liveworksheets.com
divendres, 21 de gener de 2022
Nous exercicis per reconèixer tipus d'oracions compostes
liveworksheets.com
dijous, 20 de gener de 2022
Revisem l'oració composta
- M'agrada que m'acompanyes (Subj)
- Vull que m'acompanyes (CD). Normalment és substituïble pel pronom "ho".
- Tinc la sensació que no m'escolta (CN). Complementa el nom "sensació", perd la preposició "de" que només la recupera seguida d'infinitiu: "Tinc la sensació de no escoltar".
- Accedirem a fer-li un homentage. No accediran que li faces un homenatge (CRV). Es diu complement de règim verbal perquè el verb principal porta una preposició obligatòria, però davant la conjunció QUE la preposició cau en valencià.
- Això és que estàs fava! (Atrib)
- Eixa és una manera fàcil de resoldre-ho (CAdj)
- Tornaré els treballs corregits als que me'ls van donar (CI)
1.>La sintaxi en textos curts: exercici 1. Amb solucionari. (20 punts)
dimecres, 19 de gener de 2022
Pràctica de comentari de dos fragments: Fuster i Estellés
Avui hem comentat a classe els tipus de preguntes que es poden fer sobre Fuster i Estellés a l'examen de Literatura pròxim. Serà semblant al model que es proposa als darrers exàmens de les PAU: dos fragments curts de textos de dos autors, en el nostre cas, l'un d'Estellés (un grapat de versos) i l'altre de Fuster (unes poques línies). Sobre cadascun d'aquests hi haurà dues preguntes: la primera es basarà en un breu comentari del fragment sobre algun dels punts que de seguida enumerem, i l'altra serà una pregunta de contextualització de l'obra de cada autor, les famoses preguntes "teòriques". Per tant, se us dona la possibilitat de triar-ne dues de les quatre. Tria indistinta. Tot seguit desglose les preguntes concretes que es podria formular.
- Quins referents o elements de la realitat trobem en aquest fragment? (Persones, noms de lloc, objectes, esdeveniments). Tenen relació amb el marc espaciotemporal de l'obra?
- Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques del Llibre de meravelles?
- Analitza la mètrica del fragment donat. És aquesta la mètrica dominant al Llibre de meravelles? Hi ha altres formes mètriques en els deu poemes seleccionats? Raona la resposta.
- Identifica una figura retòrica en el fragment i explica què aporta al text. Quines altres figures retòriques són habituals al Llibre de meravelles? Relaciona-les amb l'estil d'Estellés. [Contestacions a les preguntes 2, 3 i 4 a l'inici del pdf, clica]
- Identifica una de les idees que Fuster utilitza en aquest fragment respecte al tema de l'entrada. Quines altres idees introdueix l'autor en aquesta entrada (un total de tres)?
- Cita una característica o recurs que presenta l'estil de Fuster en el fragment donat i explica la seua funció o finalitat. Quines altres característiques d'estil destaquen en el Diccionari per a ociosos? [Contestacions a la pregunta 1 i 2 ACÍ, clica]
- És aquest text un aforisme? Justifica la resposta. (Contestació a la pregunta ACÍ, clica)
Clica ací: Pràctica de comentari
dilluns, 17 de gener de 2022
L'estil fusterià
Sense establir un ordre de importància, enumerem les deu característiques principals de l'estil de Fuster trobades en les vuit entrades del Diccionari que estem llegint aquests dies. A classe en buscarem exemples.
- Discurs molt modalitzat. En aquest apartat podem localitzar nombrosos exemples dels diferents tipus de modalització:
- Lèxic valoratiu (subjectiu): substantius, adjectius, verbs, adverbis, quantificadors...
- Fraseologia: locucions, frases fetes,
- Modalitats oracionals no assertives: exhortació (perífrasis d'obligació), dubte, exclamacions (sorpresa), desig, interrogacions (retòriques)...
- Abundància de dixi personal (presència de la primera persona en singular o plural de l'autor); inclusió del receptor (en primera del plural o en tercera persona del singular); alguns díctics d'espai i temps.
- Intertextualitat: citacions, ja siguen aproximades (sense cometes) o literals d'altres autors com a arguments d'autoritat o per a rebatre, dites populars...
- Abundància d'incisos, aclariments i ampliacions d'informació per tal de matisar. Solen expressar-se entre guions, entre comes (aposicions) o entre parèntesis.
- Grafies i puntuació: Ús dels dos punts per a presentar explicacions, síntesis de les afirmacions o conseqüències de l'oració anterior. Ús de la lletra cursiva o les cometes per a remarcar un terme amb un sentit destacat, irònic o posat en qüestió per Fuster.
- Figures retòriques: ironia, contrast, paradoxa, comparació, metàfora, hipèrbole...
- Estil segmentat en sintaxi. Predomina la coordinació amb escasses subordinades per a dotar el text d'agilitat i claredat. Les oracions solen ser més curtes que llargues.
- Estil sentenciós, aforismal, de certesa contundent en les afirmacions que realitza.
- Dialogisme: de vegades recrea converses explícites de l'autor amb altres persones o bé amb ell mateix fent preguntes i responent. També es dirigeix al lector amb el mot "lector" o incloent-lo, com hem dit, en un "nosaltres".
dijous, 13 de gener de 2022
Introducció a Fuster i el Diccionari per a ociosos
Aquest podcast introdueix els escrits de Joan Fuster i el Diccionari per a ociosos. El sentirem a classe mentre anem emplenant la fitxa amb 24 preguntes. Després la corregirem. Aquesta activitat d'atenció i redacció alhora ens fornirà bona informació per a conéixer l'assagista de Sueca, del qual commemorem enguany el centenari del naixement. Si vols practicar a casa, descarrega't i contesta el pdf, que també conté la clau de respostes al final per poder-te corregir. (FITXA)
Escrivim un text sociolingüístic
Activitat de redacció extreta de l'examen de les PAU (juny, 2017): "Hi ha aspectes del text de Carme Junyent sobre les llengües africanes que afecten moltes altres llengües i també la nostra. Explica-ho escrivint un text de característiques semblants en registre, tipologia, recursos expressius i terminologia." El text original de Junyent el podeu descarregar des de l'enllaç de baix. Publiquem aquesta activitat per tal que tingueu alguns referents per realitzar-la pel vostre compte. Ara llegireu una proposta de contestació i també podreu escoltar dos àudios de treballs fets per l'alumnat de 2n de Batxillerat com a bons models.
Text possible de contestació:
El repte dels escriptors
El debat sobre la llengua en què ha de ser escrita la literatura africana, esmentat per Junyent al seu llibre, ens trasllada a la situació valenciana actual i ens convida a comparar si són casos semblants o es diferencien.
Per prestigiar, en primer lloc, una llengua, l'àmbit de l'ensenyament ha de comptar amb un corpus literari escrit que sí posseeix el valencià de fa segles, malgrat períodes de decadència. Tanmateix, la majoria de llengües africanes, de tradició oral, no compten amb textos literaris, i en molts casos açò és degut al fet que no han passat un procés de normativització i d'usos escrits, repte ja superat pel valencià.
En segon lloc, compartim amb Àfrica la circumstància del plurilingüisme social. Cada estat té un nombre de llengües pròpies sobre les quals es prestigia la llengua colonial o forana majoritària: l'anglés i francés al cas d'Africa i el castellà al nostre territori. Aquest fet genera entre els autors un dilema i una responsabilitat a l'hora de triar la llengua de producció literària. A casa nostra tenim la fortuna que molts escriptors opten pel valència, però a l'Àfrica els processos de substitució lingüística avancen molt ràpidament, moltes llengües no estan normalitzades ni tampoc no tenen el suport d'una literatura escrita que ajude a revertir aquella amenaça.
En conclusió, renunciar a les llengües locals a canvi de les majoritàries implica deixar, segons que diu Junyent, com a únic passat recuperable el període colonial i els pobles no s'ho poden permetre. [246 mots]
- - - - - -
- - - - - -
>>> Text de Carme Junyent en què es basen els textos orals i l'escrit de dalt (clica)
- - - - - -
diumenge, 9 de gener de 2022
Participem al Sambori 2022
A 2n de Batxillerat, per exemple, l'extensió màxima del treball literari de tema lliure serà de 5 pàgines màxim (lletra Arial en cos 12), incloent il·lustracions si us ve de gust. El vostre professor us n'informarà extensament i podreu lliurar treballs fins al 28 de gener, una setmana abans del termini que ens dona l'organització per seleccionar-los i presentar-los (aquest és el 4 de febrer). Els enviaments es faran al mail verbascripta@gmail.com.
Les bases i el procediment estan explicats en aquests pdf que inserim més avall. No oblideu que la presentació dels treballs la realitzarà el professorat de l'institut prèvia selecció. Us encoratge a participar-hi.