dimecres, 2 de desembre de 2020

És aquest text un aforisme? Justifica la teua resposta (Diccionari per a ociosos)


Pregunta de Literatura a les PAU: És aquest text un aforisme? Justifica la teua resposta (Diccionari per a ociosos)

COVARDIA

Si volem —i ho hauríem de voler—, sempre trobarem una raó per a excusar les accions del covard: la seva covardia. Perquè, ¿qui és que no ha tingut mai por? És clar que la por pot ser superada: diuen que el valent no és sinó un que té por i se l’aguanta. Potser sí. El que sí que sé és que no hi ha manera humana de fixar un límit moral en aquest terreny. Cadascú s'’administra la pròpia por com pot i com Déu li ho dóna a entendre. I tampoc no ens hem pas d’enganyar: tothom és covard per comparació a algú altre. Ja podeu ser tan temeraris com vulgueu: mai no serà impossible que un qualsevol veí vostre consideri que la vostra valentia és inferior a la seva, i que, per tant, sou un covard. Una bona regla de conducta, en això com en tantes altres esferes i coses, serà aquesta: no censureu, no condemneu ningú perquè sigui allò que vosaltres podreu ser en alguna ocasió. Per exemple: covards.


R
esposta

El text que llegim, «Covardia», és un dels articles breus del Diccionari per a ociosos (1964) de Joan Fuster. Aquesta obra, junt amb el seu Diari (1952-1960), és la millor mostra del tipus d’assaig deliberatiu en què l’autor va destacar en el panorama de la postguerra. Al Diccionari trobem seixanta-un articles d’extensió desigual ordenats alfabèticament amb reflexions i aforismes des d’un punt de vista escèptic, sempre subjectiu, sobre qualsevol fet, objecte o persona.

El text «Covardia» no és estrictament un aforisme, això és, una sentència breu que expressa  un pensament complex de forma colpidora o estètica, com ho són «Còmplice», «Caracteriologia», «Ser» o «Servilisme». Ara bé, és cert que la prosa de l’autor presenta una tendència a l’asseveració contundent i generalitzadora com els exemples que llegim en el fragment (destacats en negreta). Cada una d’aquestes oracions, considerades aïlladament, tenen totes les característiques de l’aforisme: són concises i es presenten com una veritat absoluta a la manera de les lleis científiques (modalitat enunciativa, ús del present atemporal) però s’enuncien des de la subjectivitat de l’autor i es proposen per al debat intel·lectual.

Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa ací la teua aportació. Signa amb el teu nom.