Nous exercicis per reconèixer tipus d'oracions compostes

En aquest post trobaràs dos exercicis nous per treballar el reconeixement dels diferents tipus de coordinades i subordinades. El primer full, que es troba en DRIVE, replega 28 oracions compostes tretes dels darrers set exàmens de les PAU. Conté el solucionari: CLICA oracions PAU.

Aquest segon full, incrustat, et permet practicar en línia el reconeixement de la funció sintàctica de les oracions subordinades substantives. Quan l'acabes, comprova les errades i la qualificació que obtens.

Exercicis d'oracions subordinades substantives, una fitxa interactiva de Verbascripta
liveworksheets.com

Revisem l'oració composta

Reprenem de nou la sintaxi de l'oració composta (pàgines 107-118 del dossier), que ja vam veure el curs passat. En la nostra assignatura no hem de fer anàlisi sintàctica, sinó tan sols es demana el reconeixement de l'oració complexa i la classificació segons el tipus en el cas de les coordinades (sis classes) i les subordinades adverbials (nou classes). En el cas de les subordinades substantives, es demana esmentar la funció sintàctica (Subjecte, CD, CI, CRV, Atribut, CN, CAdj). Les subordinades adjectives o de relatiu fan totes la funció de CN, i les hem de classificar només en especificatives (no duen comes) o explicatives (entre comes). 

Les oracions coordinades, el primer tipus d'oració complexa, les classifiquem en sis tipus (pàg. 107): copulatives, disjuntives, distributives, continuatives, explicatives i adversatives. Memoritza els connectors de cada tipus i escriu una oració amb els que consideres més difícils. Per exemple: en les distributives, algun connector et pot resultar difícil d'usar. Intenta-ho. Un model: "el mateix... que", podria donar "El mateix neva que plou", equivalent a "Ara neva, ara plou". Tracta d'entendre l'ús i el significat de tots els connectors coordinants. L'exercici 2 (pàg. 114) t'introdueix en les coordinades, fes-lo.

Les oracions juxtaposades apareixen sense connector, però separades per coma o punt i coma.

Les subordinades substantives (p. 107) poden aparéixer de quatre maneres distintes. Llig l'apartat "Tipologia de les oracions subordinades substantives" i observa que van introduïdes per la conjunció QUE (completives), per la conjunció SI, per un pronom interrogatiu, per un infinitiu, o bé, per un relatiu (QUE, QUI) sense antecedent. A més de reconéixer les substantives, hem d'esmentar la funció sintàctica que fan. Les més habituals són de subjecte (Subj), complement directe (CD), complement del nom (CN) i complement de règim verbal (CRV). Però també hi ha substantives d'atribut, de complement d'adjectiu i de complement indirecte. Mira els exemples:

• M'agrada que m'acompanyes (Subj)
• Vull que m'acompanyes (CD). Normalment és substituïble pel pronom "ho".
• Tinc la sensació que no m'escolta (CN). Complementa el nom "sensació", perd la preposició "de" que només la recupera seguida d'infinitiu: "Tinc la sensació de no escoltar".
• Accedirem a fer-li un homentage. No accediran que li faces un homenatge (CRV). Es diu complement de règim verbal perquè el verb principal porta una preposició obligatòria, però davant la conjunció QUE la preposició cau en valencià.
• Això és que estàs fava! (Atrib)
• Eixa és una manera fàcil de resoldre-ho (CAdj)
• Tornaré els treballs corregits als que me'ls van donar (CI)

 Fes els exercicis 4, 6, 7 i 8 al voltant de la subordinada substantiva (p. 115-116). Comprova el resultat amb el full de respostes. [Si cliques ací, tens una ampliació de les substantives.]

Quant a les oracions subordinades adjectives (anomenades també de relatiu), llig el fragment explicatiu de la pàgina 108 i el quadre sencer de la pàgina 110 del dossier. Observa les diferents formes del relatiu (QUI, QUE...) i la característica comuna: tots tenen un antecedent que és el substantiu que els precedeix. Totes les adjectives tenen la funció de Complement del nom (CN), i poden classificar-se en especificatives (no van entre comes) o explicatives (entre comes): El xic que es diu Albert no ve a classe / El xic, que es diu Albert, no ve a classe.

Fes els exercicis 3, 9 i 10. 

Per acabar, a les pàgines 108-109 trobem les circumstancials adverbials i les circumstancials adverbials d'implicació lògica. Pots prescindir d'aquesta classificació i usar la denominació tradicional: subordinades adverbials. Aquestes es classifiquen en 9 tipus, dels quals, haureu de memoritzar un grapat de connectors. Observa que al dossier les adverbials de quantitat es desglossen en dos tipus: comparatives i consecutives intenses. Podem reclassificar-les així: en lloc d'anomenar-les de quantitat, les denominarem comparatives, i passarem els connectors de consecutives intenses a l'apartat de consecutives il·latives per a crear-ne un únic apartat: les consecutives. La classificació quedarà així: temps, lloc, manera, comparació, causa, finalitat, conseqüència, condició i concessió. Repassa els connectors de cada tipus i tracta de fer frases mentalment utilitzant aquells que et resulten més difícils. Si no saps el significat d'algun d'ells, pregunta-ho a classe.

Fes els exercicis 11 i 12. 

Ara acaba els exercicis de sintaxi que queden per contestar, principalment el núm. 14, que ho inclou tot.

- - - - -

>>  SOLUCIONARI DELS EXERCICIS DEL DOSSIER (CLICA) 

- - - - - 

EXERCICIS AUTOCORRECTIUS EN LÍNIA:

Quan hages acabat els exercicis del dossier, et propose que repasses la sintaxi completant els dos qüestionaris que veuràs enllaçats avall, a formularis de Google, exercicis autocorrectius en línia. 

El primer és semblant als que es fan a les proves del Selectiu. El segon revisa tota l'oració composta. Fes-los pacientment, pots consultar apunts. Quan acabes i envies el qüestionari de Google, sol·licita'n còpia i que et mostre la puntuació per tal que pugues repassar errades.

1.>La sintaxi en textos curts: exercici 1. Amb solucionari. (20 punts)

2.>Sintaxi per a practicar i obtenir feed-back de les respostes encertades i equivocades.(50 p.)

Pràctica de comentari de dos fragments: Fuster i Estellés

Avui hem comentat a classe els tipus de preguntes que es poden fer sobre Fuster i Estellés a l'examen de Literatura pròxim. Serà semblant al model que es proposa als darrers exàmens de les PAU: dos fragments curts de textos de dos autors, en el nostre cas, l'un d'Estellés (un grapat de versos) i l'altre de Fuster (unes poques línies). Sobre cadascun d'aquests hi haurà dues preguntes: la primera es basarà en un breu comentari del fragment sobre algun dels punts que de seguida enumerem, i l'altra serà una pregunta de contextualització de l'obra de cada autor, les famoses preguntes "teòriques". Per tant, se us dona la possibilitat de triar-ne dues de les quatre. Tria indistinta. Tot seguit desglose les preguntes concretes que es podria formular.

Quant al comentari del fragment, per a Estellés esperem aquestes preguntes possibles:

1. Quins referents o elements de la realitat trobem en aquest fragment? (Persones, noms de lloc, objectes, esdeveniments). Tenen relació amb el marc espaciotemporal de l'obra?
2. Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques del Llibre de meravelles?
3. Analitza la mètrica del fragment donat. És aquesta la mètrica dominant al Llibre de meravelles? Hi ha altres formes mètriques en els deu poemes seleccionats? Raona la resposta.
4. Identifica una figura retòrica en el fragment i explica què aporta al text. Quines altres figures retòriques són habituals al Llibre de meravelles? Relaciona-les amb l'estil d'Estellés. [Contestacions a les preguntes 2, 3 i 4 a l'inici del pdf, clica]

Quant al comentari del fragment, per a Fuster esperem aquestes preguntes:

1. Identifica una de les idees que Fuster utilitza en aquest fragment respecte al tema de l'entrada. Quines altres idees introdueix l'autor en aquesta entrada (un total de tres)?
2. Cita una característica o recurs que presenta l'estil de Fuster en el fragment donat i explica la seua funció o finalitat. Quines altres característiques d'estil destaquen en el Diccionari per a ociosos? [Contestacions a la pregunta 1 i 2 ACÍ, clica]
3. És aquest text un aforisme? Justifica la resposta. (Contestació a la pregunta ACÍ, clica)

El segon bloc de preguntes es refereixen a la contextualització de l'autor i l'obra. Aquestes varien en nombre. Per a Estellés n'hi ha vuit (descarregables ací); per a Fuster n'hi ha sis (descarregables ací). La preparació d'aquestes preguntes requereix la lectura dels pdf enllaçats i el resum de tres o quatre informacions fonamentals en set o vuit línies de cada contestació. Després cal memoritzar-les. Si no arribeu a aquesta segona fase, almenys podreu triar les dues preguntes estrictes de comentaris dels fragments per a obtenir els dos punts en la secció de Literatura.

En la 2a part de la classe hem fet o intentat aquesta pràctica en què l'alumnant es pot autocorregir la resposta. Podeu descarregar-la per contestar-la a casa i poder-vos avaluar també, ja que conté la clau de respostes possibles.

 Clica ací: Pràctica de comentari 

L'estil fusterià

 Sense establir un ordre de importància, enumerem les deu característiques principals de l'estil de Fuster trobades en les vuit entrades del Diccionari que estem llegint aquests dies. A classe en buscarem exemples.

1. Discurs molt modalitzat. En aquest apartat podem localitzar nombrosos exemples dels diferents tipus de modalització:
1. Lèxic valoratiu (subjectiu): substantius, adjectius, verbs, adverbis, quantificadors...
2. Fraseologia: locucions, frases fetes, 
2. Modalitats oracionals no assertives: exhortació (perífrasis d'obligació), dubte, exclamacions (sorpresa), desig, interrogacions (retòriques)...
3. Abundància de dixi personal (presència de la primera persona en singular o plural de l'autor); inclusió del receptor (en primera del plural o en tercera persona del singular); alguns díctics d'espai i temps.
4. Intertextualitat: citacions, ja siguen aproximades (sense cometes) o literals d'altres autors com a arguments d'autoritat o per a rebatre, dites populars...
5. Abundància d'incisos, aclariments i ampliacions d'informació per tal de matisar. Solen expressar-se entre guions, entre comes (aposicions) o entre parèntesis.
6. Grafies i puntuació: Ús dels dos punts per a presentar explicacions, síntesis de les afirmacions o  conseqüències de l'oració anterior. Ús de la lletra cursiva o les cometes per a remarcar un terme amb un sentit destacat, irònic o posat en qüestió per Fuster.
7. Figures retòriques: ironia, contrast, paradoxa, comparació, metàfora, hipèrbole...
8. Estil segmentat en sintaxi. Predomina la coordinació amb escasses subordinades per a dotar el text d'agilitat i claredat. Les oracions solen ser més curtes que llargues.
9. Estil sentenciós, aforismal, de certesa contundent en les afirmacions que realitza.
10. Dialogisme: de vegades recrea converses explícites de l'autor amb altres persones o bé amb ell mateix fent preguntes i responent. També es dirigeix al lector amb el mot "lector" o incloent-lo, com hem dit, en un "nosaltres".

- - - - - - - - 

P.S. Ampliació al post "Imitem l'estil de Joan Fuster".

- - - - - - - -

Introducció a Fuster i el Diccionari per a ociosos

 

Aquest podcast introdueix els escrits de Joan Fuster i el Diccionari per a ociosos. El sentirem a classe mentre anem emplenant la fitxa amb 24 preguntes. Després la corregirem. Aquesta activitat d'atenció i redacció alhora ens fornirà bona informació per a conéixer l'assagista de Sueca, del qual commemorem enguany el centenari del naixement. Si vols practicar a casa, descarrega't i contesta el pdf, que també conté la clau de respostes al final per poder-te corregir. (FITXA)

Escrivim un text sociolingüístic

 

Activitat de redacció extreta de l'examen de les PAU (juny, 2017): "Hi ha aspectes del text de Carme Junyent sobre les llengües africanes que afecten moltes altres llengües i també la nostra. Explica-ho escrivint un text de característiques semblants en registre, tipologia, recursos expressius i terminologia." El text original de Junyent el podeu descarregar des de l'enllaç de baix. Publiquem aquesta activitat per tal que tingueu alguns referents per realitzar-la pel vostre compte. Ara llegireu una proposta de contestació i també podreu escoltar dos àudios de treballs fets per l'alumnat de 2n de Batxillerat com a bons models.

Text possible de contestació:

El repte dels escriptors

El debat sobre la llengua en què ha de ser escrita la literatura africana, esmentat per Junyent al seu llibre, ens trasllada a la situació valenciana actual i ens convida a comparar si són casos semblants o es diferencien. 

Per prestigiar, en primer lloc, una llengua, l'àmbit de l'ensenyament ha de comptar amb un corpus literari escrit que sí posseeix el valencià de fa segles, malgrat períodes de decadència. Tanmateix, la majoria de llengües africanes, de tradició oral, no compten amb textos literaris, i en molts casos açò és degut al fet que no han passat un procés de normativització i d'usos escrits, repte ja superat pel valencià. 

En segon lloc, compartim amb Àfrica la circumstància del plurilingüisme social. Cada estat té un nombre de llengües pròpies sobre les quals es prestigia la llengua colonial o forana majoritària: l'anglés i francés al cas d'Africa i el castellà al nostre territori. Aquest fet genera entre els autors un dilema i una responsabilitat a l'hora de triar la llengua de producció literària. A casa nostra tenim la fortuna que molts escriptors opten pel valència, però a l'Àfrica els processos de substitució lingüística avancen molt ràpidament, moltes llengües no estan normalitzades ni tampoc no tenen el suport d'una literatura escrita que ajude a revertir aquella amenaça.

En conclusió, renunciar a les llengües locals a canvi de les majoritàries implica deixar, segons que diu Junyent, com a únic passat recuperable el període colonial i els pobles no s'ho poden permetre. [246 mots]

- - - - - - 

- - - - - - 

>>> Text de Carme Junyent en què es basen els textos orals i l'escrit de dalt (clica)

- - - - - - 

Participem al Sambori 2022

 

A gener promovem la participació de la Secundària i el Batxillerat del nostre centre al 24 Concurs de Literatura en valencià Sambori. Tenim poc temps per a escriure i que el professorat puga seleccionar els vostres treballs per tal d'enviar-ne un per aula segons expliquen les bases. 

A 2n de Batxillerat, per exemple, l'extensió màxima del treball literari de tema lliure serà de 5 pàgines màxim (lletra Arial en cos 12), incloent il·lustracions si us ve de gust. El vostre professor us n'informarà extensament i podreu lliurar treballs fins al 28 de gener, una setmana abans del termini que ens dona l'organització per seleccionar-los i presentar-los (aquest és el 4 de febrer). Els enviaments es faran al mail verbascripta@gmail.com.

Les bases i el procediment estan explicats en aquests pdf que inserim més avall. No oblideu que la presentació dels treballs la realitzarà el professorat de l'institut prèvia selecció. Us encoratge a participar-hi.

Cartell Premi Sambori 2022
Bases Premi Sambori 2022