dimecres, 5 de maig de 2021

Treballs guanyadors als Premis Literaris de l'Institut

Des de fa vint-i-vuit anys el Departament de Valencià commemora la data del 25 d’abril amb els Premis Literaris Francesc Ferrer i Guàrdia. Amb aquests s’ha buscat potenciar la llengua i la cultura des de la creació literària. I és que creiem que la formació al llarg de la vida, no sols l'acadèmica, enclou també l’apreciació del fet literari en els diferents gèneres.   

Enguany us podem ensenyar amb orgull els treballs literaris premiats, que són una mostra del conjunt d’obres presentades: tres poemaris, tres relats i un assaig breu, a més de la ressenya a l’estil dels booktubers, que es troba penjada a YouTube. Quan els llegireu, hi veureu el bagatge que tenen els autors i les autores com a bons lectors, la recerca d’estil propi, la maduresa dels temes i el seu tractament. 

El professorat del Departament agraeix a l’alumnat la seua participació, amb la qual mantenim vius els Premis Literaris, la llengua i la cultura del país. Finalment, donem l’enhorabona a les vuit xiques i xics guanyadors, els encoratgem a continuar escrivint i us convidem a llegir i gaudir les petites grans obres d’aquest recull.

- - - - -
NOTA: Descarrega't el quadernet dels treballs guanyadors clicant ACÍ.
- - - - -

dimarts, 20 d’abril de 2021

Repassem l'oració composta

 Reprenem els exercicis de l'oració composta elaborats en formularis de Google per tal de revisar el grau de reconeixement que cadascú té de les oracions coordinades, les subordinades substantives, adjectives i adverbials. El curs passat les vam treballar amb formularis autocorrectius en línia i ara deixem novament aquells enllaços amb un de nou per dedicar una hora al repàs. 

Contesteu-los i pregunteu dubtes mentre els empleneu. Hi quedarà registre de la vostra participació. En acabar cada qüestionari, rebreu feed-back d'errades i puntuació obtinguda.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Et pots descarregar en pdf tres esquemes de les oracions compostes. Tingues en compte que la classificació separada de les subordinades causatives i adverbials, nosaltres l'hem vista unida en adverbials i en són 9 tipus: la consecutiva intensa i la consecutiva formen part del mateix tipus.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

dimecres, 20 de gener de 2021

Comentari del poema "Un entre tants"

Comentari complet del poema d'Estellés "Un entre tants": tema, altres temes del poemari, mètrica, altres mètriques, figures retòriques i altres recursos poètics del poemari.

El tema del poema és l’assumpció del jo poètic de la seua pertinença a una col·lectivitat. Escriurà des del poble, i no únicament per al poble, com faran altres poetes del corrent realista. Estellés procedeix del carrer, forma part de la gent, n’és part indestriable, n’és «un entre tants». Aquesta frase, òbviament associada a una idea que té el poeta sobre ell mateix, es convertirà en un leitmotiv al llarg de la secció, ja que la recupera en altres tres poemes.

Altres temes del poemari: l’amor apassionat i salvatge que perviu en el temps; la duresa de la vida de postguerra, especialment per als vençuts i per als més vulnerables; el record de la sensualitat d’una jove i del desig que li provocava, etc.

Pel que fa a la mètrica, el poema està format per 21 versos. Alternen els decasíl·labs amb cesura a la quarta síl·laba (4 + 6) i els tetrasíl·labs. Aquests últims sempre corresponen a la mateixa frase « un entre tants», que també es correspon amb el primer hemistiqui de tots els versos de deu síl·labes. La rima és la repetició de sons al final dels versos per a remarcar estèticament el final del vers, i organitza les formes estròfiques. Ací trobem repeticions constants de la frase que hem esmentat («un entre tants») en els versos 2, 4, 6, 7, 9, 11, 13, 14, 16, 18, 20 i 21. Els versos decasíl·labs s’agrupen de tres en tres, amb una rima consonant, és a dir, amb coincidència dels sons vocàlics i consonàntics a partir de l’última síl·laba accentuada: callen-treballen-badallen, gemeguen-s’ofeguen-preguen, callen-tallen-callen. Aquest poema no s’estructura en cap estrofa definida, però hi trobem unes pautes organitzatives que ens ajuden a explicar més coherentment el seu significat. Podem distribuir els versos en tres grups, formats cada un per set versos. Es repeteix la mateixa organització: tres decasíl·labs i quatre tetrasíl·labs (10-4-10-4-10- 4-4).

Les altres mètriques del poemari són els versos alexandrins dodecasil·làbics amb cesura en la sisena síl·laba, i els versos octosil·làbics.

Els recursos literaris usats per l’autor en aquesta composició estan centrats en l’abús de la repetició d'estructures sintàctiques i mots. Li serveixen per a vertebrar i construir sòlidament el poema. L’anàfora i el paral·lelisme sintàctic («Un entre tants com esperen, treballen/ Un entre tants com esperen badallen») són els més presents, sense oblidar les repeticions lèxiques dels mots clau del poema: esperar i callar. L’asíndeton també s’emprarà per a trencar la lògica expressiva, per a agilitzar la dicció poètica i per a destacar els verbs que finalitzen molts dels versos («esperen, barallen»).

Altres recursos freqüents d'Estellés són: la hipèrbole o exageració, la metàfora, la metonímia i els encavallaments (sintagmes o oracions interrompudes en un vers i continuades al vers següent).

- - - - -

 TASCA DE LA SETMANA (25-31 gener) per a 2n B 

 Aquest és un model de comentari que haureu d'imitar amb els altres nou poemes d'Estellés que queden. Practiqueu el comentari elaborant-ne un i publicant-lo al portafoli a partir d'aquesta setmana quan tingueu un moment. Podeu extraure tota la informació del comentari en els apunts d'Estellés que us vaig repartir, i que podeu també descarregar des d'ací (ESTELLÉS). Us propose de repartir els poemes restants per a comentar-los seguint el mateix esquema exposat a l'inici d'aquest post. Comenteu-los individualment i els publiqueu en dues setmanes màxim.

  1. "No escric èglogues": Alicia i Youssef
  2. "Demà serà una cançó": Gonzalo i Guillem
  3. "Els amants": Helena i Gala
  4. "L'estampeta": Alma i Lucía
  5. "Cant de Vicent": Alexandre i Andreas
  6. "Temps": Pablo i Manel
  7. "Ací": Enric i Andrea
  8. "Per exemple": Oana i Julio
  9. "Assumiràs la veu d'un poble": Juan i Júlia
  10. David i Eliana: "Cant de Vicent"
  11. Kush i Eloi: "Per exemple"
  12. Sergio: "Assumiràs la veu d'un poble"

La manera de preparar les preguntes d'Estellés per al control i el selectiu és la de sempre. Si mireu als apunts de les preguntes del selectiu sobre Estellés, des de la pàgina 6, a partir de la pregunta 1.05 es troben les preguntes de contextualització. Cal que vos resumiu en 80-90 mots les contestacions. En total han de ser-ne 8, ja que podeu prescindir-ne de l'última. Aquesta seria la tasca a fer aquesta setmana del 25 al 31 de gener. Bona feina, 2n B!!!

dimarts, 19 de gener de 2021

Les subordinades substantives i les funcions sintàctiques que fan


Com deus saber, una subordinada substantiva f
a les funcions que pot realitzar un nom comú a l'oració: subjecte, complement directe, indirecte, etc. Apareixen de quatre formes distintes, però això no determina la funció sintàctica que fan. Les quatre formes són:

  1. Introduïdes per la conjunció completiva QUE o SI: Sé que vindràs; no sé si vindràs

  2. En un infinitiu que té el mateix subjecte que l'oració principal: Vull cantar

  3. Introduïdes per un pronom interrogatiu (què, quan, com, on, per què, etc.): Dis-me on està

  4. Introduïdes pel pronom relatiu QUE, QUI, sense antecedent: Qui t'ho ha dit no té ni idea

Si el teu dubte és identificar la funció sintàctica que fa una substantiva, veurem ara la manera de detectar-la, siga la forma que siga com aparega.

SUBJECTE O COMPLEMENT DIRECTE

Es presenten les dues funcions sintàctiques de la mateixa manera. Ambdues funcions podrien ser substituïdes pel demostratiu AIXÒ. Per a diferenciar-les sintàcticament hem de substituir ara la subordinada pel pronom feble HO. Si és possible la substitució, estem davant una substantiva de complement directe (CD). Exemples per a provar-ho:

  1. Vull que vingues;

  2. pots cantar?;

  3. no sabem si vindrà;

  4. li vaig preguntar com havia de fer-ho;

  5. m'agrada molt llegir;

  6. m'interessa que m'ho digues.

Com es pot comprovar, tant les completives amb les conjuncions "que, si", o el pronom interrogatiu indirecte "com" i els infinitius subratllats, són subordinades substantives i les podem substituir per AIXÒ. Substituir-les per AIXÒ ens posa en la pista que poden ser de subjecte o de CD. La segona comprovació és vore quines podem substituir pel pronom HO. Les quatre primeres subordinades: ho vull; ho pots?, no ho sabem, li ho vaig preguntar, són correctes. Les dos darreres: *m'ho agrada molt, *m'ho interessa, no són correctes. Per tant, "que vingues", "cantar", "si vindrà" i "com havia de fer-ho" són substantives de CD i les dues darreres són de subjecte.

Hi ha també substantives creades amb relatius sense antecedent que poden fer la funció sintàctica de subjecte: qui no ho entenga, que pregunte; o bé de CD: he vist el/allò que em vas dir (ho he vist). Una manera de saber-ne la funció és buscar el subjecte del verb principal. En la primera, el verb "pregunte" té com a subjecte la substantiva "qui no ho entenga", mentre que en la segona, el subjecte elidit és "jo", i la substantiva fa de CD, també substituïble pel pronom HO.

COMPLEMENT INDIRECTE

Les substantives de complement indirecte (CI) es manifesten només amb els pronoms relatius QUI, QUE, sense antecedent, ja que es refereixen a una o més persones a les quals va destinada l'acció del verb principal, però estes persones també fan una acció en la subordinada. La substantiva de CI pot portar un article o un demostratiu davant i sempre té davant les preposicions A o PER A (com en el CI de l'oració simple). Exemples:

-Explicaré de nou les substantives a qui no les haja entés

-Als que no vinguen a classe els posarem falta

-Per als que no estigueren a classe ahir, ho tornaré a dir

ATRIBUT

Les oracions subordinades substantives d'atribut fan la funció d'un atribut, o siga, comencen normalment amb la conjunció QUE o un verb en infinitiu darrere d'un verb copulatiu (ser, estar, semblar). Exemples:

-La idea és que calles, (=el teu silenci, equivalent a un atribut ja que va darrere de ser)

-La meua voluntat és acabar ràpidament, (=l'acabament, el final ràpid, equivalent a un atribut ja que va darrere de ser)

-Manel semblava que mossegava (=mossegador, rabiós, equivalent a un atribut)

-Pepa estava que treia foc pels queixals (=enfadada)

COMPLEMENT DEL NOM

Les substantives de complement del nom (CN) van darrere d'un nom per a complementar-lo. Normalment s'inicien amb QUE (o amb una preposició + infinitiu). Exemples:

-Tinc el pressentiment que no m'has escoltat; tinc el pressentiment de no ser escoltat;

-Té la seguretat que tot anirà molt bé; té la seguretat de fer-ho bé;  

COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

El complement de règim verbal és crea a partir dels verbs que necessiten una preposició obligatòria: exposar-se a, oblidar-se de, somiar amb, etc.

Les substantives de CRV s'inicien amb QUE però no porten la preposició obligatòria que hauria de portar el verb, ja que "cauen" davant QUE, en canvi, si va un infinitiu, sí que conserva la preposició. Exemples:

-S'exposa (a) que li ho furten tot; s'exposa a perdre les claus;

-M'he oblidat (de) que havia d'agafar els llibres; m'he oblidat d'agafar els llibres;