150 mots d'un text d'opinió sociolingüístic

 6. PAU, juliol de 2018 (títol, procedència del text, activitat, conceptes sociolingüístics implicats) [pàg. 38]

1. Fragment d’article d’investigació sociolingüística sense títol, de caràcter expositivoargumentatiu. Analitza l’ús del valencià pels tuitaires de la Marina Alta.

2. TÖLKE, Vanessa (2015): «L’ús de les llengües minoritàries en les xarxes socials: el valencià en Twitter», Zeitschrift für Katalanistik, núm. 28, pp. 95–115.

3. Les xarxes socials promouen o perjudiquen l’ús de les llengües minoritàries? Escriu un text de característiques tipològiques semblants al que has llegit exposant les raons que justifiquen la teua resposta a la pregunta plantejada. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts].

4. Conceptes sociolingüístics: lleialtat lingüística, normalització lingüística, comunitat lingüística, llengua minoritzada, àmbits d’ús, actitud lingüística, conflicte lingüístic, superació de la diglòssia,...

Heus ací un text que podria servir de contestació a la proposta c)

 Una llengua minoritzada a les xarxes 

Vanessa Tölke analitza en la seua investigació l'ús del valencià a Twitter i conclou que s'equipara al d'altres llengües. Quan cita l'Eugeni Alemany en destaca la frase: "La normalització del valencià passa per les xarxes." Aquesta afirmació la compartisc plenament i en faré cinc cèntims tot seguit.

D'una banda, seria ben estrany que una comunitat lingüística com ara la valenciana haguera de fer servir el castellà com a llengua d'interposició en les xarxes, ja que apareixeríem davant el món com una cultura satèl·lit.

D'altra banda, una manera d'engegar el nostre "empoderament" lingüístic i superar la diglòssia individual i social seria la de mostrar una actitud lingüística positiva envers la llengua minoritzada estenent-ne l'ús als nous àmbits: cultura, multimèdia, xarxes socials. 

Indubtablement les xarxes són fòrums en què gent afí s'empodera compartint opinions, notícies i experiències enriquidores, i la llengua en què ho fan genera comunitat lingüística i prestigi per a la llengua i els parlants. En conclusió, les xarxes socials promouen l'ús de les llengües minoritàries i conviden a crear comunitat.  [171 mots]

Ara pots escoltar quatre articles de companys i companyes contestant la pregunta

- - - - - -

- - - - - - 

Escrivim textos expositivoargumentatius sobre la llengua

 

Usos conscients, inconscients
i simbòlics de les llengües

En principi serà la tipologia expositivoargumentativa la que comencem a treballar. Al dossier teniu sis models reproduïts dels exàmens de les PAU per tal d'acostar-nos a les diferents tipologies de textos que cal comentar i després emular. A banda dels narratius, hi trobareu la diversitat següent: articles d'opinió o columnes, fragments de llibres de caràcter assagístic sobre les llengües, cròniques, i poc més. I ara, per poder abordar-los a classe i practicar la redacció de la tipologia argumentativa, llistem els textos fornits al dossier amb informació complementària, que ens ajudarà a focalitzar tant els temes sociolingüístics que enclouen així com l'activitat concreta de redacció i tipologia textual que es demana en cada prova d'examen.

1. PAU, juny de 2021 (títol, procedència del text i activitat de redacció) [pàg. 21 del dossier]

1. Sense títol (article d’opinió: text expositivoargumentatiu)

2. Vicent RIERA I ESCRIVÀ, (https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/43449/per-que-els-professors-de-secundaria-es-jubilen-als-seixanta-anys, [12-3-2021])

3. Explica quina és, en la teua opinió, la situació actual de l’ensenyament en Secundària a partir de les nocions i termes apareguts al text. (Extensió: 150 paraules aproximadament). [2 punts]

2. PAU, juny de 2020 (títol, procedència del text, activitat, conceptes sociolingüístics implicats) [pàg. 25]

1. El Consell d'Europa alerta que el valencià es troba en una situació preocupant (crònica: text informatiu amb modalització valorativa, però no presenta tesi ni arguments)

2. Diari Levante, Estrasburg / València 11/12/2019 (adaptació)

3. Redacta un text en què valores la situació tractada en el text 2. Explica-hi alguna manera que cregues útil per a corregir-la. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

4. Conceptes sociolingüístics: política lingüística, planificació lingüística, llengües minoritzades, discriminació, substitució lingüística, àmbits d’ús, conflicte lingüístic, ...

3. PAU, setembre de 2020 (títol, procedència del text, activitat, conceptes sociolingüístics implicats) [pàg. 29]

1. Xenofòbia lingüística (article d’opinió / columna)

2. Rubio, Antoni, El Temps, 24/02/2020 (adaptació)

3. Escriu un text de característiques semblants al de Rubio, sobretot quant al registre, a la tipologia i als recursos expressius, en què expliques una experiència lingüística semblant. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

4. Conceptes sociolingüístics: lleialtat lingüística, bilingüisme, diglòssia, comunitat lingüística, llengua minoritzada, discriminació lingüística, substitució lingüística, àmbits d’ús, submissió apresa, ...

4. PAU, juny de 2019 (títol, procedència del text, conceptes sociolingüístics implicats) [pàg. 42]

1. Des del bressol, en valencià (crònica)

2. Ciges, Teresa: Saó (30/10/2017)

3. Redacta un text de característiques tipològiques semblants al de Teresa Ciges, en el qual expliques una campanya distinta però amb la mateixa finalitat. Recorda que has de posar un títol al text. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

4. Conceptes sociolingüístics: lleialtat lingüística, comunitat lingüística, llengua minoritzada, àmbits d’ús, política lingüística, planificació lingüística, actitud lingüística, bilingüisme,

5. PAU, juny de 2018 (títol, procedència del text, activitat, conceptes sociolingüístics implicats) [pàg. 34]

1. Fragment de llibre assagístic / divulgació sociolingüística, sense títol (probable text expositivoargumentatiu. Tracta la desaparició de les llengües al món)

2. TUSON, Jesús (2011): Quinze lliçons sobre el llenguatge (i algunes sortides de to). Barcelona, Ara Llibres, pp. 179-182.

3. Escriu un text de característiques semblants al de Jesús Tuson, sobretot quant al registre, a la tipologia i als recursos expressius. Què li diries a una persona que et proposara que fos la teua llengua una de les que hauria de ser sacrificada en favor de la comunicació al món? (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

4. Conceptes sociolingüístics: lleialtat lingüística, prejudicis lingüístics, comunitat lingüística, llengua minoritzada, àmbits d’ús, política lingüística, planificació lingüística, actitud lingüística, bilingüisme,...

6. PAU, juliol de 2018 (títol, procedència del text, activitat, conceptes sociolingüístics implicats) [pàg. 38]

1. Fragment d’article d’investigació sociolingüística sense títol, de caràcter expositivoargumentatiu. Analitza l’ús del valencià pels tuitaires de la Marina Alta.

2. TÖLKE, Vanessa (2015): «L’ús de les llengües minoritàries en les xarxes socials: el valencià en Twitter», Zeitschrift für Katalanistik, núm. 28, pp. 95–115.

3. Les xarxes socials promouen o perjudiquen l’ús de les llengües minoritàries? Escriu un text de característiques tipològiques semblants al que has llegit exposant les raons que justifiquen la teua resposta a la pregunta plantejada. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts].

4. Conceptes sociolingüístics: lleialtat lingüística, normalització lingüística, comunitat lingüística, llengua minoritzada, àmbits d’ús, actitud lingüística, conflicte lingüístic, superació de la diglòssia,...

___________

>>> Descarrega't en pdf el llistat dels textos amb l'explicació del que és una crònica periodística (CLICA)

___________

4 relats curts en àudio basats en "Previnguda"

 

Ací podeu escoltar quatre relats breus escrits pels companys de 2n per tal de donar resposta a l'activitat "Escriu un text de característiques tipològiques semblants al de Lozano ['Previnguda'] en què s’explique alguna experiència d’un personatge caracteritzat per alguna obsessió o mania. Recorda que has de posar un títol al text. (Extensió: unes 150 paraules)." Aquests contes breus s'acosten molt bé al tema demanat i ens poden servir per ampliar estils i arguments en el futur. Enumerem els títols continguts en el podcast:

1. Un viatge sense tornada
2. Escac i mat
3. Convivència neta
4. La meua obsessió

2a Avaluació: dates i activitats

 
Acabem d'iniciar la 2a avaluació, que passarà ben ràpidament en vint-i-quatre escasses hores lectives. El 9 de febrer acaba amb la junta d'avaluació. I des d'ara, què farem?

Hem decidit tancar la data dels dos exàmens previstos: divendres 28 de gener tindrem l'examen de Literatura sobre Estellés i Fuster, quatre preguntes a escollir-ne dues, i 2 punts de la nota trimestral; el divendres següent, 4 de febrer, hi haurà l'examen de comentari amb les preguntes que decidim uns dies abans i la producció d'un text narratiu breu o un d'argumentatiu al voltant dels usos lingüístics. Aquest examen valdrà 7 punts.

Com a treballs optatius per incrementar nota hem proposat tres activitats a escollir-ne només una: una biografia lingüística en àudio o vídeo (2-3 minuts); una entrada assagística sobre una paraula, a l'estil de Fuster (250 mots), o un videolit llegint un dels deu poemes d'Estellés, que es troben reproduïts al dossier.

Els continguts principals a revisar es basen en l'estudi de conceptes sociolingüístics.Veurem les característiques dels textos expositius, narratius i expositivoargumentatius. Practicarem la redacció d'alguns d'aquests responent preguntes dels exàmens PAU. Ens fixarem en les faltes habituals pròpies i n'elaborarem un llistat ampli amb les faltes ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques que cometem. Aquesta activitat personal ens ajudarà a reduir bona cosa d'errades freqüents.

Abordarem l'oració complexa, coordinada i subordinada per a aprendre a distingir els tipus d'oració. La modalització i els recursos expressius tancaran els continguts teoricopràctics que repassarem. A banda, es troben els dos autors de Literatura que coneixerem fragmentàriament per mitjà de deu poemes i vuit entrades d'un diccionari amb caràcter especulatiu, molt personal. Aquesta és la previsió, si bé, allò que no tractem amb certa profunditat, haurem de reprendre-ho de nou a la tercera avaluació.

Videolit de La plaça del Diamant, per Núria Jarén

Núria ens presenta aquest videolit que recrea un fragment molt emotiu de la novel·la de Rodoreda. Interpreta ella mateixa el paper de la vídua Colometa. Està molt aconseguit, com veureu. 

En l'avaluació següent, podreu també fer videolits de les lectures dels vuit poemes d'Estellés procedents del Llibre de meravelles. Així mateix, intentarem, si us motiva, crear un nou Diccionari per a ociosos col·lectiu, a l'estil de Fuster, dins de les activitats creatives. 

Fi de la primera avaluació. Ànims amb la segona. 

Errades detectades als vostres resums

 Les recomanacions següents es fonamenten en les errades detectades als vostres resums, específicament del text "El capità i jo". 

1. 
   Manteniu la mateixa persona gramatical del text original
2. No copieu literalment oracions completes, es tracta de reduir-les
3. Vigileu la possible interpretació errònia dels fets relatats
4. Transformeu en estil indirecte els fragments dialogats
5. Manteniu el mateix eix temporal del text (passat o present)
   
6. Adapteu la "consecutio temporum" o relacions temporals dels verbs de passat quan els transformeu a l'estil indirecte: present passa a imperfet (canta > cantava), futur a condicional (anirà > aniria), present de subjuntiu a imperfet de subjuntiu (vull que sàpigues > volia que sabera), perfet perifràstic a plusquamperfet (vaig veure > havia vist), etc. Aquesta qüestió és més extensa d'exposar i dedicarem una sessió a practicar-la durant la 2a avaluació.
7. Adaptar els díctics de lloc, temps i persona (està ací > estava allí; demà farem > l'endemà farien), etc.