dissabte, 28 de maig de 2022

Repassa la fonètica amb un nou exercici

 En aquest enllaç a Formularis de Google tens un exercici de fonètica nou per posar-te a prova, Les 35 paraules s'extrauen de dos textos coneguts. En acabar-lo i enviar-lo comprovaràs encerts i errades que t'ajudaran a repassar.

Aviat trobaràs ací un nou qüestionari basat exclusivament en les vocals obertes i tancades. Seran paraules tretes de la teoria, que contindrà també excepcions.

- - - - - 

Repte conegut en Kahoot per fer ja: 10 preguntes.

- - - - - 


dilluns, 9 de maig de 2022

Repassem l'oració composta amb exercicis

En aquest darrer repàs de l'oració composta començarem repassant oralment alguns connectors per saber si som capaços de substituir-los per d'altres equivalents i, a més, haurem d'esmentar quin tipus d'oracions creen. Aquesta pràctica sol realitzar-se amb els connectors coordinants i subordinants adverbials. En posem dos exemples.

Escriu un sinònim de cada connector i digues quin tipus d'oració composta crea.

-Tanmateix:  això no obstant, si bé, però, etc. Crea una coordinada adversativa.

-Vist que: ja que, perquè, com que, etc. Crea una subordinada adverbial causal.

I ara, passem a la pràctica amb aquests enllaços en què trobaràs prou exercicis autocorrectius:

  1. Full en pdf autocorrectiu amb 28 oracions compostes tretes d'exàmens de les PAU
  2. 7 exercicis autocorrectius de l'oració composta + nominalitzacions
  3. Text amb 12 oracions compostes en Formulari de Google
  4. 20 oracions compostes a classificar en Formulari de Google
  5. 50 oracions compostes en Formulari de Google

divendres, 6 de maig de 2022

Un Kahoot de fonètica amb 10 preguntes



Posa't a prova. Són 10 preguntes de fonètica. Si les encertes totes, tens el punt, amb una errada, tens 0,75, amb dues, 0,5; amb 3, 0,25; amb 4 ja no puntues.

  1. REPTE ( si el contestes a casa)
  2. PER PROJECTAR 

dijous, 28 d’abril de 2022

Anàlisi de la tipologia textual i els recursos expressius: exemples

 


Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets característics d'aquesta tipologia presents al text. [0’5 punts: 0’25 per la identificació; 0’125 per tret].

Pàg. 40 del dossier: El conte

És un text narratiu. S’hi relata el procés d’escriptura d’un conte, la problemàtica al voltant de trobar el títol per al text i les conseqüències de no trobar-lo. Característiques:

- Presència d’una veu narrativa (no identificada i que no forma part de la història) que conta en tercera persona i en present. En aquest sentit, podem veure diferents temps verbals («s’asseu», «agafa», «fica», «comença»…).

- Els esdeveniments van succeint-se linealment i reflecteixen una estructura pròpia d’una narració amb introducció, nus o conflicte i desenllaç.

- Hi ha elements textuals que permeten marcar el desenvolupament del temps («A mitja tarda…»/ «A nit ja entrada…»/ «A l’alba…»).

- Apareix un únic personatge («l’home»), sense cap descripció externa.

- La història se situa en un únic lloc: l’espai on l’home escriu («l’escriptori»)

Pàg. 41: Des del bressol en valencià

Es tracta dun text expositiu. També es pot acceptar que es tracta d’un text expositiu amb seqüències argumentatives. Així ho posen de manifest les característiques següents:

-El text és objectiu, impersonal, ja que no apareix cap marca o dixi d’emissor o receptor.

-Ús profús de passives (ha estat presentada, va ser presentat el passat curs) i impersonals (es vol acollir, es proposen noms valencians, es durà a terme, s’ha creat una caixa, es posa a l’abast, es canten).

-Ús de temps verbals en present d’indicatiu (i pretèrit perfet) que expressen acció actual: torna, es vol, ha estat.

-Ús de verbs copulatius o semànticament pròxims, com ara ser, tenir, consistir a.

-Sintaxi elaborada amb ús freqüent de subordinades de relatiu: en el qual es pot llegir, en què es proposen noms, en el qual es posa, que ha estat presentada a l’Hospital General, etc.

-Lèxic concret i clar sobre la campanya en favor del valencià: hospital, comares, mares...

-Diversos camps semàntics: criança (nadó, mare, comare); organismes (hospital, AVL, Diputació),

-Dades concretes: numèriques (6000 caixes), adreça web, noms de participants, títols, etc.

-Organització lògica de les idees (addició, conseqüència, causa), amb connectors que hi participen: Per això, a més, d’aquesta manera, ja que es vol acollir, etc.

-Ús dels dos punts, per a concretar o exemplificar la informació.

-El text inclou descripcions d’alguns aspectes de la campanya en les línies (…)

Pàg. 36: La nina de cel·luloide

És un text narratiu. S’hi relaten fets de la vida de la narradora, de la seua família i d’un doctor en temps de guerra. Característiques:

- Presència d’una veu narrativa, que és una xiqueta, la qual conta en primera persona fets viscuts per ella.

- Conta esdeveniments temporalment pròxims al present des del qual es narra, que és el present de la guerra.

- Els esdeveniments narrats van succeint-se, en aquest cas, sense linealitat, amb una manipulació temporal (des d’un passat recent a un passat anterior, connecta amb el present i s’anuncia el futur).

- S’usen diferents temps verbals al llarg del text d’acord amb l’ordenació dels fets (diferents formes de passat –m’han dit/sabia/se’m va trencar...-, el present i el futur).

- Apareixen diferents personatges: personatges individualitzats (la xiqueta narradora, la mare, el doctor i el pare) i personatges col·lectius (els soldats de cada bàndol).

- La història se situa sobretot en un espai, la casa familiar de la xiqueta (espai interior). Hi ha referències a altres espais (exteriors) com ara el front.

Indica cinc exemples de recursos expressius de caràcter literari presents al text. [0,5 punts; 0’1 punt per cada exemple. Si els exemples són diferents, encara que siguen del mateix tipus, la resposta és vàlida]

Pàg. 40 del dossier: El conte

A banda d’alguns trets ja esmentats en la pregunta anterior (que no haurien d’estar repetits en aquesta pregunta per a ser tinguts en compte), podem considerar exemples com:

- El recurs al present per part del narrador intensifica la proximitat del receptor a allò que es relata.

- El narrador, inicialment, se centra en l’acció de l’escriptura del conte però també ens trasllada l’activitat mental del personatge (narrador omniscient). Exemples d’aquesta condició del narrador serien: «rumiar», «acudir», «pensar», «es dóna per vençut», «resignat», «sabent».

- S’observa al segon paràgraf com es passa de narrar les accions a introduir la interioritat del personatge. Ho veiem a partir de «Li agrada molt», quan comença a activar-se la valoració que fa el personatge del que ha escrit i els seues pensaments. Aquest recurs és clau en la construcció del tercer paràgraf («acuden», «pensa», «pensa»). En aquest sentit, trobem l’ús dels dos punts per anar connectant pensaments del personatge.

- Ús d’adjectius o quantificadors que aporten valoració del personatge respecte a l’escriptura i els seus efectes: «molt», «feliç», «millor», «gairebé perfecte», «escaient», «immillorable», «gens», «pitjor», «ben precís», «perfecte», «prou bo», «perfecte del tot».

- Ús de verbs (tercer paràgraf) que reflecteixen les conseqüències negatives de no trobar el títol escaient (sinonímia): «destrossen», «trenca», «esguerren», «espatlla».

- L’acció se centra en un únic episodi, amb un únic personatge, un únic espai i durant un període temporal breu.

- En algunes parts del conte domina l’acció (especialment en la primera) i aquesta és presentada amb oracions breus i amb una construcció senzilla. Aquest estil dota el relat d’un ritme àgil, viu.

- El desenllaç del conte pot interpretar-se com un recurs a l’absurd o la hipèrbole, que ens fa pensar en la posició extrema de l’escriptor respecte a la necessitat de perfecció absoluta. En aquest sentit, podria interpretar-se com una crítica o, en tot cas, podria donar peu a una reflexió.

- El desenllaç també queda marcat per la destrucció dels fulls fins a fer-los miquetes, amb una imatge d’insistència i reiteració («estripa… estripa…», «successivament»).

Pàg. 36: La nina de cel·luloide

- L’ús d’una veu narrativa infantil es reflecteix en l’estil de la narració (estil senzill, amb repeticions sintàctiques, repeticions de lèxic, lèxic general...) i en la mirada sobre la guerra (innocència o ignorància: “no sé ben bé on és”/ “no sé ben bé on se’n van”).

- Presència de repetició de construccions: “M’han dit que el doctor se n’ha hagut d’anar...”/ “Diuen que el doctor se n’ha anat...” o “Jo ja sabia que...”/ “Jo ja sabia que...”.

- Ús del símbol d’una nina ferida per a parlar-nos de les ferides (o conseqüències) d’una guerra).

- Contrast entre el que la narradora sap i el que diuen altres (que ella desconeix o no entén bé).

- Introducció, en estil indirecte, de la veu d’altres personatges (el doctor i la mare).

- Ús de manipulacions de la cronologia temporal, amb una retrospecció que ens explica com es van fer amics la narradora i el metge. D’aquesta manera el model de la narració seria el denominat in media res.

- Al costat de la narració, trobem altres funcions de la veu narrativa, com ara expressions de caràcter emocional o explicatiu (“Ara que m’hi havia fet amiga, ves.”/ “és clar, perquè és una nina”/ “tot i que de sang, no en té, pobra, mira que és pobra, la nina, que no té ni sang”.)

- Oposició entre espai interior (la casa familiar) i espai exterior (espai desconegut per a la narradora, espais vinculats a la guerra). En aquest sentit, es tracta d’una guerra sense context explícit.

dimecres, 13 d’abril de 2022

Kahoot de 50 preguntes per repassar el curs + exercicis

Juga aquest repte amb el Kahoot de 50 preguntes que repassa les qüestions teoricopràctiques del comentari de textos de 2n de Batxillerat. Aquest repte finalitza dilluns pròxim dia 18. Si vols que el professor t'ho tinga en compte, registra't amb el teu nom (només) i el grup (A-B). Si ja l'has fet i vols tornar a practicar per millorar resultats, contesta'l de nou. El repte només funcionarà amb els primers 50 alumnes que hi juguen.

>> _REPTE KAHOOT (CLICA) (REPTE TANCAT)

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 

Exercita't en ortografia i morfosintaxi amb autocorrectius:

  1. Paraules amb /s/, /z/ per diferenciar mots amb essa sorda i sonora
  2. Pronoms simples per col·locar en un text 
  3. Combinació de dos pronoms per completar oracions
  4. Verbs irregulars per completar oracions
  5. Diferencia l'ús de "gens, res, cap o ningú"
  6. Nivell C2 de la UPV: en pdf amb solucionaris)

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 




divendres, 1 d’abril de 2022

Valendrill i A 1 de bingo: les cançons del IV Webcongrés. Videolits i treballs

Per al IV Webcongrés s'han presentat diversos treballs de 2n de Batxillerat en distint format, que publiquem en aquesta mateixa entrada. Comencem amb el drill i la cançó que es presenten a la secció de Catalan's Got Talent: dos fantàstics videoclips. Més avall hi ha enllaçats els videolits que heu fet de lectures dels poemes d'Estellés, gairebé tots procedents del Llibre de meravelles. També veureu ací els treballs escrits de Sociolingüística i 13 dies en valencià. Enhorabona per la tasca tan interessant que heu desplegat. Ens serviran per repassar i continuar practicant en les poques classes que queden. 

 
- - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - -

Videolits enllaçats dels poemes de V.A. Estellés:

dijous, 31 de març de 2022

Possibles preguntes sobre la variació lingüística

Aquests dies hem revisat la variació diatòpica o dialectal i la variació diafàsica o registres, presents totes dues en el llenguatge. Al dossier podeu trobar-ne alguns esquemes per repassar.
  • Dialectes: p. 14, 71 i 72
  • Registres: p. 14
PRÀCTICA:
Llig aquest text i contesta les dues preguntes sobre la variació lingüística:
  1. Identifica el registre lingüístic (formal/informal) en què està escrit el text i especifica almenys dos trets característics d'aquest registre presents al text. [0,5 punts: 0,25 pel registre; 0,125 per tret explicat i exemplificat]
  2. Identifica la varietat diatòpica en què està escrit el text i especifica'n almenys dues característiques de la varietat amb exemples. [0,5 punts: 0,25 per la varietat diatòpica concretada; 0,125 per tret explicat i exemplificat amb un o dos mots extrets del text]

- - - - - - -
SOLUCIONARI  de l'activitat (CLICA)
- - - - - - -

dijous, 17 de febrer de 2022

Alteracions de les referències temporals d'un fragment

Temps absoluts = temps díctics;   Temps relatius = temps (ana)fòrics

_______________________________________________

Així és planteja una possible pregunta a l'examen PAU del bloc n. 2 d'anàlisi lingüística: "Qüestions sobre l’ús dels temps verbals; alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present)." Es tractaria de traslladar en temps passat un fragment narratiu que està en present o al contrari. L'altra possibilitat seria transformar en estil indirecte un fragment dialogat o viceversa? Per si les mosques, ens hem d'exercitar en les dues variacions. 

La transformació d'estils directe-indirecte és una pràctica que es realitza de fa molt en l'aprenentatge de les llengües estrangeres. Requereix una competència lingüística que, segons el nostre nivell, serà fàcil o un poquet complicada de fer. A més, implica vigilar els canvis de la dixi de persona temps i lloc. En dues o tres sessions hauríem de practicar amb fragments aquestes "alteracions" i prendre consciència dels valors assignats a cada temps verbal, així com els canvis dels díctics per expressions (ana)fòriques.

A classe ja hem començat a treballar aquesta competència amb els materials que pengem més avall. Anirem fent.

  1. Tres activitats d'estil directe a indirecte
  2. Tres activitats d'estil directe a indirecte [Solucions]
  3. Teoria de la transformació d'estil directe a indirecte. Activitats amb els temps verbals.
  4. Teoria de la transformació d'estil directe a indirecte. Activitats amb els temps verbals.[Solucions]
  5. Pràctica dels canvis temporals del relat i del discurs indirecte [amb solucions]
  6. "Notes per a una estilística dels temps verbals", Article de M. Pérez Saldanya, 2000

dilluns, 14 de febrer de 2022

Activitats recomanades del IV Webcongrés


Informació de l’activitat  #13diesenvalencia22

Un treball de camp

Es planteja com a activitat complementària per connectar la realitat fora de l’aula amb els continguts bàsics de sociolingüística del curs. Es fa un èmfasi especial en la descripció de la manera com els parlants integrem models de comportament i en les actituds  en les diverses situacions de contacte lingüístic. L’experiència vol explorar també les situacions de bilingüisme simètric i eixir al carrer per comprovar, d’una banda, si existeix i, de l’altra, si realment és cert que la legislació en aquest camp té algun efecte en els comportaments socials.

Punt de partida: una situació real

Un dia em van telefonar d’una operadora. El telefonista em va parlar en castellà i jo li vaig respondre en valencià. Em va demanar que li parlara en castellà i li vaig dir que no, que era ell qui trucava. «A València hi ha bilingüisme», em va dir. «Sí, per a tothom», li vaig respondre”. [Entrevista a Carme Junyent enllaçada al periòdic, clica. Si la vols descarregar en pdf, clica ací].

Fase 0: Escalfem!

a) Lectura i presentació del material de suport: Dossier en pdf «Què faig si», [descarrega'l des d'ací].

Fase 1 (7-13 dies): Eixim al carrer!

b) L’estudiant usa el valencià/català com a llengua preferent al llarg de tot el dia en tots els àmbits. En aquest punt podem introduir matisos com l’ús en l’àmbit familiar, si ho considerem oportú.

c) Pren nota de les experiències i les cataloga des del punt de vista de la sociolingüística (reaccions de suport o de rebuig par part de l’entorn, observació d’actituds i prejudicis propis i d’altres, satisfaccions…)

d) Durant l’activitat descriu breument les situacions a Twitter amb les etiquetes: #13DiesEnValencià22  #ValenciàEnPositiu #IESFFIG. Usa almenys la primera i la de l'insti.

e) La lectura de llibre Gaudir de la llengua, de Karmelo Ayesta (Onada Edicions, 2015) ajuda els estudiants a familiaritzar-se amb possibles situacions i els dota d’un marc de reflexió per a l'informe posterior.

Fase 2 (7 dies): Reflexionem!

f) Els participants redacten un informe detallat de l'experiència amb valoració i conclusions. Podeu combinar o optar entre el relat en primera persona o per l'anàlisi acadèmica a partir dels conceptes de sociolingüística treballats a l'aula. El treball, no molt extens, el lliurareu al professor en word o pdf amb el nom, cognom i grup el 13 de març, diumenge, com a data límit.

Fase 3

g) En passar Falles, l'alumnat pot exposar breument a l'aula les conclusions a què ha arribat amb el seu informe i la valoració de l'experiència.

Aquesta activitat, si es completa del tot, valdrà fins un punt extra en la nota de la 3a avaluació.

- - - - - - - -

Altres activitats recomanades (fins 0,5 extra) [completa informació clicant a l'enllaç del WebCongrés]

-Tema d’estudi: preparació d’un historial idiomàtic particular (Linguistic Footprint). Busca el terme a Internet clicant a l'enllaç i guia el teu treball amb les idees que s'hi aporten.

-Catalan's got talent: l’apartat lúdic cerca fomentar la participació d’una forma més creativa. “Catalan’s Got Talent” oferirà un fòrum per a la contribució dinàmica de treballs creatius que tu o vosaltres en petit grup podeu realitzar com ara aquests:

  • recitals de poemes, cançons, etc.
  • actuacions, improvisacions dramàtiques sobre temes i textos relacionats
  • concurs de ‘rap’ i similar
-El català/valencià al teu centre. Informe de l'ús de la llengua en els diferents àmbits: docent, administratiu i ambiental, oral i escrit. Elabora conclusions.

-Veure almenys tres vídeos del Webinari i "xarrar" per mail amb els profes. Caldrà fer-ne un informe breu de l'activitat amb conclusions sobre els aprenentatges.

divendres, 21 de gener de 2022

Nous exercicis per reconèixer tipus d'oracions compostes

En aquest post trobaràs dos exercicis nous per treballar el reconeixement dels diferents tipus de coordinades i subordinades. El primer full, que es troba en DRIVE, replega 28 oracions compostes tretes dels darrers set exàmens de les PAU. Conté el solucionari: CLICA oracions PAU.

Aquest segon full, incrustat, et permet practicar en línia el reconeixement de la funció sintàctica de les oracions subordinades substantives. Quan l'acabes, comprova les errades i la qualificació que obtens.

dijous, 20 de gener de 2022

Revisem l'oració composta

Reprenem de nou la sintaxi de l'oració composta (pàgines 107-118 del dossier), que ja vam veure el curs passat. En la nostra assignatura no hem de fer anàlisi sintàctica, sinó tan sols es demana el reconeixement de l'oració complexa i la classificació segons el tipus en el cas de les coordinades (sis classes) i les subordinades adverbials (nou classes). En el cas de les subordinades substantives, es demana esmentar la funció sintàctica (Subjecte, CD, CI, CRV, Atribut, CN, CAdj). Les subordinades adjectives o de relatiu fan totes la funció de CN, i les hem de classificar només en especificatives (no duen comes) o explicatives (entre comes). 

Les oracions coordinades, el primer tipus d'oració complexa, les classifiquem en sis tipus (pàg. 107): copulatives, disjuntives, distributives, continuatives, explicatives i adversatives. Memoritza els connectors de cada tipus i escriu una oració amb els que consideres més difícils. Per exemple: en les distributives, algun connector et pot resultar difícil d'usar. Intenta-ho. Un model: "el mateix... que", podria donar "El mateix neva que plou", equivalent a "Ara neva, ara plou". Tracta d'entendre l'ús i el significat de tots els connectors coordinants. L'exercici 2 (pàg. 114) t'introdueix en les coordinades, fes-lo.

Les oracions juxtaposades apareixen sense connector, però separades per coma o punt i coma.

Les subordinades substantives (p. 107) poden aparéixer de quatre maneres distintes. Llig l'apartat "Tipologia de les oracions subordinades substantives" i observa que van introduïdes per la conjunció QUE (completives), per la conjunció SI, per un pronom interrogatiu, per un infinitiu, o bé, per un relatiu (QUE, QUI) sense antecedent. A més de reconéixer les substantives, hem d'esmentar la funció sintàctica que fan. Les més habituals són de subjecte (Subj), complement directe (CD), complement del nom (CN) i complement de règim verbal (CRV). Però també hi ha substantives d'atribut, de complement d'adjectiu i de complement indirecte. Mira els exemples:
  • M'agrada que m'acompanyes (Subj)
  • Vull que m'acompanyes (CD). Normalment és substituïble pel pronom "ho".
  • Tinc la sensació que no m'escolta (CN). Complementa el nom "sensació", perd la preposició "de" que només la recupera seguida d'infinitiu: "Tinc la sensació de no escoltar".
  • Accedirem a fer-li un homentage. No accediran que li faces un homenatge (CRV). Es diu complement de règim verbal perquè el verb principal porta una preposició obligatòria, però davant la conjunció QUE la preposició cau en valencià.
  • Això és que estàs fava! (Atrib)
  • Eixa és una manera fàcil de resoldre-ho (CAdj)
  • Tornaré els treballs corregits als que me'ls van donar (CI)
 Fes els exercicis 4, 6, 7 i 8 al voltant de la subordinada substantiva (p. 115-116). Comprova el resultat amb el full de respostes. [Si cliques ací, tens una ampliació de les substantives.]

Quant a les oracions subordinades adjectives (anomenades també de relatiu), llig el fragment explicatiu de la pàgina 108 i el quadre sencer de la pàgina 110 del dossier. Observa les diferents formes del relatiu (QUI, QUE...) i la característica comuna: tots tenen un antecedent que és el substantiu que els precedeix. Totes les adjectives tenen la funció de Complement del nom (CN), i poden classificar-se en especificatives (no van entre comes) o explicatives (entre comes): El xic que es diu Albert no ve a classe / El xic, que es diu Albert, no ve a classe.

Fes els exercicis 3, 9 i 10. 

Per acabar, a les pàgines 108-109 trobem les circumstancials adverbials i les circumstancials adverbials d'implicació lògica. Pots prescindir d'aquesta classificació i usar la denominació tradicional: subordinades adverbials. Aquestes es classifiquen en 9 tipus, dels quals, haureu de memoritzar un grapat de connectors. Observa que al dossier les adverbials de quantitat es desglossen en dos tipus: comparatives i consecutives intenses. Podem reclassificar-les així: en lloc d'anomenar-les de quantitat, les denominarem comparatives, i passarem els connectors de consecutives intenses a l'apartat de consecutives il·latives per a crear-ne un únic apartat: les consecutives. La classificació quedarà així: temps, lloc, manera, comparació, causa, finalitat, conseqüència, condició i concessió. Repassa els connectors de cada tipus i tracta de fer frases mentalment utilitzant aquells que et resulten més difícils. Si no saps el significat d'algun d'ells, pregunta-ho a classe.

Fes els exercicis 11 i 12. 

Ara acaba els exercicis de sintaxi que queden per contestar, principalment el núm. 14, que ho inclou tot.
- - - - -
- - - - - 

EXERCICIS AUTOCORRECTIUS EN LÍNIA:
Quan hages acabat els exercicis del dossier, et propose que repasses la sintaxi completant els dos qüestionaris que veuràs enllaçats avall, a formularis de Google, exercicis autocorrectius en línia. 

El primer és semblant als que es fan a les proves del Selectiu. El segon revisa tota l'oració composta. Fes-los pacientment, pots consultar apunts. Quan acabes i envies el qüestionari de Google, sol·licita'n còpia i que et mostre la puntuació per tal que pugues repassar errades.

1.>La sintaxi en textos curts: exercici 1. Amb solucionari. (20 punts)


dimecres, 19 de gener de 2022

Pràctica de comentari de dos fragments: Fuster i Estellés


Avui hem comentat a classe els tipus de preguntes que es poden fer sobre Fuster i Estellés a l'examen de Literatura pròxim. Serà semblant al model que es proposa als darrers exàmens de les PAU: dos fragments curts de textos de dos autors, en el nostre cas, l'un d'Estellés (un grapat de versos) i l'altre de Fuster (unes poques línies). Sobre cadascun d'aquests hi haurà dues preguntes: la primera es basarà en un breu comentari del fragment sobre algun dels punts que de seguida enumerem, i l'altra serà una pregunta de contextualització de l'obra de cada autor, les famoses preguntes "teòriques". Per tant, se us dona la possibilitat de triar-ne dues de les quatre. Tria indistinta. Tot seguit desglose les preguntes concretes que es podria formular.

Quant al comentari del fragment, per a Estellés esperem aquestes preguntes possibles:
  1. Quins referents o elements de la realitat trobem en aquest fragment? (Persones, noms de lloc, objectes, esdeveniments). Tenen relació amb el marc espaciotemporal de l'obra?
  2. Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques del Llibre de meravelles?
  3. Analitza la mètrica del fragment donat. És aquesta la mètrica dominant al Llibre de meravelles? Hi ha altres formes mètriques en els deu poemes seleccionats? Raona la resposta.
  4. Identifica una figura retòrica en el fragment i explica què aporta al text. Quines altres figures retòriques són habituals al Llibre de meravelles? Relaciona-les amb l'estil d'Estellés. [Contestacions a les preguntes 2, 3 i 4 a l'inici del pdf, clica]
Quant al comentari del fragment, per a Fuster esperem aquestes preguntes:
  1. Identifica una de les idees que Fuster utilitza en aquest fragment respecte al tema de l'entrada. Quines altres idees introdueix l'autor en aquesta entrada (un total de tres)?
  2. Cita una característica o recurs que presenta l'estil de Fuster en el fragment donat i explica la seua funció o finalitat. Quines altres característiques d'estil destaquen en el Diccionari per a ociosos? [Contestacions a la pregunta 1 i 2 ACÍ, clica]
  3. És aquest text un aforisme? Justifica la resposta. (Contestació a la pregunta ACÍ, clica)
El segon bloc de preguntes es refereixen a la contextualització de l'autor i l'obra. Aquestes varien en nombre. Per a Estellés n'hi ha vuit (descarregables ací); per a Fuster n'hi ha sis (descarregables ací). La preparació d'aquestes preguntes requereix la lectura dels pdf enllaçats i el resum de tres o quatre informacions fonamentals en set o vuit línies de cada contestació. Després cal memoritzar-les. Si no arribeu a aquesta segona fase, almenys podreu triar les dues preguntes estrictes de comentaris dels fragments per a obtenir els dos punts en la secció de Literatura.

En la 2a part de la classe hem fet o intentat aquesta pràctica en què l'alumnant es pot autocorregir la resposta. Podeu descarregar-la per contestar-la a casa i poder-vos avaluar també, ja que conté la clau de respostes possibles.

 Clica ací: Pràctica de comentari