dilluns, 21 de desembre de 2020

Una experiència lingüística: la llengua amagada

Us deixem ací un model possible de resposta a una pregunta de les PAU basada en un text sociolingüístic. Responem al text "Xenofòbia lingüística" d'Antoni Rubio, aparegut a l'examen de setembre de 2020. Ens hi demanen una experiència lingüística semblant a la de l'article. Observeu que la tesi apareix al final, com al text que ens serveix de model.

Recorde una d'anècdota a principis dels anys vuitanta quan jo començava a practicar el valencià oral, nouvingut com era. 

Un matí vaig entrar en un estanc de la ciutat d'Alacant i em va alegrar escoltar dues persones majors parlar valencià. M'havien dit que a Alacant la llengua estava amagada a causa de la submissió apresa durant el franquisme, ja que a base de burles i prohibicions, s'havia reduït a l'àmbit familiar, però tampoc l'ensenyaven els pares als fills, sobretot a les filles, si és que estes volien tindre un nóvio foraster. Això m'ho contaren després. Fou el cas que quan em va tocar a mi el torn, vaig demanar a l'estanquer: "Per favor, done'm un sobre i un segell de correus". L'home em va contestar ben molest: "Yo no tengo confianza con usted para que me hable en valenciano". Així, literalment. "Però m'ha entés?", li vaig preguntar. "Sí", respongué, i em va donar allò demanat. Vaig tardar uns anys a entendre la seua reacció. 

Al principi m'ho vaig prendre personalment, però, més tard, vaig comprendre que l'estanquer havia manifestat i seguia defensant la defecció lingüística, l'abandonament del valencià en àmbits públics, com si continuàrem encara sota el franquisme. Els quaranta anys anteriors havien donat el seu fruit convertint en diglòssics bona part dels alacantins.  [214 mots]

dilluns, 14 de desembre de 2020

TELP, Biografia lingüística i proposta d'activitats per a Nadal

TELP: Explorem els prejuís lingüístics:

https://www.slideshare.net/ATC/fonamentaci-del-telp-taller-despai-lingstic-personal-presentation

- - - - - - - - - - 


Per a aquestes vacances us proposem dues tasques: la primera, revisar tots els comentaris del Diccionari per a ociosos que heu publicat al corresponent portafoli de grup i reduir a 80 paraules cadascuna de les 6 preguntes de context que us hem donat de manera extensa; la segona, escriure un text "assagístic" a imitació de les entrades del Diccionari de Fuster i publicar-lo al blog fins al 8 de gener. Busqueu una paraula que servisca de títol i seguiu alguns dels recursos fusterians per a crear una definició assagística entre 150 i 200 paraules de text.

A classe estem abordant aquest dies els conceptes bàsics de Sociolingüística i alhora intentem aplicar-los als textos dels últims exàmens de les PAU. Una manera d'aproximar-se també a la Sociolingüística és la d'explorar la nostra biografia lingüística  ―una part del portafoli europeu de les llengües―  seguint el guió inclòs més avall. En una classe abans de tancar el trimestre, redactarem un escrit o ens enregistrarem en àudio o vídeo un breu text (150-200 paraules) sobre la nostra relació amb les llengües que sabem, parlem, aprenem o tenim la intenció d'estudiar. Us n'oferim un guió orientatiu.

Guió bàsic de la biografia lingüística:
  • - Quines llengües parles/llegeixes/entens? 
  • - Per a què les utilitzes? 
  • - Com i quan les vas aprendre? 
  • - En tens el mateix coneixement de totes? 
  • - Amb quina et sents més a gust? 
  • - Tens alguna anècdota o record relacionat amb alguna d'aquestes llengües? Conta-la.
Evidentement la vostra creativitat ordenarà, modificarà o ampliarà aquest guió d'altres maneres. Si us sembla, també podeu introduir algun concepte sociolingüístic dels revisats a classe. Per acabar, llegiu algunes biografies vostres de 4t ESO enllaçades (cliqueu), i escolteu el vídeo i els àudios incrustats de dues companyes de classe i el professor. 

Passeu unes bones festes!


- - - -

dimecres, 2 de desembre de 2020

És aquest text un aforisme? Justifica la teua resposta (Diccionari per a ociosos)


Pregunta de Literatura a les PAU: És aquest text un aforisme? Justifica la teua resposta (Diccionari per a ociosos)

COVARDIA

Si volem —i ho hauríem de voler—, sempre trobarem una raó per a excusar les accions del covard: la seva covardia. Perquè, ¿qui és que no ha tingut mai por? És clar que la por pot ser superada: diuen que el valent no és sinó un que té por i se l’aguanta. Potser sí. El que sí que sé és que no hi ha manera humana de fixar un límit moral en aquest terreny. Cadascú s'’administra la pròpia por com pot i com Déu li ho dóna a entendre. I tampoc no ens hem pas d’enganyar: tothom és covard per comparació a algú altre. Ja podeu ser tan temeraris com vulgueu: mai no serà impossible que un qualsevol veí vostre consideri que la vostra valentia és inferior a la seva, i que, per tant, sou un covard. Una bona regla de conducta, en això com en tantes altres esferes i coses, serà aquesta: no censureu, no condemneu ningú perquè sigui allò que vosaltres podreu ser en alguna ocasió. Per exemple: covards.


R
esposta

El text que llegim, «Covardia», és un dels articles breus del Diccionari per a ociosos (1964) de Joan Fuster. Aquesta obra, junt amb el seu Diari (1952-1960), és la millor mostra del tipus d’assaig deliberatiu en què l’autor va destacar en el panorama de la postguerra. Al Diccionari trobem seixanta-un articles d’extensió desigual ordenats alfabèticament amb reflexions i aforismes des d’un punt de vista escèptic, sempre subjectiu, sobre qualsevol fet, objecte o persona.

El text «Covardia» no és estrictament un aforisme, això és, una sentència breu que expressa  un pensament complex de forma colpidora o estètica, com ho són «Còmplice», «Caracteriologia», «Ser» o «Servilisme». Ara bé, és cert que la prosa de l’autor presenta una tendència a l’asseveració contundent i generalitzadora com els exemples que llegim en el fragment (destacats en negreta). Cada una d’aquestes oracions, considerades aïlladament, tenen totes les característiques de l’aforisme: són concises i es presenten com una veritat absoluta a la manera de les lleis científiques (modalitat enunciativa, ús del present atemporal) però s’enuncien des de la subjectivitat de l’autor i es proposen per al debat intel·lectual.

dimarts, 1 de desembre de 2020

Comentari de l'entrada "Cadira" del Diccionari per a ociosos de Joan Fuster: idees i recursos estilístics

 Aquests dies hem llegit algunes de les entrades de Fuster que formen part de l'assaig Diccionari per a ociosos i ens hem exercitat a comentar les idees que presenten així com els recursos estilístics de l'autor. Entre els seus recursos enumerem ací els més utilitzats en les vuit entrades analitzades. Hi predomina la modalització (lèxic valoratiu; modalitat oracional variada -oracions interrogatives, dubitatives, desideratives, exhortatives-; figures retòriques com ara la ironia, el contrast, la paradoxa; fraseologia rica de locucions i frases fetes). Quant als recursos gràfics, hi ha els guions llargs, les comes per a fer aposicions, i l'ús dels dos punts amb abundància. La finalitat és d'aclarir conceptes, introduir breus comentaris d'ampliació de la informació, i també la d'enumerar elements, matisar, explicar millor o mostrar conseqüències. L'ús de les cometes és particularment interessant. Poden significar una de les dues coses: intertextualitat perquè cita de memòria textos, dites, frases, etc. d'autors esmentats o no; i també poden significar una restricció del significat de la paraula entre cometes, que Fuster destaca per a no interpretar-la exactament com l'explica el diccionari, de vegades amb ironia o un sentit diferenciat per l'autor. Per acabar, sol usar un estil sentenciós en algunes oracions amb voluntat aforística per a motivar una reflexió més profunda: "Llegir és seguir vivint i cadascú ho fa a la seua manera", per exemple. 

No s'acaben ací els recursos fusterians però hi posem punt final per tal de proposar-vos ara un model "ampli" de comentari de text de l'entrada "Cadira". El model següent és quatre vegades més extens del que haureu d'elaborar vosaltres. El vostre comentari (tres idees contingudes en una de les entrades i tres recursos emprats amb exemples del text), haureu de publicar-lo al portafoli del grup amb una extensió entre 150 i 200 paraules màxim i una imatge il·lustrativa. El professor o la professora us assignaran una entrada a comentar al blog. Seguiu les pautes indicades i llegiu el model següent només com a orientació. Bona feina.

Comentari de l’entrada CADIRA: idees i recursos d’estil


Fuster utilitza el mot temàtic de cadira per a desplegar la seua opinió al voltant d’aquest moble utilitzat des de fa segles, l’evolució del qual ha estat marcada paradoxalment per qüestions no relacionades amb el confort. Al nostre comentari abordarem les idees principals de l’entrada i els recursos estilístics predominants.

Des de les primeres línies, l’autor presenta la idea principal que esmicolarà en les línies posteriors: l’ésser humà és ric en inventiva excepte per a millorar el confort immediat. Fuster utilitza la cadira com a indici especialment visible de la seua tesi ja que afirma que durant segles ha tingut un format inhòspit (gens còmode).

Altres idees que s’escampen al text són les següents. La primera, cal adonar-se que l’acte d’asseure’s respon a la necessitat de descans, cosa que no es contempla en els dissenys de les cadires antigues. En segon lloc considera que la lenta millora d’aquest moble va provindre del costat de l’ornamentació i sumptuositat, no de la comoditat. En tercer lloc, s’alegra que avui els seients són admirables. Les seues reflexions no acaben ací. Tot seguit, Fuster llança una nova pregunta que contestarà en la segona part del text: per què no s’havien construït abans així, si només es tracta d’una qüestió d’enginy, i no de pressupostos científics. La resposta que hi dona és que no devia existir una veritable demanda de confort. I justifica la idea basant-se en el fet que tradicionalment la virtut de l’ésser humà s’entenia sota formes inconfortables i austeres.

Conclou dient que en l’actualitat ha canviat aquest pensament i, en conseqüència, les cadires i altres coses han esdevingut més còmodes.

Quant a l’estil de Fuster, els recursos en són nombrosos, i sobre aquesta entrada podríem omplir-ne un full d’exemples. Ens limitarem als més recurrents del text. El seu discurs és molt modalitzat, amb substantius, adjectius, verbs, adverbis, quantificadors i fraseologia que expressen el punt de vista subjectiu («constatació, fàcil, fullejar, de seguida, moltíssimes, de mica en mica»). La varietat de modalitats oracionals no assertives és freqüent per a expressar exhortació al lector, dubte, sorpresa, desig: «o potser no tant dels usuaris; ¿com és que a ningú se li havia acudit...?; seure en una cadira gòtica degué ser un turment.» La dixi personal és reiterada: l’autor s’hi fa present amb l’ús de la forma verbal de primera persona, ja siga en singular («torno a dir-ho»), com en plural, forma en què inclou el lector ("ratificaríem, trobarem").

Altres recursos enumerats:

-Dialogisme: recrea converses explícites de l’autor amb altres o de l’autor amb ell mateix: pregunta i respon, o bé es dirigeix al lector amb el mot «lector». També l’implica amb freqüència usant el nosaltres inclusiu: «ens hi ratificaríem». Usa termes col·loquials.

-Citacions, ja siguen vagues, aproximades, com literals, d’autors, dites populars, etc. [intertextualitat]. N’hem trobat una: «l’ou de Colom».

-Abundància d’incisos, aclariments i ampliacions d’informació per tal de matisar. Van entre guions, parèntesis o entre comes (aposicions): «—il·lustrada, no cal dir-ho—».

-Dos punts per a presentar explicacions o síntesi de les afirmacions: «basta fullejar... (línia 1)»

-Cursiva o cometes per a marcar un sentit destacat o irònic: «invents, pressupostos, inconfortables».

-En sintaxi, l’estil de Fuster és segmentat: dota el text d’agilitat. Els períodes sintàctics són breus i hi predomina la coordinació, amb escasses subordinades. És un estil clar, tot i estar la informació més fragmentada.

-Les figures retòriques més freqüents són la ironia, la paradoxa, el contrast. També usa la metàfora, la comparació, la hipèrbole, etc. Un exemple de paradoxa al text: «tan ric en inventiva... falta d’imaginació».

-Fuster escriu amb un estil sentenciós, aforismal, de certesa contundent, encara que no siga necessari compartir-la: "l'afecte pel propi cos és una actitud relativament nova dins la nostra civilització".

Amb aquesta anàlisi de les idees i els recursos de l’entrada CADIRA, pertanyent al Diccionari per a ociosos de Joan Fuster (1964), concloem el comentari de text. [650 paraules] 

dimarts, 17 de novembre de 2020

Pluja de preguntes sobre La plaça del Diamant per promoure una tertúlia

 

Divendres passat, el grup B de 2n va preparar improvisadament un grapat de preguntes al voltant de la novel·la de Rodoreda i les respostes foren espontànies. S'hi veu que l'examen de comentari fet dies arrere va condicionar i reduir els temes a uns pocs en què destaquen repetidament el salfumant i l'embut com a símbols més impactants. La "tertúlia" -passez-moi le mot- es va enregistrar en àudio. La pràctica d'aquesta gravació ens servirà per tornar-nos a escoltar i parar esment en aspectes de prosòdia, morfosintaxi i lèxic. Si repetírem amb freqüència aquesta mena de tertúlies i observàrem errades i petits defectes personals, de segur que acabaríem millorant l'expressió oral en benefici de l'escrita. Ho intentarem fer amb els pròxims autors: Fuster, Estellés i Sirera.

dimecres, 7 d’octubre de 2020

Tasca de lectura de La plaça del Diamant

 


Mentre lliges la novel·la de Rodoreda has de fer el següent:

Seleccionar un fragment significatiu de la novel·la que tinga 150 paraules màxim (pot ser més curt). Extrau-lo de qualsevol capítol, no necessàriament dels primers.

Comenta'n per escrit els punts següents:

1.Situa o ubica el contingut d'aquest fragment en l'argument de l'obra. 

2.Quins referents o elements de la realitat hi trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments, objectes) en aquest fragment? 

3.Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? 

4.Identifica el símbol que apareix, si n'hi ha al teu fragment, i explica la funció que fa en la novel·la. 

Aquesta activitat la publicaràs al blog portafoli abans d'acabar octubre.  Contindrà el text seleccionat de la novel·la, que caldrà reproduir (150 paraules màxim), i tot seguit les tres o quatre respostes a les preguntes, amb una extensió total de 150-200 paraules. De moment, redacta a mà o en Drive el treball de comentari proposat.

divendres, 1 de maig de 2020

Participants guanyadors als XXVII PREMIS LITERARIS FRANCESC FERRER I GUÀRDIA

Participants guanyadors als
XXVII PREMIS LITERARIS 
FRANCESC FERRER I GUÀRDIA
convocats pel Dept. de Valencià


Premi Booktuber de 1r cicle d’ESO: 
Mariola Vilar, per l’obra Coconut

Premi Booktuber de 2n cicle d’ESO: 
Ha quedat desert

Premi Booktuber de Batxillerat:
Ex-aequo
Raúl Poveda, per l’obra El senyal
Mar Miralles, per l’obra El verí del teatre 

Premi Poesia de 1r cicle d’ESO:
Ainoa Cases amb el poemari Un forat a la infantesa

Premi Poesia de 2n cicle d’ESO:
Ha quedat desert

Premi Poesia de Batxillerat:
Kush Valero amb el poemari Ocells salvatges

Premi Conte de 1r cicle d’ESO: 
Gerard González, per l’obra El rei sense corona

Premi Conte de 2n cicle d’ESO: 
Candela Uris, per l’obra El dolor de créixer

Premi Conte de Batxillerat: 
Rubén Ballester, per l’obra Apologia d’un ascensor

Premi Assaig:
Maria Franco, pel treball Les llengües minoritzades i el capitalisme

- - - - - - - - - -
En una setmana rebran per e-mail el Diploma del Departament de Valencià i més endavant, quan siga possible, una bonificació econòmica per tal de bescanviar-la en la llibreria Gaia.
El professorat del Dept. de Valencià felicita els guanyadors i les guanyadores pels seus formidables treballs, agraeix la participació de l'alumnat en el Premi i us encoratja a continuar escrivint i a presentar-vos en les convocatòries següents.


Dept. de Valencià de l'IES Francesc Ferrer i Guàrdia
València, 30 d'abril de 2020

dilluns, 13 d’abril de 2020

Tertúlia sobre la Plaça del Diamant, per 2n A

Mercè Rodorera i Gurguí va morir a Girona avui fa 37 anys. L'escriptora ens ha deixat obres molt belles i profundes amb un estil inconfusible, tal i com vau poder comentar a 2n A durant la tertúlia del 15 de novembre de l'any passat en referir-nos a la novel·la La plaça del Diamant. Una petita commemoració de part nostra és deixar ací en forma de podcast radiofònic aquella tertúlia que fou tan interessant, per tal que pugueu recordar la novel·la. Se n'ha fet un muntatge introduint també fragments de la pel•lícula dels 80 i la cançó amb què comença. Que us agrade. 
- - - - - - - - - -

dijous, 9 d’abril de 2020

Tasques: Comentari de text i exercicis de sintaxi


Avui hem entrat oficialment en les vacances de Pasqua, per paradoxal que ens semble, i en un altre context serien 12 dies a gaudir com ens rotara. En el confinament en què ens trobem fa quatre setmanes, el temps dona de si d'una manera distinta, i ens sembla que no desconnectem tant com voldríem de certes obligacions. En aquesta Pasqua volem que desconnecteu una mica i vos entregueu a les aficions abandonades, a la música, la lectura i escriptura, el dibuix, la quedada virtual amb amistats, etc. Per això, les tasques que veureu tot seguit les podreu desplegar en vora tres hores durant la setmana del 20 al 26 d'abril. Aquests dies tindrem més notícies sobre els plans d'incorporació a la vida normal, la qual cosa ens marcarà la forma com acabarem el curs. Així i tot, nosaltres, després del descans, seguirem aprofundint i practicant la matèria.

Us proposem dues tasques a fer fins al 26 d'abril, diumenge.

1. Practicar la sintaxi de l'oració composta amb els cinc qüestionaris en línia de l'anterior post. Els qüestionaris deixen constància de la vostra participació i el professorat ho tindrà en compte:
2. Contestar un control de comentari de text, sense Literatura, de 10 punts, guiat en algunes preguntes, per tal de practicar la majoria de les qüestions del Selectiu. El descarregueu des d'ací (Control Comentari en PDF) - (Control Comentari en WORD). I el contesteu, ja siga en un full a banda o bé després de les preguntes del model en Word. Quan l'acabeu, l'envieu per e-mail al vostre professor o professora. Intenteu que no sobrepasse el dia 26.

Per acabar, us encoratgem novament a participar en els Premis Literaris del Dept. de Valencià amb algun text creatiu personal, abans del 24 d'abril. Així mateix, us recordem que heu de reunir i organitzar el material de Literatura dels autors i l'autora estudiats. Els treballs de Sirera que ja estan avaluats, podeu seleccionar-los vosaltres entre les millors respostes dels companys i les companyes. I queden pendents les darreres preguntes de Literatura, que el professorat us farem arribar en un termini no molt llarg.

Feu descans, ni que siga uns dies. Heu de desconnectar per a reprendre les forces i ganes de seguir. Estem en contacte.

dissabte, 28 de març de 2020

Nous qüestionaris de sintaxi autocorrectius

Us proposem que repasseu la sintaxi estudiada completant els qüestionaris autocorrectius que hem elaborat. Quan acabeu us apareixeran encerts i errors amb la puntuació obtinguda. Alguns contenen explicacions teòriques que us apareixen després d'enviar-los. Feu-los aquests dies d'abril. Estaran disponibles sempre per tal que pugueu repassar i contestar-los les voltes que necessiteu. Ah, el professorat rebem la vostra puntuació. La participació es té en compte. Bon repàs.

1.>Sintaxi per a practicar i obtenir feed-back de les respostes encertades i equivocades.(50 punts)

Seguiu amb aquests altres, també elaborats per a vosaltres, a fi que el professorat puguem veure la vostra evolució:

2.>La sintaxi en textos curts: exercici 1. (20 punts)
3.>La sintaxi en textos curts: exercici 2. (12 punts) 
4.>Tradueix aquestes deu oracions compostes al valencià. (10 punts)
5.>Controla't la sintaxi amb aquestes 20 oracions. (20 punts)

- - - - - -

dijous, 26 de març de 2020

Conferència de Sociolingüística i contestació d'una pregunta al portafoli (2n Bat-A)

Us propose de fer la següent activitat que va quedar en suspens els darrers dies de classe i que la van desplegar tan sols dues companyes del grup A. Per a aquestes que la van fer vull demanar-los que vegen el vídeo també. Per a la resta, gairebé tothom, seguiu les instruccions. Reprenc aquesta activitat perquè la considere valuosa per reforçar alguns aspectes de Sociolingüística en els quals no hem aprofundit.

Llegiu el text de Tuson de la pàg. 22 del dossier (opció B de l'examen de les PAU de 2018), i feu una pluja d'idees sobre els arguments possibles a emprar en l'activitat de redacció-imitació del text mirant el vídeo i llegint la declaració:

-Escoltar la conferència en vídeo de Carme Junyent incrustada baix (17 minuts)
-Llegir almenys els articles 2 i 3 de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics.

Amb aquest material preelaborat per vosaltres podreu redactar i publicar al portafoli els pròxims dies la pregunta següent sol·licitada a l'examen de selectiu.

La pregunta 3b) de l'apartat d'expressió i reflexió crítica demana escriure un text de 150 mots de tipologia i recursos expressius semblants en qué es conteste açò: Què li demanaries a una persona que et proposara que fos la teua llengua una de les que hauria de ser sacrificada en favor de la comunicació al món?

A classe, us comentava que una manera de posar-se a redactar seria introduir el tema que abordareu replegant les idees del paràgraf segon de Tuson: "Es fan afirmacions simplistes sobre el nombre excessiu de llengües del món, la incomunicació a què ens condemnen o la despesa econòmica de la diversitat..." A partir d'ací, podeu exposar una tesi i marcar els arguments contraris extrets de la vostra lectura i visió del vídeo; també podeu deixar la tesi per al final, que siga una conclusió derivada dels vostres arguments. Quan tingueu el text fet (150 mots o poc més), publiqueu-lo al portafoli (fins dimarts pròxim, si és possible).

Demà divendres us contaré a l'espai de comentaris de cada escrit, com us ha eixit el text de Sirera sobre El Verí del Teatre. La professora Isabel Payà i jo mateix estem elaborant les preguntes restants i les compartirem amb vosaltres més endavant.

Espere que us trobeu bé i que, malgrat la reclusió, sigueu optimistes, estigueu motivats i no abandoneu el treball. Deveu estar informats que s'han ajornat les dates del selectiu i això implica que es contempla tenir un nombre de classes presencials mínim per tal que no us perjudique gaire. Però malgrat tot, hem de continuar pensant a fer faena ininterrompuda, si bé, sense agobiar-se. S'accepten suggeriments i dubtes, ja siga a l'espai de comentaris d'aquesta entrada o bé per mail privat al meu correu verbascripta@gmail.com. Que estigueu bé.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
MATERIAL DE CONSULTA PER A ELABORAR ELS ARGUMENTS (Declaració i vídeo):

-Declaració Universal de Drets Lingüístics (pdf 15 fulls; llegir almenys els articles 2 i 3)




dilluns, 9 de març de 2020

Comentari de Sociolingüística (2n Bat-A)

L'activitat de classe de l'11 de març va consistir a llegir el text de Tuson de la pàg. 22 del dossier (opció B de l'examen de les PAU de 2018), i fer una pluja d'idees sobre els arguments possibles a emprar en l'activitat de redacció.

A la pregunta 3b) de l'apartat d'expressió i reflexió crítica es demana d'escriure un text de 150 mots de tipologia i recursos expressius semblants en qué es conteste açò: Què li demanaries a una persona que et proposara que fos la teua llengua una de les que hauria de ser sacrificada en favor de la comunicació al món?

Al document enllaçat podem trobar també alguns arguments per a redactar la nostra contestació.

-Declaració Universal de Drets Lingüístics (pdf 15 fulls) (2a versió en pdf, 76 fulls)

- - - -
P.S.Aquesta activitat només l'han contestada dues persones. Per això us propose al post següent que la realitzeu tota la classe de 2n A i us en done pautes d'elaboració.

dijous, 27 de febrer de 2020

Instruccions per al II Webcongrés


Els vostres detalls serviran per accedir al congrés; però s’arxivaran anònimament. El professor o la professora us donaran el formulari de permís de participar que requereix la signatura de pare, mare o persona responsable dels menors de 18 anys.
2)    Qüestionaris inicial i final:
L’avaluació d'aquest projecte se basarà en el vostre feedback anònim. Es prega emplenar els formularis degudament. (CLICA ACÍ PER A L'INICIAL). Quan acabeu el projecte contesteu el darrer formulari. (CLICA ACÍ PER AL FORMULARI FINAL)
3)    Webinaris (apartat acadèmic):
La contribució d’una sèrie d’universitaris internacionals cerca de complementar els vostres estudis. Els temes són de sociolingüística comparada i cultura.
4)    Català al vostre centre:
Ens interessa la vostra participació. I us invitem a preparar un informe (2-5 minuts) sobre qualsevol tema d’interès local. (El vostre institut té nom? Qui fou aquell personatge? El vostre barri/ poble té alguna història curiosa? Qui fou el Papa Lluna, Isabel de Villena, per exemple? O per què és tan famosa la cúpula d’Altea?) 
Serà un treball en equip (guionista, càmera, locutor/a, director/a, etc.) Els estudiants internacionals han fet un xicotet reportatge del català al seu centre que us pot servir de model. I tots els participants rebran un pin de la secció de català de la Universitat de Cambridge. Vegeu-lo ací.
5)    Catalan’s Got Talent:
És imprescindible passar-s’ho bé participant a aquest webcongrés. Esperem la vostra contribució. Ens vam divertir molt en la primera edició amb sketches, recitals, cançons. Per què no mireu la col.lecció a Facebook (en valencià), Youtube (https://www.youtube.com/channel/UCoaWgtqjiCrs-2ml9uIX5cA) o la web www.envalencia.org? Al final hi haurà votació per decidir les contribucions més populars.
6)    Fórums (apartat acadèmic):
Si ha interessat algun tema en particular i, amb el/la professor, heu decidit treballar  algun tema en particular, podeu demanar més informació i orientació als nostres ponents que contestaran les vostres preguntes en el xat del congrés.
Calendari
21 de febrer
• Obertura de matrícula (gratuïta) emplenant un qüestionari breu. 
 • Publicació a la pàgina web del congrés seminaris sobre la cultura catalana. 
 • Publicació dels models i les instruccions per a la participació en l’apartat lúdic i creatiu.
1 de març
• Inauguració de la sessió interactiva:
• Diàleg amb els ponents via webmail, Twitter, Facebook
 • Contribució dels congressistes a Catalan’s Got Talent publicada a la web (recitals, performance, cançons, raps, etc.) 
8 de març 
 • Tancament de la sessió interactiva.
• Comiat emplenant un qüestionari breu
• Votació millors contribucions publicades
22 de març
• Tancament del congrés 
• Data límit per a l’entrega d’estudis als professors 
 • Preparació de certificats per als participants

- - - 
Teniu algunes propostes d'activitats a la pestanya d'aquest blog: II WebCongrés (cliqueu)

dimarts, 11 de febrer de 2020

12 de febrer: 2n Bat-A. Tanquem la 2a avaluació

Activitats per fer avui a l'aula d'informàtica amb el grup de 2n A:
-Corregir els textos propis del portafoli que estan pendents de correcció encara.
-Buscar la definició més clara de 'verb performatiu' i anotar-se un llistat de verbs d'exemple (10-15)
-Segons les necessitats pròpies, tria una de les 2 activitats:
  • Practicar la fonètica amb un formulari en línia -de 100 preguntes- que et puntua el resultat final amb revisió de les respostes donades: clica ací.
  • Practicar la sintaxi amb un formulari en línia de 30 punts, autocorrectiu al final: clica ací.


dilluns, 6 de gener de 2020

Imitem l'estil de Joan Fuster

Ja descansats, iniciem el segon trimestre que es troba tot just en la meitat de la nostra segona avaluació. Abans de començar amb la poesia d'Estellés i la resta de temes, tancarem l'acostament a l'assaig fusterià intentant una imitació mitjançant la redacció d'un text breu a l'estil del Diccionari. Com a pretext hi posarem un títol amb un mot (substantiu, verb, adverbi...). La idea és de reflexionar sobre el mot temàtic del títol, l'ús que se'n fa, l'abast que té, el significat que hi doneu, i de passada deixem caure altres reflexions socials, alguna cita o definició relacionades, i en un estil que semble el de Fuster. L'extensió mínima serà de 150 mots i la màxima no depassarà els 300. La redacció, la iniciarem dimecres, dia 8 de gener, a l'aula d'informàtica i l'acabarem en una setmana màxim, [terminis per a 2n-A]. Convé rellegir les vuit entrades del Diccionari que devem conéixer ja i, a més, revisar les característiques de l'estil fusterià que vam veure a classe i que reproduïm ací. Quan hàgeu triat la paraula a definir assagísticament (és el màxim repte: una paraula simple dóna molt de joc), cal pensar en l'estructura del text argumentatiu que redactarem: analitzant, sintetitzant o enquadrada.

Us recomanem que us poseu a redactar sense massa prevencions: deixeu córrer el fil del vostre pensament. El primer esborrany acabat és el que haureu de retocar per acostar-vos una mica a algunes característiques de l'estil de Fuster (ús de cometes, definicions, altres opinions, fer com si estiguéreu dialogant, usar exclamacions o interrogacions retòriques, escriure alguna frase sentenciosa, etc.).

Confiem que la tasca, malgrat la dificultat inicial, us engresque finalment. 
    L’ESTIL DE JOAN FUSTER
L’ESTIL fusterià [G. López-Pampló, lliçó-PAU 2020]
  1. Enunciació subjectiva i, sovint, irònica
  2. Modalització intensa: dixi, verbs performatius (creure), substantius valoratius, adverbis de manera, etc.
  3. Registre estàndard, amb pinzellades de l’oralitat
  4. Diàleg amb el lector
  5. Ús de preguntes retòriques
  6. Ús d’incisos, cometes i cursives
  7. Hipertextualitat. [Intertextualitat, que en diuen altres...]
CARACTERÍSTIQUES més habituals de l'ESTIL de Joan Fuster (segons Isidre Crespo):

1. Una actitud irònica - antimetafísica -, sovint divertida.
2. La sentenciositat (Una tendència a)
3. El to conversacional. Escriptura dialògica que presenta bona dosi de
- Oralitat col·loquial.
- Moviments d'interacció comunicativa, la qual conserva unes estratègies típicament conversacionals: imperatius, interrogacions vives, incisos que delaten canvis d'entonació, fraseologia col·loquial, autocorreccions amb aparença d'improvisació, interjeccions col·loquials, hipèrboles populars, remuguejos de protesta, sintaxi accidentada,...
- Moviments d'argumentació polemitzadora.
- Moviments d'autoreflexió crítica.
Aquest dialogisme bàsic representa per al lector una "teatralització hàbil", que reclama unes adequades

ESTRATÈGIES:

- L'autodiàleg
- Les citacions i les gloses, o les esmenes.
- La representació de la figura -el personatge- del lector.
- La complicitat amb el lector, la qual comporta uns implícits compartits, un desdoblament del jo en un alter ego com a condició de diàleg, i unes consideracions metadiscursives on l'autor exhibeix els seus dubtes, les seues precaucions envers els significat dels termes. Aquesta "subversió" el mena a inventar paraules, o a usar-les amb un canvi intencionat de significat.
- Posar entre cometes o en cursiva paraules aïllades, els interrogants i els punts suspensius.
- Un to de confessió descarada.
- Una estudiada combinació de les funcions del llenguatge, segons que vulga incitar, convéncer, implicar, etc.. Així, doncs, emprarà exclamacions i interrogacions retòriques, canvis de relació amb l'interlocutor, mitjançant un joc dialèctic amb els pronoms personals, i una sintaxi molt elaborada, sobretot la textual.
4. La frase breu, senzilla. L'objectiu primordial de la claredat l'impulsa a defugir de l'oració llarga de complexitat hipotàctica.
5. Les matisacions; exigències d'afinar la idea, que van introduïdes per incisos i per contestacions -sintaxi conversacional-. Hi sovintegen els parèntesis cautelars, les observacions metadiscursives entre guionets, les clàusules modalitzadores, les preguntes, amb resposta o sense, les construccions adversatives, que reflecteixen uns moviments de retoc d'uns pensaments a uns altres (precisant), les definicions, que serveixen per emmarcar els fets que analitza, la negació polèmica d'una afirmació acabada d’enunciar.
6. L'ús peculiar de l'adjectivació - hi incloem, a més del clàssic adjectiu, els complements nominals, les aposicions, les clàusules de relatiu, els adverbis, i, fins i tot, els verbs. També hi arreplegaríem altres possibilitats gramaticals de "transformació": animalització, cosificació, personificació.
7. La substitució de noms abstractes per concrets, sovint col·lectius, o almenys per denominacions més familiars.
8. La subversió de l'ordre establert dels registres. "Desordre" aconseguit per la intrusió de frases fetes o expressions col·loquials en terrenys que els són estranys. El seu escepticisme lingüístic el mena a la insinuació esbiaixada. Per això necessita emprar : eufemismes o implícits, sobreentesos, el·lipsis, circumloquis, insinuacions laterals, ambigüitats,...
9. La paradoxa. En un discurs ple de contrastos i de perspectives la ironia i la paradoxa no hi podien justificar la seua absència.
10. Els exemples, que, en ocasions, són "definicions" (?).
11. Les hipèrboles. "Escriure és exagerar", ha dit. Un recurs que dóna un cert to pamfletari a l'escrit.
12. La temàtica, sempre humana. Inclou petites escenes de la vida social contemporània.
13. La preferència per una escriptura antinarrativa i escassament descriptiva.

- - - - - -
- - - - - -
Més exemples de treballs creatius imitant Fuster com a articulista (IES Joanot Martorell):
-22C
-22T
- - - - - -