Comentari de l'entrada "Cadira" del Diccionari per a ociosos de Joan Fuster: idees i recursos estilístics

 Aquests dies hem llegit algunes de les entrades de Fuster que formen part de l'assaig Diccionari per a ociosos i ens hem exercitat a comentar les idees que presenten així com els recursos estilístics de l'autor. Entre els seus recursos enumerem ací els més utilitzats en les vuit entrades analitzades. Hi predomina la modalització (lèxic valoratiu; modalitat oracional variada -oracions interrogatives, dubitatives, desideratives, exhortatives-; figures retòriques com ara la ironia, el contrast, la paradoxa; fraseologia rica de locucions i frases fetes). Quant als recursos gràfics, hi ha els guions llargs, les comes per a fer aposicions, i l'ús dels dos punts amb abundància. La finalitat és d'aclarir conceptes, introduir breus comentaris d'ampliació de la informació, i també la d'enumerar elements, matisar, explicar millor o mostrar conseqüències. L'ús de les cometes és particularment interessant. Poden significar una de les dues coses: intertextualitat perquè cita de memòria textos, dites, frases, etc. d'autors esmentats o no; i també poden significar una restricció del significat de la paraula entre cometes, que Fuster destaca per a no interpretar-la exactament com l'explica el diccionari, de vegades amb ironia o un sentit diferenciat per l'autor. Per acabar, sol usar un estil sentenciós en algunes oracions amb voluntat aforística per a motivar una reflexió més profunda: "Llegir és seguir vivint i cadascú ho fa a la seua manera", per exemple. 

No s'acaben ací els recursos fusterians però hi posem punt final per tal de proposar-vos ara un model "ampli" de comentari de text de l'entrada "Cadira". El model següent és quatre vegades més extens del que haureu d'elaborar vosaltres. El vostre comentari (tres idees contingudes en una de les entrades i tres recursos emprats amb exemples del text), haureu de publicar-lo al portafoli del grup amb una extensió entre 150 i 200 paraules màxim i una imatge il·lustrativa. El professor o la professora us assignaran una entrada a comentar al blog. Seguiu les pautes indicades i llegiu el model següent només com a orientació. Bona feina.

Comentari de l’entrada CADIRA: idees i recursos d’estil

Fuster utilitza el mot temàtic de cadira per a desplegar la seua opinió al voltant d’aquest moble utilitzat des de fa segles, l’evolució del qual ha estat marcada paradoxalment per qüestions no relacionades amb el confort. Al nostre comentari abordarem les idees principals de l’entrada i els recursos estilístics predominants.

Des de les primeres línies, l’autor presenta la idea principal que esmicolarà en les línies posteriors: l’ésser humà és ric en inventiva excepte per a millorar el confort immediat. Fuster utilitza la cadira com a indici especialment visible de la seua tesi ja que afirma que durant segles ha tingut un format inhòspit (gens còmode).

Altres idees que s’escampen al text són les següents. La primera, cal adonar-se que l’acte d’asseure’s respon a la necessitat de descans, cosa que no es contempla en els dissenys de les cadires antigues. En segon lloc considera que la lenta millora d’aquest moble va provindre del costat de l’ornamentació i sumptuositat, no de la comoditat. En tercer lloc, s’alegra que avui els seients són admirables. Les seues reflexions no acaben ací. Tot seguit, Fuster llança una nova pregunta que contestarà en la segona part del text: per què no s’havien construït abans així, si només es tracta d’una qüestió d’enginy, i no de pressupostos científics. La resposta que hi dona és que no devia existir una veritable demanda de confort. I justifica la idea basant-se en el fet que tradicionalment la virtut de l’ésser humà s’entenia sota formes inconfortables i austeres.

Conclou dient que en l’actualitat ha canviat aquest pensament i, en conseqüència, les cadires i altres coses han esdevingut més còmodes.

Quant a l’estil de Fuster, els recursos en són nombrosos, i sobre aquesta entrada podríem omplir-ne un full d’exemples. Ens limitarem als més recurrents del text. El seu discurs és molt modalitzat, amb substantius, adjectius, verbs, adverbis, quantificadors i fraseologia que expressen el punt de vista subjectiu («constatació, fàcil, fullejar, de seguida, moltíssimes, de mica en mica»). La varietat de modalitats oracionals no assertives és freqüent per a expressar exhortació al lector, dubte, sorpresa, desig: «o potser no tant dels usuaris; ¿com és que a ningú se li havia acudit...?; seure en una cadira gòtica degué ser un turment.» La dixi personal és reiterada: l’autor s’hi fa present amb l’ús de la forma verbal de primera persona, ja siga en singular («torno a dir-ho»), com en plural, forma en què inclou el lector ("ratificaríem, trobarem").

Altres recursos enumerats:

-Dialogisme: recrea converses explícites de l’autor amb altres o de l’autor amb ell mateix: pregunta i respon, o bé es dirigeix al lector amb el mot «lector». També l’implica amb freqüència usant el nosaltres inclusiu: «ens hi ratificaríem». Usa termes col·loquials.

-Citacions, ja siguen vagues, aproximades, com literals, d’autors, dites populars, etc. [intertextualitat]. N’hem trobat una: «l’ou de Colom».

-Abundància d’incisos, aclariments i ampliacions d’informació per tal de matisar. Van entre guions, parèntesis o entre comes (aposicions): «—il·lustrada, no cal dir-ho—».

-Dos punts per a presentar explicacions o síntesi de les afirmacions: «basta fullejar... (línia 1)»

-Cursiva o cometes per a marcar un sentit destacat o irònic: «invents, pressupostos, inconfortables».

-En sintaxi, l’estil de Fuster és segmentat: dota el text d’agilitat. Els períodes sintàctics són breus i hi predomina la coordinació, amb escasses subordinades. És un estil clar, tot i estar la informació més fragmentada.

-Les figures retòriques més freqüents són la ironia, la paradoxa, el contrast. També usa la metàfora, la comparació, la hipèrbole, etc. Un exemple de paradoxa al text: «tan ric en inventiva... falta d’imaginació».

-Fuster escriu amb un estil sentenciós, aforismal, de certesa contundent, encara que no siga necessari compartir-la: "l'afecte pel propi cos és una actitud relativament nova dins la nostra civilització".

Amb aquesta anàlisi de les idees i els recursos de l’entrada CADIRA, pertanyent al Diccionari per a ociosos de Joan Fuster (1964), concloem el comentari de text. [650 paraules]