Ja descansats, iniciem el segon trimestre que es troba tot just en la meitat de la nostra segona avaluació. Abans de començar amb la poesia d'Estellés i la resta de temes, tancarem l'acostament a l'assaig fusterià intentant una imitació mitjançant la redacció d'un text breu a l'estil del Diccionari. Com a pretext hi posarem un títol amb un mot (substantiu, verb, adverbi...). La idea és de reflexionar sobre el mot temàtic del títol, l'ús que se'n fa, l'abast que té, el significat que hi doneu, i de passada deixem caure altres reflexions socials, alguna cita o definició relacionades, i en un estil que semble el de Fuster. L'extensió mínima serà de 150 mots i la màxima no depassarà els 300. La redacció, la iniciarem dimecres, dia 8 de gener, a l'aula d'informàtica i l'acabarem en una setmana màxim, [terminis per a 2n-A]. Convé rellegir les vuit entrades del Diccionari que devem conéixer ja i, a més, revisar les característiques de l'estil fusterià que vam veure a classe i que reproduïm ací. Quan hàgeu triat la paraula a definir assagísticament (és el màxim repte: una paraula simple dóna molt de joc), cal pensar en l'estructura del text argumentatiu que redactarem: analitzant, sintetitzant o enquadrada.
Us recomanem que us poseu a redactar sense massa prevencions: deixeu córrer el fil del vostre pensament. El primer esborrany acabat és el que haureu de retocar per acostar-vos una mica a algunes característiques de l'estil de Fuster (ús de cometes, guions, definicions, altres opinions, fer com si estiguéreu dialogant, usar exclamacions o interrogacions retòriques, escriure alguna frase sentenciosa, etc.).
Confiem que la tasca, malgrat la dificultat inicial, us engresque finalment.
L’ESTIL DE JOAN FUSTER
L’ESTIL
fusterià [G.
López-Pampló, lliçó-PAU 2020]
Enunciació
subjectiva i, sovint, irònica
Modalització
intensa: dixi, verbs performatius (creure), substantius valoratius,
adverbis de manera, etc.
Registre
estàndard, amb pinzellades de l’oralitat
Diàleg
amb el lector
Ús
de preguntes retòriques
Ús
d’incisos, cometes i cursives
Hipertextualitat.
[Intertextualitat, que en diuen altres...]
CARACTERÍSTIQUES
més habituals de
l'ESTIL
de Joan Fuster (segons
Isidre Crespo):
1.
Una actitud irònica -
antimetafísica -,
sovint divertida.
2.
La sentenciositat (Una
tendència a)
3.
El to conversacional.
Escriptura dialògica
que presenta bona dosi de
-
Oralitat
col·loquial.
-
Moviments d'interacció
comunicativa, la qual
conserva unes estratègies típicament conversacionals: imperatius,
interrogacions
vives, incisos
que delaten canvis d'entonació, fraseologia
col·loquial,
autocorreccions amb aparença d'improvisació, interjeccions
col·loquials,
hipèrboles populars,
remuguejos de protesta, sintaxi accidentada,...
-
Moviments
d'argumentació polemitzadora.
-
Moviments
d'autoreflexió crítica.
Aquest
dialogisme
bàsic representa per al lector una "teatralització hàbil",
que reclama unes adequades
ESTRATÈGIES:
-
L'autodiàleg
-
Les citacions
i les gloses,
o les esmenes.
-
La representació de
la figura -el
personatge- del
lector.
-
La complicitat amb el
lector, la qual
comporta uns implícits compartits, un desdoblament del jo en un
alter ego
com a condició de diàleg, i unes consideracions metadiscursives on
l'autor
exhibeix els seus
dubtes, les seues precaucions envers els significat dels termes.
Aquesta "subversió" el mena a inventar paraules, o a
usar-les amb un canvi intencionat de significat.
-
Posar entre cometes o
en cursiva paraules aïllades,
els interrogants
i els punts
suspensius.
-
Un to de confessió
descarada.
-
Una estudiada combinació
de les funcions del llenguatge,
segons que vulga incitar, convéncer, implicar, etc.. Així, doncs,
emprarà exclamacions i interrogacions retòriques, canvis de relació
amb l'interlocutor, mitjançant un joc
dialèctic amb els pronoms personals,
i una sintaxi molt
elaborada, sobretot
la textual.
4.
La frase breu,
senzilla. L'objectiu
primordial de la claredat
l'impulsa a defugir de l'oració llarga de complexitat hipotàctica.
5.
Les matisacions;
exigències d'afinar la idea, que van introduïdes per incisos
i per contestacions
-sintaxi
conversacional-. Hi
sovintegen els parèntesis cautelars, les observacions
metadiscursives entre
guionets, les
clàusules
modalitzadores, les
preguntes, amb
resposta o sense, les construccions
adversatives, que
reflecteixen uns moviments de retoc d'uns pensaments a uns altres
(precisant), les definicions,
que serveixen per emmarcar els fets que analitza, la negació
polèmica d'una afirmació acabada d’enunciar.
6.
L'ús peculiar de
l'adjectivació - hi
incloem, a més del clàssic adjectiu, els complements nominals, les
aposicions, les clàusules de relatiu, els adverbis, i, fins i tot,
els verbs. També hi arreplegaríem altres possibilitats gramaticals
de "transformació": animalització, cosificació,
personificació.
7.
La substitució de
noms abstractes per concrets,
sovint col·lectius, o almenys per denominacions més familiars.
8.
La subversió de
l'ordre establert dels registres.
"Desordre" aconseguit per la intrusió de frases
fetes o expressions
col·loquials en
terrenys que els són estranys. El seu escepticisme
lingüístic el mena
a la insinuació
esbiaixada. Per això
necessita emprar : eufemismes o implícits, sobreentesos,
el·lipsis, circumloquis, insinuacions laterals, ambigüitats,...
9.
La paradoxa.
En un discurs ple de contrastos i de perspectives la ironia i la
paradoxa
no hi podien justificar la seua absència.
10.
Els exemples,
que, en ocasions, són "definicions" (?).
11.
Les hipèrboles.
"Escriure és exagerar", ha dit. Un recurs que dóna un
cert to pamfletari
a l'escrit.
12.
La temàtica,
sempre humana.
Inclou petites escenes
de la vida social contemporània.
13.
La
preferència per una escriptura antinarrativa
i escassament descriptiva.
- - - - - -
- - - - - -
Més exemples de treballs creatius imitant Fuster com a articulista (IES Joanot Martorell):
-22C
-22T
- - - - - -
P.S.
Al gener de 2022 hem resumit des del punt de vista de l'anàlisi estilística de Fuster, aquests altres punts per tal que us ajuden també a caracteritzar-lo de manera més simple:
Deu característiques principals de l'estil de Fuster trobades en les vuit entrades del Diccionari que estem llegint aquests dies. A classe en buscarem exemples.- Discurs molt modalitzat. En aquest apartat podem localitzar nombrosos exemples dels diferents tipus de modalització:
- Lèxic valoratiu (subjectiu): substantius, adjectius, verbs, adverbis, quantificadors...
- Fraseologia: locucions, frases fetes,
- Modalitats oracionals no assertives: exhortació (perífrasis d'obligació), dubte, exclamacions (sorpresa), desig, interrogacions (retòriques)...
- Abundància de dixi personal (presència de la primera persona en singular o plural de l'autor); inclusió del receptor (en primera del plural o en tercera persona del singular); alguns díctics d'espai i temps.
- Intertextualitat: citacions, ja siguen aproximades (sense cometes) o literals d'altres autors com a arguments d'autoritat o per a rebatre, dites populars...
- Abundància d'incisos, aclariments i ampliacions d'informació per tal de matisar. Solen expressar-se entre guions, entre comes (aposicions) o entre parèntesis.
- Grafies i puntuació: Ús dels dos punts per a presentar explicacions, síntesis de les afirmacions o conseqüències de l'oració anterior. Ús de la lletra cursiva o les cometes per a remarcar un terme amb un sentit destacat, irònic o posat en qüestió per Fuster.
- Figures retòriques: ironia, contrast, paradoxa, comparació, metàfora, hipèrbole...
- Estil segmentat en sintaxi. Predomina la coordinació amb escasses subordinades per a dotar el text d'agilitat i claredat. Les oracions solen ser més curtes que llargues.
- Estil sentenciós, aforismal, de certesa contundent en les afirmacions que realitza.
- Dialogisme: de vegades recrea converses explícites de l'autor amb altres persones o bé amb ell mateix fent preguntes i responent. També es dirigeix al lector amb el mot "lector" o incloent-lo, com hem dit, en un "nosaltres".
