Text possible de contestació:
El repte dels escriptors
El debat sobre la llengua en què ha de ser escrita la literatura africana, esmentat per Junyent al seu llibre, ens trasllada a la situació valenciana actual i ens convida a comparar si són casos semblants o es diferencien.
Per prestigiar, en primer lloc, una llengua, l'àmbit de l'ensenyament ha de comptar amb un corpus literari escrit que sí posseeix el valencià de fa segles, malgrat períodes de decadència. Tanmateix, la majoria de llengües africanes, de tradició oral, no compten amb textos literaris, i en molts casos açò és degut al fet que no han passat un procés de normativització i d'usos escrits, repte ja superat pel valencià.
En segon lloc, compartim amb Àfrica la circumstància del plurilingüisme social. Cada estat té un nombre de llengües pròpies sobre les quals es prestigia la llengua colonial o forana majoritària: l'anglés i francés al cas d'Africa i el castellà al nostre territori. Aquest fet genera entre els autors un dilema i una responsabilitat a l'hora de triar la llengua de producció literària. A casa nostra tenim la fortuna que molts escriptors opten pel valència, però a l'Àfrica els processos de substitució lingüística avancen molt ràpidament, moltes llengües no estan normalitzades ni tampoc no tenen el suport d'una literatura escrita que ajude a revertir aquella amenaça.
En conclusió, renunciar a les llengües locals a canvi de les majoritàries implica deixar, segons que diu Junyent, com a únic passat recuperable el període colonial i els pobles no s'ho poden permetre. [246 mots]
- - - - - -
- - - - - -
>>> Text de Carme Junyent en què es basen els textos orals i l'escrit de dalt (clica)
- - - - - -
6. PAU, juliol de 2018 (títol, procedència del text, activitat, conceptes sociolingüístics implicats) [pàg. 38]
Fragment d’article d’investigació sociolingüística sense títol, de caràcter expositivoargumentatiu. Analitza l’ús del valencià pels tuitaires de la Marina Alta.
TÖLKE, Vanessa (2015): «L’ús de les llengües minoritàries en les xarxes socials: el valencià en Twitter», Zeitschrift für Katalanistik, núm. 28, pp. 95–115.
Les xarxes socials promouen o perjudiquen l’ús de les llengües minoritàries? Escriu un text de característiques tipològiques semblants al que has llegit exposant les raons que justifiquen la teua resposta a la pregunta plantejada. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts].
Conceptes sociolingüístics: lleialtat lingüística, normalització lingüística, comunitat lingüística, llengua minoritzada, àmbits d’ús, actitud lingüística, conflicte lingüístic, superació de la diglòssia,...
