dilluns, 17 de gener de 2022

L'estil fusterià


 Sense establir un ordre de importància, enumerem les deu característiques principals de l'estil de Fuster trobades en les vuit entrades del Diccionari que estem llegint aquests dies. A classe en buscarem exemples.

  1. Discurs molt modalitzat. En aquest apartat podem localitzar nombrosos exemples dels diferents tipus de modalització:
    1. Lèxic valoratiu: substantius, adjectius, verbs i adverbis, quantificadors...
    2. Fraseologia: locucions, frases fetes, 
  2. Modalitats oracionals no assertives: exhortació (perífrasis d'obligació), dubte, exclamacions (sorpresa), desig, interrogacions (retòriques)...
  3. Abundància de dixi personal (presència de la primera persona en singular o plural de l'autor); inclusió del receptor (en primera del plural o en tercera persona del singular); alguns díctics d'espai i temps.
  4. Intertextualitat: citacions, ja siguen aproximades (sense cometes) o literals d'altres autors, dites populars...
  5. Abundància d'incisos, aclariments i ampliacions d'informació per tal de matisar. Solen expressar-se entre guions, entre comes (aposicions) o entre parèntesis.
  6. Grafies i puntuació: Ús dels dos punts per a presentar explicacions, síntesis de les afirmacions, conseqüències o conclusions. Ús de la lletra cursiva o les cometes per a remarcar un terme amb un sentit destacat, irònic.
  7. Figures retòriques: ironia, contrast, paradoxa, comparació, metàfora, hipèrbole...
  8. Estil segmentat en sintaxi. Predomina la coordinació amb escasses subordinades per a dotar el text d'agilitat i claredat.
  9. Estil sentenciós, aforismal, de certesa contundent en les afirmacions que realitza.
  10. Dialogisme: de vegades recrea converses explícites de l'autor amb altres persones o bé amb ell mateix fent preguntes i responent. També es dirigeix al lector amb el mot "lector" o incloent-lo, com hem dit, en un "nosaltres".

dijous, 13 de gener de 2022

Introducció a Fuster i el Diccionari per a ociosos

 


Aquest podcast introdueix els escrits de Joan Fuster i el Diccionari per a ociosos. El sentirem a classe mentre anem emplenant la fitxa amb 24 preguntes. Després la corregirem. Aquesta activitat d'atenció i redacció alhora ens fornirà bona informació per a conéixer l'assagista de Sueca, del qual commemorem enguany el centenari del naixement. Si vols practicar a casa, descarrega't i contesta el pdf, que també conté la clau de respostes al final per poder-te corregir. (FITXA)

Escrivim un text sociolingüístic

 

Activitat de redacció extreta de l'examen de les PAU (juny, 2017): "Hi ha aspectes del text de Carme Junyent sobre les llengües africanes que afecten moltes altres llengües i també la nostra. Explica-ho escrivint un text de característiques semblants en registre, tipologia, recursos expressius i terminologia." El text original de Junyent el podeu descarregar des de l'enllaç de baix. Publiquem aquesta activitat per tal que tingueu alguns referents per realitzar-la pel vostre compte. Ara llegireu una proposta de contestació i també podreu escoltar dos àudios de treballs fets per l'alumnat de 2n de Batxillerat com a bons models.

Text possible de contestació:

El repte dels escriptors

El debat sobre la llengua en què ha de ser escrita la literatura africana, esmentat per Junyent al seu llibre, ens trasllada a la situació valenciana actual i ens convida a comparar si són casos semblants o es diferencien. 

Per prestigiar, en primer lloc, una llengua, l'àmbit de l'ensenyament ha de comptar amb un corpus literari escrit que sí posseeix el valencià de fa segles, malgrat períodes de decadència. Tanmateix, la majoria de llengües africanes, de tradició oral, no compten amb textos literaris, i en molts casos açò és degut al fet que no han passat un procés de normativització i d'usos escrits, repte ja superat pel valencià. 

En segon lloc, compartim amb Àfrica la circumstància del plurilingüisme social. Cada estat té un nombre de llengües pròpies sobre les quals es prestigia la llengua colonial o forana majoritària: l'anglés i francés al cas d'Africa i el castellà al nostre territori. Aquest fet genera entre els autors un dilema i una responsabilitat a l'hora de triar la llengua de producció literària. A casa nostra tenim la fortuna que molts escriptors opten pel valència, però a l'Àfrica els processos de substitució lingüística avancen molt ràpidament, moltes llengües no estan normalitzades ni tampoc no tenen el suport d'una literatura escrita que ajude a revertir aquella amenaça.

En conclusió, renunciar a les llengües locals a canvi de les majoritàries implica deixar, segons que diu Junyent, com a únic passat recuperable el període colonial i els pobles no s'ho poden permetre. [246 mots]

- - - - - - 

- - - - - - 

>>> Text de Carme Junyent en què es basen els textos orals i l'escrit de dalt (clica)

- - - - - - 

diumenge, 9 de gener de 2022

Participem al Sambori 2022

 

A gener promovem la participació de la Secundària i el Batxillerat del nostre centre al 24 Concurs de Literatura en valencià Sambori. Tenim poc temps per a escriure i que el professorat puga seleccionar els vostres treballs per tal d'enviar-ne un per aula segons expliquen les bases. 

A 2n de Batxillerat, per exemple, l'extensió màxima del treball literari de tema lliure serà de 5 pàgines màxim (lletra Arial en cos 12), incloent il·lustracions si us ve de gust. El vostre professor us n'informarà extensament i podreu lliurar treballs fins al 28 de gener, una setmana abans del termini que ens dona l'organització per seleccionar-los i presentar-los (aquest és el 4 de febrer). Els enviaments es faran al mail verbascripta@gmail.com.

Les bases i el procediment estan explicats en aquests pdf que inserim més avall. No oblideu que la presentació dels treballs la realitzarà el professorat de l'institut prèvia selecció. Us encoratge a participar-hi.

Cartell Premi Sambori 2022
Bases Premi Sambori 2022