dilluns, 29 de novembre del 2021

150 mots d'un text d'opinió sociolingüístic

 6. PAU, juliol de 2018 (títol, procedència del text, activitat, conceptes sociolingüístics implicats) [pàg. 38]

  1. Fragment d’article d’investigació sociolingüística sense títol, de caràcter expositivoargumentatiu. Analitza l’ús del valencià pels tuitaires de la Marina Alta.

  2. TÖLKE, Vanessa (2015): «L’ús de les llengües minoritàries en les xarxes socials: el valencià en Twitter», Zeitschrift für Katalanistik, núm. 28, pp. 95–115.

  3. Les xarxes socials promouen o perjudiquen l’ús de les llengües minoritàries? Escriu un text de característiques tipològiques semblants al que has llegit exposant les raons que justifiquen la teua resposta a la pregunta plantejada. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts].

  4. Conceptes sociolingüístics: lleialtat lingüística, normalització lingüística, comunitat lingüística, llengua minoritzada, àmbits d’ús, actitud lingüística, conflicte lingüístic, superació de la diglòssia,...


Heus ací un text que podria servir de contestació a la proposta c)

 Una llengua minoritzada a les xarxes 

Vanessa Tölke analitza en la seua investigació l'ús del valencià a Twitter i conclou que s'equipara al d'altres llengües. Quan cita l'Eugeni Alemany en destaca la frase: "La normalització del valencià passa per les xarxes." Aquesta afirmació la compartisc plenament i en faré cinc cèntims tot seguit.

D'una banda, seria ben estrany que una comunitat lingüística com ara la valenciana haguera de fer servir el castellà com a llengua d'interposició en les xarxes, ja que apareixeríem davant el món com una cultura satèl·lit.

D'altra banda, una manera d'engegar el nostre "empoderament" lingüístic i superar la diglòssia individual i social seria la de mostrar una actitud lingüística positiva envers la llengua minoritzada estenent-ne l'ús als nous àmbits: cultura, multimèdia, xarxes socials. 

Indubtablement les xarxes són fòrums en què gent afí s'empodera compartint opinions, notícies i experiències enriquidores, i la llengua en què ho fan genera comunitat lingüística i prestigi per a la llengua i els parlants. En conclusió, les xarxes socials promouen l'ús de les llengües minoritàries i conviden a crear comunitat.  [171 mots]

Ara pots escoltar quatre articles de companys i companyes contestant la pregunta
- - - - - -
- - - - - - 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa ací la teua aportació. Signa amb el teu nom.