Reprenem de nou la sintaxi de l'oració composta (pàgines 107-118 del dossier), que ja vam veure el curs passat. En la nostra assignatura no hem de fer anàlisi sintàctica, sinó tan sols es demana el reconeixement de l'oració complexa i la classificació segons el tipus en el cas de les coordinades (sis classes) i les subordinades adverbials (nou classes). En el cas de les subordinades substantives, es demana esmentar la funció sintàctica (Subjecte, CD, CI, CRV, Atribut, CN, CAdj). Les subordinades adjectives o de relatiu fan totes la funció de CN, i les hem de classificar només en especificatives (no duen comes) o explicatives (entre comes).
Les oracions coordinades, el primer tipus d'oració complexa, les classifiquem en sis tipus (pàg. 107): copulatives, disjuntives, distributives, continuatives, explicatives i adversatives. Memoritza els connectors de cada tipus i escriu una oració amb els que consideres més difícils. Per exemple: en les distributives, algun connector et pot resultar difícil d'usar. Intenta-ho. Un model: "el mateix... que", podria donar "El mateix neva que plou", equivalent a "Ara neva, ara plou". Tracta d'entendre l'ús i el significat de tots els connectors coordinants. L'exercici 2 (pàg. 114) t'introdueix en les coordinades, fes-lo.
Les oracions juxtaposades apareixen sense connector, però separades per coma o punt i coma.
Les subordinades substantives (p. 107) poden aparéixer de quatre maneres distintes. Llig l'apartat "Tipologia de les oracions subordinades substantives" i observa que van introduïdes per la conjunció QUE (completives), per la conjunció SI, per un pronom interrogatiu, per un infinitiu, o bé, per un relatiu (QUE, QUI) sense antecedent. A més de reconéixer les substantives, hem d'esmentar la funció sintàctica que fan. Les més habituals són de subjecte (Subj), complement directe (CD), complement del nom (CN) i complement de règim verbal (CRV). Però també hi ha substantives d'atribut, de complement d'adjectiu i de complement indirecte. Mira els exemples:
- M'agrada que m'acompanyes (Subj)
- Vull que m'acompanyes (CD). Normalment és substituïble pel pronom "ho".
- Tinc la sensació que no m'escolta (CN). Complementa el nom "sensació", perd la preposició "de" que només la recupera seguida d'infinitiu: "Tinc la sensació de no escoltar".
- Accedirem a fer-li un homentage. No accediran que li faces un homenatge (CRV). Es diu complement de règim verbal perquè el verb principal porta una preposició obligatòria, però davant la conjunció QUE la preposició cau en valencià.
- Això és que estàs fava! (Atrib)
- Eixa és una manera fàcil de resoldre-ho (CAdj)
- Tornaré els treballs corregits als que me'ls van donar (CI)
Fes els exercicis 4, 6, 7 i 8 al voltant de la subordinada substantiva (p. 115-116). Comprova el resultat amb el full de respostes. [Si cliques ací, tens una ampliació de les substantives.]
Quant a les oracions subordinades adjectives (anomenades també de relatiu), llig el fragment explicatiu de la pàgina 108 i el quadre sencer de la pàgina 110 del dossier. Observa les diferents formes del relatiu (QUI, QUE...) i la característica comuna: tots tenen un antecedent que és el substantiu que els precedeix. Totes les adjectives tenen la funció de Complement del nom (CN), i poden classificar-se en especificatives (no van entre comes) o explicatives (entre comes): El xic que es diu Albert no ve a classe / El xic, que es diu Albert, no ve a classe.
Fes els exercicis 3, 9 i 10.
Per acabar, a les pàgines 108-109 trobem les circumstancials adverbials i les circumstancials adverbials d'implicació lògica. Pots prescindir d'aquesta classificació i usar la denominació tradicional: subordinades adverbials. Aquestes es classifiquen en 9 tipus, dels quals, haureu de memoritzar un grapat de connectors. Observa que al dossier les adverbials de quantitat es desglossen en dos tipus: comparatives i consecutives intenses. Podem reclassificar-les així: en lloc d'anomenar-les de quantitat, les denominarem comparatives, i passarem els connectors de consecutives intenses a l'apartat de consecutives il·latives per a crear-ne un únic apartat: les consecutives. La classificació quedarà així: temps, lloc, manera, comparació, causa, finalitat, conseqüència, condició i concessió. Repassa els connectors de cada tipus i tracta de fer frases mentalment utilitzant aquells que et resulten més difícils. Si no saps el significat d'algun d'ells, pregunta-ho a classe.
Fes els exercicis 11 i 12.
Ara acaba els exercicis de sintaxi que queden per contestar, principalment el núm. 14, que ho inclou tot.
- - - - -
- - - - -
EXERCICIS AUTOCORRECTIUS EN LÍNIA:
Quan hages acabat els exercicis del dossier, et propose que repasses la sintaxi completant els dos qüestionaris que veuràs enllaçats avall, a formularis de Google, exercicis autocorrectius en línia.
El primer és semblant als que es fan a les proves del Selectiu. El segon revisa tota l'oració composta. Fes-los pacientment, pots consultar apunts. Quan acabes i envies el qüestionari de Google, sol·licita'n còpia i que et mostre la puntuació per tal que pugues repassar errades.
1.>La sintaxi en textos curts: exercici 1. Amb solucionari. (20 punts)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa ací la teua aportació. Signa amb el teu nom.