
- Oposició entre espai interior (la casa familiar) i espai exterior (espai desconegut per a la narradora, espais vinculats a la guerra). En aquest sentit, es tracta d’una guerra sense context explícit.
