Valendrill i A 1 de bingo: les cançons del IV Webcongrés. Videolits i treballs

Per al IV Webcongrés s'han presentat diversos treballs de 2n de Batxillerat en distint format, que publiquem en aquesta mateixa entrada. Comencem amb el drill i la cançó que es presenten a la secció de Catalan's Got Talent: dos fantàstics videoclips. Més avall hi ha enllaçats els videolits que heu fet de lectures dels poemes d'Estellés, gairebé tots procedents del Llibre de meravelles. També veureu ací els treballs escrits de Sociolingüística i 13 dies en valencià. Enhorabona per la tasca tan interessant que heu desplegat. Ens serviran per repassar i continuar practicant en les poques classes que queden. 

 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Videolits enllaçats dels poemes de V.A. Estellés:

1. Ací, per Ricard B.
2. Ací, per Hugo B.
3. Cançó de la rosa de paper, per Maria S.
4. Demà serà una cançó, per Enrique A.
5. Demà serà una cançó, per Dani G.
6. Els amants, per Marc A.
7. Els amants, per Lluna F.
8. Goig del carrer, per Bernat O.
9. Per exemple, per Nerea H.
10. Per exemple, per Diego U.

Treballs escrits:

1. Recull de Diccionari per a ociosos (5 entrades)
2. 12 dies parlant valencià (Artur N.)
3. 13 dies en valencià (Júlia A.)
4. 13 dies parlant en valencià (Núria J.)
5. El valencià a l'IES Francesc Ferrer i Guàrdia (Laura M.)
6. Situació de les llengües a Croàcia, Bèlgica i Canadà (Zheng L.)

Escrivim un text sociolingüístic

 

Activitat de redacció extreta de l'examen de les PAU (juny, 2017): "Hi ha aspectes del text de Carme Junyent sobre les llengües africanes que afecten moltes altres llengües i també la nostra. Explica-ho escrivint un text de característiques semblants en registre, tipologia, recursos expressius i terminologia." El text original de Junyent el podeu descarregar des de l'enllaç de baix. Publiquem aquesta activitat per tal que tingueu alguns referents per realitzar-la pel vostre compte. Ara llegireu una proposta de contestació i també podreu escoltar dos àudios de treballs fets per l'alumnat de 2n de Batxillerat com a bons models.

Text possible de contestació:

El repte dels escriptors

El debat sobre la llengua en què ha de ser escrita la literatura africana, esmentat per Junyent al seu llibre, ens trasllada a la situació valenciana actual i ens convida a comparar si són casos semblants o es diferencien. 

Per prestigiar, en primer lloc, una llengua, l'àmbit de l'ensenyament ha de comptar amb un corpus literari escrit que sí posseeix el valencià de fa segles, malgrat períodes de decadència. Tanmateix, la majoria de llengües africanes, de tradició oral, no compten amb textos literaris, i en molts casos açò és degut al fet que no han passat un procés de normativització i d'usos escrits, repte ja superat pel valencià. 

En segon lloc, compartim amb Àfrica la circumstància del plurilingüisme social. Cada estat té un nombre de llengües pròpies sobre les quals es prestigia la llengua colonial o forana majoritària: l'anglés i francés al cas d'Africa i el castellà al nostre territori. Aquest fet genera entre els autors un dilema i una responsabilitat a l'hora de triar la llengua de producció literària. A casa nostra tenim la fortuna que molts escriptors opten pel valència, però a l'Àfrica els processos de substitució lingüística avancen molt ràpidament, moltes llengües no estan normalitzades ni tampoc no tenen el suport d'una literatura escrita que ajude a revertir aquella amenaça.

En conclusió, renunciar a les llengües locals a canvi de les majoritàries implica deixar, segons que diu Junyent, com a únic passat recuperable el període colonial i els pobles no s'ho poden permetre. [246 mots]

- - - - - - 

- - - - - - 

>>> Text de Carme Junyent en què es basen els textos orals i l'escrit de dalt (clica)

- - - - - - 

150 mots d'un text d'opinió sociolingüístic

 6. PAU, juliol de 2018 (títol, procedència del text, activitat, conceptes sociolingüístics implicats) [pàg. 38]

1. Fragment d’article d’investigació sociolingüística sense títol, de caràcter expositivoargumentatiu. Analitza l’ús del valencià pels tuitaires de la Marina Alta.

2. TÖLKE, Vanessa (2015): «L’ús de les llengües minoritàries en les xarxes socials: el valencià en Twitter», Zeitschrift für Katalanistik, núm. 28, pp. 95–115.

3. Les xarxes socials promouen o perjudiquen l’ús de les llengües minoritàries? Escriu un text de característiques tipològiques semblants al que has llegit exposant les raons que justifiquen la teua resposta a la pregunta plantejada. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts].

4. Conceptes sociolingüístics: lleialtat lingüística, normalització lingüística, comunitat lingüística, llengua minoritzada, àmbits d’ús, actitud lingüística, conflicte lingüístic, superació de la diglòssia,...

Heus ací un text que podria servir de contestació a la proposta c)

 Una llengua minoritzada a les xarxes 

Vanessa Tölke analitza en la seua investigació l'ús del valencià a Twitter i conclou que s'equipara al d'altres llengües. Quan cita l'Eugeni Alemany en destaca la frase: "La normalització del valencià passa per les xarxes." Aquesta afirmació la compartisc plenament i en faré cinc cèntims tot seguit.

D'una banda, seria ben estrany que una comunitat lingüística com ara la valenciana haguera de fer servir el castellà com a llengua d'interposició en les xarxes, ja que apareixeríem davant el món com una cultura satèl·lit.

D'altra banda, una manera d'engegar el nostre "empoderament" lingüístic i superar la diglòssia individual i social seria la de mostrar una actitud lingüística positiva envers la llengua minoritzada estenent-ne l'ús als nous àmbits: cultura, multimèdia, xarxes socials. 

Indubtablement les xarxes són fòrums en què gent afí s'empodera compartint opinions, notícies i experiències enriquidores, i la llengua en què ho fan genera comunitat lingüística i prestigi per a la llengua i els parlants. En conclusió, les xarxes socials promouen l'ús de les llengües minoritàries i conviden a crear comunitat.  [171 mots]

Ara pots escoltar quatre articles de companys i companyes contestant la pregunta

- - - - - -

- - - - - - 

Escrivim textos expositivoargumentatius sobre la llengua

 

Usos conscients, inconscients
i simbòlics de les llengües

En principi serà la tipologia expositivoargumentativa la que comencem a treballar. Al dossier teniu sis models reproduïts dels exàmens de les PAU per tal d'acostar-nos a les diferents tipologies de textos que cal comentar i després emular. A banda dels narratius, hi trobareu la diversitat següent: articles d'opinió o columnes, fragments de llibres de caràcter assagístic sobre les llengües, cròniques, i poc més. I ara, per poder abordar-los a classe i practicar la redacció de la tipologia argumentativa, llistem els textos fornits al dossier amb informació complementària, que ens ajudarà a focalitzar tant els temes sociolingüístics que enclouen així com l'activitat concreta de redacció i tipologia textual que es demana en cada prova d'examen.

1. PAU, juny de 2021 (títol, procedència del text i activitat de redacció) [pàg. 21 del dossier]

1. Sense títol (article d’opinió: text expositivoargumentatiu)

2. Vicent RIERA I ESCRIVÀ, (https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/43449/per-que-els-professors-de-secundaria-es-jubilen-als-seixanta-anys, [12-3-2021])

3. Explica quina és, en la teua opinió, la situació actual de l’ensenyament en Secundària a partir de les nocions i termes apareguts al text. (Extensió: 150 paraules aproximadament). [2 punts]

2. PAU, juny de 2020 (títol, procedència del text, activitat, conceptes sociolingüístics implicats) [pàg. 25]

1. El Consell d'Europa alerta que el valencià es troba en una situació preocupant (crònica: text informatiu amb modalització valorativa, però no presenta tesi ni arguments)

2. Diari Levante, Estrasburg / València 11/12/2019 (adaptació)

3. Redacta un text en què valores la situació tractada en el text 2. Explica-hi alguna manera que cregues útil per a corregir-la. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

4. Conceptes sociolingüístics: política lingüística, planificació lingüística, llengües minoritzades, discriminació, substitució lingüística, àmbits d’ús, conflicte lingüístic, ...

3. PAU, setembre de 2020 (títol, procedència del text, activitat, conceptes sociolingüístics implicats) [pàg. 29]

1. Xenofòbia lingüística (article d’opinió / columna)

2. Rubio, Antoni, El Temps, 24/02/2020 (adaptació)

3. Escriu un text de característiques semblants al de Rubio, sobretot quant al registre, a la tipologia i als recursos expressius, en què expliques una experiència lingüística semblant. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

4. Conceptes sociolingüístics: lleialtat lingüística, bilingüisme, diglòssia, comunitat lingüística, llengua minoritzada, discriminació lingüística, substitució lingüística, àmbits d’ús, submissió apresa, ...

4. PAU, juny de 2019 (títol, procedència del text, conceptes sociolingüístics implicats) [pàg. 42]

1. Des del bressol, en valencià (crònica)

2. Ciges, Teresa: Saó (30/10/2017)

3. Redacta un text de característiques tipològiques semblants al de Teresa Ciges, en el qual expliques una campanya distinta però amb la mateixa finalitat. Recorda que has de posar un títol al text. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

4. Conceptes sociolingüístics: lleialtat lingüística, comunitat lingüística, llengua minoritzada, àmbits d’ús, política lingüística, planificació lingüística, actitud lingüística, bilingüisme,

5. PAU, juny de 2018 (títol, procedència del text, activitat, conceptes sociolingüístics implicats) [pàg. 34]

1. Fragment de llibre assagístic / divulgació sociolingüística, sense títol (probable text expositivoargumentatiu. Tracta la desaparició de les llengües al món)

2. TUSON, Jesús (2011): Quinze lliçons sobre el llenguatge (i algunes sortides de to). Barcelona, Ara Llibres, pp. 179-182.

3. Escriu un text de característiques semblants al de Jesús Tuson, sobretot quant al registre, a la tipologia i als recursos expressius. Què li diries a una persona que et proposara que fos la teua llengua una de les que hauria de ser sacrificada en favor de la comunicació al món? (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

4. Conceptes sociolingüístics: lleialtat lingüística, prejudicis lingüístics, comunitat lingüística, llengua minoritzada, àmbits d’ús, política lingüística, planificació lingüística, actitud lingüística, bilingüisme,...

6. PAU, juliol de 2018 (títol, procedència del text, activitat, conceptes sociolingüístics implicats) [pàg. 38]

1. Fragment d’article d’investigació sociolingüística sense títol, de caràcter expositivoargumentatiu. Analitza l’ús del valencià pels tuitaires de la Marina Alta.

2. TÖLKE, Vanessa (2015): «L’ús de les llengües minoritàries en les xarxes socials: el valencià en Twitter», Zeitschrift für Katalanistik, núm. 28, pp. 95–115.

3. Les xarxes socials promouen o perjudiquen l’ús de les llengües minoritàries? Escriu un text de característiques tipològiques semblants al que has llegit exposant les raons que justifiquen la teua resposta a la pregunta plantejada. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts].

4. Conceptes sociolingüístics: lleialtat lingüística, normalització lingüística, comunitat lingüística, llengua minoritzada, àmbits d’ús, actitud lingüística, conflicte lingüístic, superació de la diglòssia,...

___________

>>> Descarrega't en pdf el llistat dels textos amb l'explicació del que és una crònica periodística (CLICA)

___________

Una experiència lingüística: la llengua amagada

Us deixem ací un model possible de resposta a una pregunta de les PAU basada en un text sociolingüístic. Responem a l'escrit "Xenofòbia lingüística" d'Antoni Rubio, aparegut a l'examen de setembre de 2020. Ens hi demanaven una experiència lingüística semblant a la de l'article. Observeu que la tesi apareix al final, com al text que ens serveix de model.

Recorde una d'anècdota a principis dels anys vuitanta quan jo començava a practicar el valencià oral, nouvingut com era. 

Un matí vaig entrar en un estanc de la ciutat d'Alacant i em va alegrar escoltar dues persones majors parlar valencià. M'havien dit que a Alacant la llengua estava amagada a causa de la submissió apresa durant el franquisme, ja que a base de burles i prohibicions, s'havia reduït a l'àmbit familiar, però tampoc l'ensenyaven els pares als fills, sobretot a les filles, si és que estes volien tindre un nóvio foraster. Això m'ho contaren després. Fou el cas que quan em va tocar a mi el torn, vaig demanar a l'estanquer: "Per favor, done'm un sobre i un segell de correus". L'home em va contestar ben molest: "Yo no tengo confianza con usted para que me hable en valenciano". Així, literalment. "Però m'ha entés?", li vaig preguntar. "Sí", respongué, i em va donar allò demanat. Vaig tardar uns anys a entendre la seua reacció. 

Al principi m'ho vaig prendre personalment, però, més tard, vaig comprendre que l'estanquer havia manifestat i seguia defensant la defecció lingüística, l'abandonament del valencià en àmbits públics, com si continuàrem encara sota el franquisme. Els quaranta anys anteriors havien donat el seu fruit convertint en diglòssics bona part dels alacantins.  [214 mots]

TELP, Biografia lingüística i proposta d'activitats per a Nadal

TELP: Explorem els prejuís lingüístics:

https://www.slideshare.net/ATC/fonamentaci-del-telp-taller-despai-lingstic-personal-presentation

- - - - - - - - - - 

Per a aquestes vacances us proposem dues tasques: la primera, revisar tots els comentaris del Diccionari per a ociosos que heu publicat al corresponent portafoli de grup i reduir a 80 paraules cadascuna de les 6 preguntes de context que us hem donat de manera extensa; la segona, escriure un text "assagístic" a imitació de les entrades del Diccionari de Fuster i publicar-lo al blog fins al 8 de gener. Busqueu una paraula que servisca de títol i seguiu alguns dels recursos fusterians per a crear una definició assagística entre 150 i 200 paraules de text.

A classe estem abordant aquest dies els conceptes bàsics de Sociolingüística i alhora intentem aplicar-los als textos dels últims exàmens de les PAU. Una manera d'aproximar-se també a la Sociolingüística és la d'explorar la nostra biografia lingüística  ―una part del portafoli europeu de les llengües―  seguint el guió inclòs més avall. En una classe abans de tancar el trimestre, redactarem un escrit o ens enregistrarem en àudio o vídeo un breu text (150-200 paraules) sobre la nostra relació amb les llengües que sabem, parlem, aprenem o tenim la intenció d'estudiar. Us n'oferim un guió orientatiu.

Guió bàsic de la biografia lingüística:

• - Quines llengües parles/llegeixes/entens? 
• - Per a què les utilitzes? 
• - Com i quan les vas aprendre? 
• - En tens el mateix coneixement de totes? 
• - Amb quina et sents més a gust? 
• - Tens alguna anècdota o record relacionat amb alguna d'aquestes llengües? Conta-la.

Evidentement la vostra creativitat ordenarà, modificarà o ampliarà aquest guió d'altres maneres. Si us sembla, també podeu introduir algun concepte sociolingüístic dels revisats a classe. Per acabar, llegiu algunes biografies vostres de 4t ESO enllaçades (cliqueu), i escolteu el vídeo i els àudios incrustats de dues companyes de classe i el professor. 

Passeu unes bones festes!

- - - -

Conferència de Sociolingüística i contestació d'una pregunta al portafoli (2n Bat-A)

Us propose de fer la següent activitat que va quedar en suspens els darrers dies de classe i que la van desplegar tan sols dues companyes del grup A. Per a aquestes que la van fer vull demanar-los que vegen el vídeo també. Per a la resta, gairebé tothom, seguiu les instruccions. Reprenc aquesta activitat perquè la considere valuosa per reforçar alguns aspectes de Sociolingüística en els quals no hem aprofundit.

Llegiu el text de Tuson de la pàg. 22 del dossier (opció B de l'examen de les PAU de 2018), i feu una pluja d'idees sobre els arguments possibles a emprar en l'activitat de redacció-imitació del text mirant el vídeo i llegint la declaració:

-Escoltar la conferència en vídeo de Carme Junyent incrustada baix (17 minuts)
-Llegir almenys els articles 2 i 3 de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics.

Amb aquest material preelaborat per vosaltres podreu redactar i publicar al portafoli els pròxims dies la pregunta següent sol·licitada a l'examen de selectiu.

La pregunta 3b) de l'apartat d'expressió i reflexió crítica demana escriure un text de 150 mots de tipologia i recursos expressius semblants en qué es conteste açò: Què li demanaries a una persona que et proposara que fos la teua llengua una de les que hauria de ser sacrificada en favor de la comunicació al món?

A classe, us comentava que una manera de posar-se a redactar seria introduir el tema que abordareu replegant les idees del paràgraf segon de Tuson: "Es fan afirmacions simplistes sobre el nombre excessiu de llengües del món, la incomunicació a què ens condemnen o la despesa econòmica de la diversitat..." A partir d'ací, podeu exposar una tesi i marcar els arguments contraris extrets de la vostra lectura i visió del vídeo; també podeu deixar la tesi per al final, que siga una conclusió derivada dels vostres arguments. Quan tingueu el text fet (150 mots o poc més), publiqueu-lo al portafoli (fins dimarts pròxim, si és possible).

Demà divendres us contaré a l'espai de comentaris de cada escrit, com us ha eixit el text de Sirera sobre El Verí del Teatre. La professora Isabel Payà i jo mateix estem elaborant les preguntes restants i les compartirem amb vosaltres més endavant.

Espere que us trobeu bé i que, malgrat la reclusió, sigueu optimistes, estigueu motivats i no abandoneu el treball. Deveu estar informats que s'han ajornat les dates del selectiu i això implica que es contempla tenir un nombre de classes presencials mínim per tal que no us perjudique gaire. Però malgrat tot, hem de continuar pensant a fer faena ininterrompuda, si bé, sense agobiar-se. S'accepten suggeriments i dubtes, ja siga a l'espai de comentaris d'aquesta entrada o bé per mail privat al meu correu verbascripta@gmail.com. Que estigueu bé.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
MATERIAL DE CONSULTA PER A ELABORAR ELS ARGUMENTS (Declaració i vídeo):

-Declaració Universal de Drets Lingüístics (pdf 15 fulls; llegir almenys els articles 2 i 3)

Comentari de Sociolingüística (2n Bat-A)

L'activitat de classe de l'11 de març va consistir a llegir el text de Tuson de la pàg. 22 del dossier (opció B de l'examen de les PAU de 2018), i fer una pluja d'idees sobre els arguments possibles a emprar en l'activitat de redacció.

A la pregunta 3b) de l'apartat d'expressió i reflexió crítica es demana d'escriure un text de 150 mots de tipologia i recursos expressius semblants en qué es conteste açò: Què li demanaries a una persona que et proposara que fos la teua llengua una de les que hauria de ser sacrificada en favor de la comunicació al món?

Al document enllaçat podem trobar també alguns arguments per a redactar la nostra contestació.

-Declaració Universal de Drets Lingüístics (pdf 15 fulls) (2a versió en pdf, 76 fulls)

- - - -
P.S.Aquesta activitat només l'han contestada dues persones. Per això us propose al post següent que la realitzeu tota la classe de 2n A i us en done pautes d'elaboració.