Aquests dies hem llegit algunes de les entrades de Fuster que formen part de l'assaig Diccionari per a ociosos i ens hem exercitat a comentar les idees que presenten així com els recursos estilístics de l'autor. Entre els seus recursos enumerem ací els més utilitzats en les vuit entrades analitzades. Hi predomina la modalització (lèxic valoratiu; modalitat oracional variada -oracions interrogatives, dubitatives, desideratives, exhortatives-; figures retòriques com ara la ironia, el contrast, la paradoxa; fraseologia rica de locucions i frases fetes). Quant als recursos gràfics, hi ha els guions llargs, les comes per a fer aposicions, i l'ús dels dos punts amb abundància. La finalitat és d'aclarir conceptes, introduir breus comentaris d'ampliació de la informació, i també la d'enumerar elements, matisar, explicar millor o mostrar conseqüències. L'ús de les cometes és particularment interessant. Poden significar una de les dues coses: intertextualitat perquè cita de memòria textos, dites, frases, etc. d'autors esmentats o no; i també poden significar una restricció del significat de la paraula entre cometes, que Fuster destaca per a no interpretar-la exactament com l'explica el diccionari, de vegades amb ironia o un sentit diferenciat per l'autor. Per acabar, sol usar un estil sentenciós en algunes oracions amb voluntat aforística per a motivar una reflexió més profunda: "Llegir és seguir vivint i cadascú ho fa a la seua manera", per exemple.
No s'acaben ací els recursos fusterians però hi posem punt final per tal de proposar-vos ara un model "ampli" de comentari de text de l'entrada "Cadira". El model següent és quatre vegades més extens del que haureu d'elaborar vosaltres. El vostre comentari (tres idees contingudes en una de les entrades i tres recursos emprats amb exemples del text), haureu de publicar-lo al portafoli del grup amb una extensió entre 150 i 200 paraules màxim i una imatge il·lustrativa. El professor o la professora us assignaran una entrada a comentar al blog. Seguiu les pautes indicades i llegiu el model següent només com a orientació. Bona feina.
Comentari
de l’entrada CADIRA: idees i recursos d’estil
Fuster
utilitza el mot temàtic de cadira per a desplegar la seua opinió al
voltant d’aquest moble utilitzat des de fa segles, l’evolució
del qual ha estat marcada paradoxalment per qüestions no
relacionades amb el confort. Al nostre comentari abordarem les idees
principals de l’entrada i els recursos estilístics predominants.
Des
de les primeres línies, l’autor presenta la idea principal
que esmicolarà en les línies posteriors: l’ésser humà és ric
en inventiva excepte per a millorar el confort immediat. Fuster
utilitza la cadira com a indici especialment visible de la seua tesi
ja que afirma que durant segles ha tingut un format inhòspit (gens
còmode).
Altres
idees que s’escampen al text són les següents. La primera,
cal adonar-se que l’acte d’asseure’s respon a la necessitat de
descans, cosa que no es contempla en els dissenys de les cadires
antigues. En segon lloc considera que la lenta millora d’aquest
moble va provindre del costat de l’ornamentació i sumptuositat, no
de la comoditat. En tercer lloc, s’alegra que avui els seients són
admirables. Les seues reflexions no acaben ací. Tot seguit, Fuster
llança una nova pregunta que contestarà en la segona part del text:
per què no s’havien construït abans així, si només es tracta
d’una qüestió d’enginy, i no de pressupostos científics. La
resposta que hi dona és que no devia existir una veritable demanda
de confort. I justifica la idea basant-se en el fet que
tradicionalment la virtut de l’ésser humà s’entenia sota formes
inconfortables i austeres.
Conclou
dient que en l’actualitat ha canviat aquest pensament i, en
conseqüència, les cadires i altres coses han esdevingut més
còmodes.
Quant
a l’estil de Fuster, els recursos en són nombrosos,
i sobre aquesta entrada podríem omplir-ne un full d’exemples. Ens
limitarem als més recurrents del text. El seu discurs és molt
modalitzat, amb substantius, adjectius, verbs, adverbis,
quantificadors i fraseologia que expressen el punt de vista subjectiu
(«constatació, fàcil, fullejar, de seguida, moltíssimes, de mica
en mica»). La varietat de modalitats oracionals no assertives és
freqüent per a expressar exhortació al lector, dubte, sorpresa,
desig: «o potser no tant dels usuaris; ¿com és que a ningú se li
havia acudit...?; seure en una cadira gòtica degué ser un turment.»
La dixi personal és reiterada: l’autor s’hi fa present amb l’ús
de la forma verbal de primera persona, ja siga en singular («torno a
dir-ho»), com en plural, forma en què inclou el lector
("ratificaríem, trobarem").
Altres
recursos enumerats:
-Dialogisme:
recrea converses explícites de l’autor amb altres o de l’autor
amb ell mateix: pregunta i respon, o bé es dirigeix al lector amb el
mot «lector». També l’implica amb freqüència usant el
nosaltres inclusiu: «ens hi ratificaríem». Usa termes
col·loquials.
-Citacions,
ja siguen vagues, aproximades, com literals, d’autors, dites
populars, etc. [intertextualitat]. N’hem trobat una: «l’ou de
Colom».
-Abundància
d’incisos, aclariments i ampliacions d’informació per tal de
matisar. Van entre guions, parèntesis o entre comes (aposicions):
«—il·lustrada, no cal dir-ho—».
-Dos
punts per a presentar explicacions o síntesi de les afirmacions:
«basta fullejar... (línia 1)»
-Cursiva
o cometes per a marcar un sentit destacat o irònic: «invents,
pressupostos, inconfortables».
-En
sintaxi, l’estil de Fuster és segmentat:
dota el text d’agilitat. Els períodes sintàctics són breus i hi
predomina la coordinació, amb escasses subordinades. És
un estil clar, tot
i estar la
informació més fragmentada.
-Les
figures retòriques més freqüents són la ironia, la paradoxa, el
contrast.
També usa la metàfora, la comparació, la hipèrbole, etc. Un
exemple de
paradoxa
al text:
«tan
ric en inventiva... falta d’imaginació».
-Fuster
escriu amb un estil sentenciós,
aforismal,
de certesa contundent, encara que no siga necessari compartir-la:
"l'afecte
pel propi cos és una actitud relativament nova dins la nostra
civilització".
Amb
aquesta anàlisi de les idees i els recursos de l’entrada CADIRA,
pertanyent al Diccionari
per a ociosos
de Joan Fuster (1964), concloem el comentari de text. [650
paraules]
