dilluns, 14 de febrer del 2022

Activitats recomanades del IV Webcongrés


Informació de l’activitat  #13diesenvalencia22

Un treball de camp

Es planteja com a activitat complementària per connectar la realitat fora de l’aula amb els continguts bàsics de sociolingüística del curs. Es fa un èmfasi especial en la descripció de la manera com els parlants integrem models de comportament i en les actituds  en les diverses situacions de contacte lingüístic. L’experiència vol explorar també les situacions de bilingüisme simètric i eixir al carrer per comprovar, d’una banda, si existeix i, de l’altra, si realment és cert que la legislació en aquest camp té algun efecte en els comportaments socials.

Punt de partida: una situació real

“Un dia em van telefonar d’una operadora. El telefonista em va parlar en castellà i jo li vaig respondre en valencià. Em va demanar que li parlara en castellà i li vaig dir que no, que era ell qui trucava. «A València hi ha bilingüisme», em va dir. «Sí, per a tothom», li vaig respondre”. [Entrevista a Carme Junyent enllaçada al periòdic, clica. Si la vols descarregar en pdf, clica ací].

Fase 0: Escalfem!

a) Lectura i presentació del material de suport: Dossier en pdf «Què faig si», [descarrega'l des d'ací].

Fase 1 (7-13 dies): Eixim al carrer!

b) L’estudiant usa el valencià/català com a llengua preferent al llarg de tot el dia en tots els àmbits. En aquest punt podem introduir matisos com l’ús en l’àmbit familiar, si ho considerem oportú.

c) Pren nota de les experiències i les cataloga des del punt de vista de la sociolingüística (reaccions de suport o de rebuig par part de l’entorn, observació d’actituds i prejudicis propis i d’altres, satisfaccions…)

d) Durant l’activitat descriu breument les situacions a Twitter amb les etiquetes: #13DiesEnValencià22  #ValenciàEnPositiu #IESFFIG. Usa almenys la primera i la de l'insti.

e) La lectura de llibre Gaudir de la llengua, de Karmelo Ayesta (Onada Edicions, 2015) ajuda els estudiants a familiaritzar-se amb possibles situacions i els dota d’un marc de reflexió per a l'informe posterior.

Fase 2 (7 dies): Reflexionem!

f) Els participants redacten un informe detallat de l'experiència amb valoració i conclusions. Podeu combinar o optar entre el relat en primera persona o per l'anàlisi acadèmica a partir dels conceptes de sociolingüística treballats a l'aula. El treball, no molt extens, el lliurareu al professor en word o pdf amb el nom, cognom i grup el 13 de març, diumenge, com a data límit.

Fase 3

g) En passar Falles, l'alumnat pot exposar breument a l'aula les conclusions a què ha arribat amb el seu informe i la valoració de l'experiència.

Aquesta activitat, si es completa del tot, valdrà fins un punt extra en la nota de la 3a avaluació.

- - - - - - - -

Altres activitats recomanades (fins 0,5 extra) [completa informació clicant a l'enllaç del WebCongrés]

-Tema d’estudi: preparació d’un historial idiomàtic particular (Linguistic Footprint). Busca el terme a Internet clicant a l'enllaç i guia el teu treball amb les idees que s'hi aporten.

-Catalan's got talent: l’apartat lúdic cerca fomentar la participació d’una forma més creativa. “Catalan’s Got Talent” oferirà un fòrum per a la contribució dinàmica de treballs creatius que tu o vosaltres en petit grup podeu realitzar com ara aquests:

  • recitals de poemes, cançons, etc.
  • actuacions, improvisacions dramàtiques sobre temes i textos relacionats
  • concurs de ‘rap’ i similar
-El català/valencià al teu centre. Informe de l'ús de la llengua en els diferents àmbits: docent, administratiu i ambiental, oral i escrit. Elabora conclusions.

-Veure almenys tres vídeos del Webinari i "xarrar" per mail amb els profes. Caldrà fer-ne un informe breu de l'activitat amb conclusions sobre els aprenentatges.

divendres, 21 de gener del 2022

Nous exercicis per reconèixer tipus d'oracions compostes

En aquest post trobaràs dos exercicis nous per treballar el reconeixement dels diferents tipus de coordinades i subordinades. El primer full, que es troba en DRIVE, replega 28 oracions compostes tretes dels darrers set exàmens de les PAU. Conté el solucionari: CLICA oracions PAU.

Aquest segon full, incrustat, et permet practicar en línia el reconeixement de la funció sintàctica de les oracions subordinades substantives. Quan l'acabes, comprova les errades i la qualificació que obtens.

dijous, 20 de gener del 2022

Revisem l'oració composta

Reprenem de nou la sintaxi de l'oració composta (pàgines 107-118 del dossier), que ja vam veure el curs passat. En la nostra assignatura no hem de fer anàlisi sintàctica, sinó tan sols es demana el reconeixement de l'oració complexa i la classificació segons el tipus en el cas de les coordinades (sis classes) i les subordinades adverbials (nou classes). En el cas de les subordinades substantives, es demana esmentar la funció sintàctica (Subjecte, CD, CI, CRV, Atribut, CN, CAdj). Les subordinades adjectives o de relatiu fan totes la funció de CN, i les hem de classificar només en especificatives (no duen comes) o explicatives (entre comes). 

Les oracions coordinades, el primer tipus d'oració complexa, les classifiquem en sis tipus (pàg. 107): copulatives, disjuntives, distributives, continuatives, explicatives i adversatives. Memoritza els connectors de cada tipus i escriu una oració amb els que consideres més difícils. Per exemple: en les distributives, algun connector et pot resultar difícil d'usar. Intenta-ho. Un model: "el mateix... que", podria donar "El mateix neva que plou", equivalent a "Ara neva, ara plou". Tracta d'entendre l'ús i el significat de tots els connectors coordinants. L'exercici 2 (pàg. 114) t'introdueix en les coordinades, fes-lo.

Les oracions juxtaposades apareixen sense connector, però separades per coma o punt i coma.

Les subordinades substantives (p. 107) poden aparéixer de quatre maneres distintes. Llig l'apartat "Tipologia de les oracions subordinades substantives" i observa que van introduïdes per la conjunció QUE (completives), per la conjunció SI, per un pronom interrogatiu, per un infinitiu, o bé, per un relatiu (QUE, QUI) sense antecedent. A més de reconéixer les substantives, hem d'esmentar la funció sintàctica que fan. Les més habituals són de subjecte (Subj), complement directe (CD), complement del nom (CN) i complement de règim verbal (CRV). Però també hi ha substantives d'atribut, de complement d'adjectiu i de complement indirecte. Mira els exemples:
  • M'agrada que m'acompanyes (Subj)
  • Vull que m'acompanyes (CD). Normalment és substituïble pel pronom "ho".
  • Tinc la sensació que no m'escolta (CN). Complementa el nom "sensació", perd la preposició "de" que només la recupera seguida d'infinitiu: "Tinc la sensació de no escoltar".
  • Accedirem a fer-li un homentage. No accediran que li faces un homenatge (CRV). Es diu complement de règim verbal perquè el verb principal porta una preposició obligatòria, però davant la conjunció QUE la preposició cau en valencià.
  • Això és que estàs fava! (Atrib)
  • Eixa és una manera fàcil de resoldre-ho (CAdj)
  • Tornaré els treballs corregits als que me'ls van donar (CI)
 Fes els exercicis 4, 6, 7 i 8 al voltant de la subordinada substantiva (p. 115-116). Comprova el resultat amb el full de respostes. [Si cliques ací, tens una ampliació de les substantives.]

Quant a les oracions subordinades adjectives (anomenades també de relatiu), llig el fragment explicatiu de la pàgina 108 i el quadre sencer de la pàgina 110 del dossier. Observa les diferents formes del relatiu (QUI, QUE...) i la característica comuna: tots tenen un antecedent que és el substantiu que els precedeix. Totes les adjectives tenen la funció de Complement del nom (CN), i poden classificar-se en especificatives (no van entre comes) o explicatives (entre comes): El xic que es diu Albert no ve a classe / El xic, que es diu Albert, no ve a classe.

Fes els exercicis 3, 9 i 10. 

Per acabar, a les pàgines 108-109 trobem les circumstancials adverbials i les circumstancials adverbials d'implicació lògica. Pots prescindir d'aquesta classificació i usar la denominació tradicional: subordinades adverbials. Aquestes es classifiquen en 9 tipus, dels quals, haureu de memoritzar un grapat de connectors. Observa que al dossier les adverbials de quantitat es desglossen en dos tipus: comparatives i consecutives intenses. Podem reclassificar-les així: en lloc d'anomenar-les de quantitat, les denominarem comparatives, i passarem els connectors de consecutives intenses a l'apartat de consecutives il·latives per a crear-ne un únic apartat: les consecutives. La classificació quedarà així: temps, lloc, manera, comparació, causa, finalitat, conseqüència, condició i concessió. Repassa els connectors de cada tipus i tracta de fer frases mentalment utilitzant aquells que et resulten més difícils. Si no saps el significat d'algun d'ells, pregunta-ho a classe.

Fes els exercicis 11 i 12. 

Ara acaba els exercicis de sintaxi que queden per contestar, principalment el núm. 14, que ho inclou tot.
- - - - -
- - - - - 

EXERCICIS AUTOCORRECTIUS EN LÍNIA:
Quan hages acabat els exercicis del dossier, et propose que repasses la sintaxi completant els dos qüestionaris que veuràs enllaçats avall, a formularis de Google, exercicis autocorrectius en línia. 

El primer és semblant als que es fan a les proves del Selectiu. El segon revisa tota l'oració composta. Fes-los pacientment, pots consultar apunts. Quan acabes i envies el qüestionari de Google, sol·licita'n còpia i que et mostre la puntuació per tal que pugues repassar errades.

1.>La sintaxi en textos curts: exercici 1. Amb solucionari. (20 punts)


dimecres, 19 de gener del 2022

Pràctica de comentari de dos fragments: Fuster i Estellés


Avui hem comentat a classe els tipus de preguntes que es poden fer sobre Fuster i Estellés a l'examen de Literatura pròxim. Serà semblant al model que es proposa als darrers exàmens de les PAU: dos fragments curts de textos de dos autors, en el nostre cas, l'un d'Estellés (un grapat de versos) i l'altre de Fuster (unes poques línies). Sobre cadascun d'aquests hi haurà dues preguntes: la primera es basarà en un breu comentari del fragment sobre algun dels punts que de seguida enumerem, i l'altra serà una pregunta de contextualització de l'obra de cada autor, les famoses preguntes "teòriques". Per tant, se us dona la possibilitat de triar-ne dues de les quatre. Tria indistinta. Tot seguit desglose les preguntes concretes que es podria formular.

Quant al comentari del fragment, per a Estellés esperem aquestes preguntes possibles:
  1. Quins referents o elements de la realitat trobem en aquest fragment? (Persones, noms de lloc, objectes, esdeveniments). Tenen relació amb el marc espaciotemporal de l'obra?
  2. Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques del Llibre de meravelles?
  3. Analitza la mètrica del fragment donat. És aquesta la mètrica dominant al Llibre de meravelles? Hi ha altres formes mètriques en els deu poemes seleccionats? Raona la resposta.
  4. Identifica una figura retòrica en el fragment i explica què aporta al text. Quines altres figures retòriques són habituals al Llibre de meravelles? Relaciona-les amb l'estil d'Estellés. [Contestacions a les preguntes 2, 3 i 4 a l'inici del pdf, clica]
Quant al comentari del fragment, per a Fuster esperem aquestes preguntes:
  1. Identifica una de les idees que Fuster utilitza en aquest fragment respecte al tema de l'entrada. Quines altres idees introdueix l'autor en aquesta entrada (un total de tres)?
  2. Cita una característica o recurs que presenta l'estil de Fuster en el fragment donat i explica la seua funció o finalitat. Quines altres característiques d'estil destaquen en el Diccionari per a ociosos? [Contestacions a la pregunta 1 i 2 ACÍ, clica]
  3. És aquest text un aforisme? Justifica la resposta. (Contestació a la pregunta ACÍ, clica)
El segon bloc de preguntes es refereixen a la contextualització de l'autor i l'obra. Aquestes varien en nombre. Per a Estellés n'hi ha vuit (descarregables ací); per a Fuster n'hi ha sis (descarregables ací). La preparació d'aquestes preguntes requereix la lectura dels pdf enllaçats i el resum de tres o quatre informacions fonamentals en set o vuit línies de cada contestació. Després cal memoritzar-les. Si no arribeu a aquesta segona fase, almenys podreu triar les dues preguntes estrictes de comentaris dels fragments per a obtenir els dos punts en la secció de Literatura.

En la 2a part de la classe hem fet o intentat aquesta pràctica en què l'alumnant es pot autocorregir la resposta. Podeu descarregar-la per contestar-la a casa i poder-vos avaluar també, ja que conté la clau de respostes possibles.

 Clica ací: Pràctica de comentari 

dilluns, 17 de gener del 2022

L'estil fusterià


 Sense establir un ordre de importància, enumerem les deu característiques principals de l'estil de Fuster trobades en les vuit entrades del Diccionari que estem llegint aquests dies. A classe en buscarem exemples.

  1. Discurs molt modalitzat. En aquest apartat podem localitzar nombrosos exemples dels diferents tipus de modalització:
    1. Lèxic valoratiu (subjectiu): substantius, adjectius, verbs, adverbis, quantificadors...
    2. Fraseologia: locucions, frases fetes, 
  2. Modalitats oracionals no assertives: exhortació (perífrasis d'obligació), dubte, exclamacions (sorpresa), desig, interrogacions (retòriques)...
  3. Abundància de dixi personal (presència de la primera persona en singular o plural de l'autor); inclusió del receptor (en primera del plural o en tercera persona del singular); alguns díctics d'espai i temps.
  4. Intertextualitat: citacions, ja siguen aproximades (sense cometes) o literals d'altres autors com a arguments d'autoritat o per a rebatre, dites populars...
  5. Abundància d'incisos, aclariments i ampliacions d'informació per tal de matisar. Solen expressar-se entre guions, entre comes (aposicions) o entre parèntesis.
  6. Grafies i puntuació: Ús dels dos punts per a presentar explicacions, síntesis de les afirmacions o  conseqüències de l'oració anterior. Ús de la lletra cursiva o les cometes per a remarcar un terme amb un sentit destacat, irònic o posat en qüestió per Fuster.
  7. Figures retòriques: ironia, contrast, paradoxa, comparació, metàfora, hipèrbole...
  8. Estil segmentat en sintaxi. Predomina la coordinació amb escasses subordinades per a dotar el text d'agilitat i claredat. Les oracions solen ser més curtes que llargues.
  9. Estil sentenciós, aforismal, de certesa contundent en les afirmacions que realitza.
  10. Dialogisme: de vegades recrea converses explícites de l'autor amb altres persones o bé amb ell mateix fent preguntes i responent. També es dirigeix al lector amb el mot "lector" o incloent-lo, com hem dit, en un "nosaltres".
- - - - - - - - 
- - - - - - - -