Sintaxi de l'oració composta

Toca abordar de nou la sintaxi de l'oració composta (pàgines 82-90 del dossier). En la nostra assignatura no hem de fer anàlisi sintàctica, sinó tan sols es demana el reconeixement de l'oració complexa i la classificació segons el tipus en el cas de les coordinades (sis classes) i les subordinades adverbials (nou classes). En el cas de les subordinades substantives, es demana esmentar la funció sintàctica (Subjecte, CD, CI, CRV, Atribut, CN, CAdjec). Les subordinades adjectives o de relatiu fan totes la funció de Complement del Nom, i les hem de classificar només en especificatives (no duen comes) o explicatives (entre comes). Fem una ullada a la teoria del dossier, des de la pàgina 82.

Les oracions coordinades, el primer tipus d'oració complexa, les classifiquem en Valencià en sis tipus (pàg. 82): copulatives, disjuntives, distributives, continuatives, explicatives i adversatives. Intenta memoritzar els connectors de cada tipus i escriu una oració amb els que consideres més difícils. Per exemple: en les distributives, algun connector et pot resultar difícil d'usar. Intenta-ho. Un model: "el mateix... que", podria donar "El mateix neva que plou", equivalent a "Ara neva, ara plou". Tracta d'entendre l'ús i el significat de tots els connectors coordinants. L'exercici 2 (pàg. 86) t'introdueix en les coordinades, fes-lo.

Les oracions juxtaposades (p. 82) apareixen sense connector, però separades per coma o punt i coma.

Les subordinades substantives (p. 82) poden aparéixer principalment de quatre maneres distintes. Llig l'apartat "Tipologia de les oracions subordinades substantives" de la pàgina 82-83 i observa que van introduïdes per la conjunció QUE (completives), per la conjunció SI o un pronom interrogatiu, per un infinitiu que té el mateix subjecte que l'oració principal, o bé, per un relatiu (QUE, QUI) sense antecedent. A més de reconéixer les substantives, hem de localitzar-ne la funció sintàctica que fan. Les més habituals són de subjecte (Subj), complement directe (CD), complement del nom (CN) i complement de règim verbal (CRV). Mira un exemple de cadascuna:

• M'agrada que m'acompanyes (Subj)
• Vull que m'acompanyes (CD) Normalment és substituïble pel pronom "ho".
• Tinc la sensació que no m'escolta (CN) Complementa el nom "sensació" i no duu preposició com sí que la té en castellà.
• Accedirem a fer-li un homentage. No accediran que li faces un homenatge (CRV). Es diu complement de règim verbal perquè el verb principal porta una preposició obligatòriament, però davant la conjunció QUE la preposició desapareix, mentre que en castellà es manté.

 Fes els exercicis 4, 6, 7 i 8 al voltant de la subordinada substantiva. Comprova el resultat amb el full de respostes.

Quant a les oracions subordinades adjectives (anomenades també de relatiu), llig el fragment explicatiu de la pàgina 81 i el quadre sencer de la pàgina 83 del dossier. Observa les diferents formes del relatiu (QUI, QUE...) i la característica comuna que tots tenen un antecedent, que és el substantiu que els precedeix. Les adjectives tenen totes la funció de Complement del nom (CN), i poden ser especificatives (no van entre comes) o explicatives (entre comes): El xic que es diu Albert no ve a classe / El xic, que es diu Albert, no ve a classe.

Fes els exercicis 3, 9 i 10. Comprova el resultat amb el full de respostes.

Per acabar, a les pàgines 83 i 84 trobem les circumstancials adverbials i les circumstancials adverbials d'implicació lògica. Pots prescindir totalment d'aquesta classificació usar la denominació antiga: subordinades adverbials. Aquestes es classifiquen en 9 tipus, dels quals, haureu de memoritzar un grapat de connectors. Observa que al dossier les adverbials de quantitat es desglossen en dos tipus: comparatives i consecutives intenses. Podem reclassificar-les així: en lloc d'anomenar-les de quantitat, les denominarem comparatives, i passarem els connectors de consecutives intenses a l'apartat de consecutives il·latives per a crear-ne un únic apartat: les consecutives. La classificació quedarà així: temps, lloc, manera, comparació, causa, finalitat, conseqüència, condició i concessió. Repassa els connectors de cada tipus i tracta de fer frases mentalment utilitzant aquells que et resulten més difícils. Si no saps el significat d'algun d'ells, pregunta-ho a classe.

Fes els exercicis 11 i 12. Comprova el resultat amb el full de respostes.

Ara acaba els exercicis de sintaxi que et queden per contestar, principalment el núm. 14 que engloba tot.

>ACÍ TENS EL PDF AMB LES CONTESTACIONS DELS EXERCICIS DEL DOSSIER (CLICA)

- - - - - 

Quan hages acabat els exercicis del dossier, et propose que repasses la sintaxi completant els tres qüestionaris que veuràs enllaçats avall, a formularis de Google, exercicis autocorrectius en línia. 

El primer és el més senzill i és semblant als que es fan a les proves del Selectiu. El segon és de traducció al valencià de deu oracions compostes. El tercer és el gran qüestionari que pot tenir alguna dificultat ja que revisa tota l'oració composta. Fes-los pacientment, pots consultar apunts. Quan acabes i envies el qüestionari de Google, sol·licita'n còpia i que et mostre la puntuació per tal que pugues repassar errades.

1.>La sintaxi en textos curts: exercici 1. Amb solucionari. (20 punts)

2.>Tradueix aquestes deu oracions compostes al valencià. (10 punts)

3.>Sintaxi per a practicar i obtenir feed-back de les respostes encertades i equivocades.(50 p.)

- - - - - -

ENLLAÇOS de suport per a estudiar l'oració composta:
1.Quadres aclaridors per entendre la sintaxi de l'oració simple i composta.
2.Tutorial bàsic en vídeo de les oracions simples i compostes coordinades i juxtaposades (11.30 min)
3.Tutorial bàsic en vídeo de les oracions compostes subordinades substantives, adjectives i adverbials (12 min.)

Una experiència lingüística: la llengua amagada

Us deixem ací un model possible de resposta a una pregunta de les PAU basada en un text sociolingüístic. Responem a l'escrit "Xenofòbia lingüística" d'Antoni Rubio, aparegut a l'examen de setembre de 2020. Ens hi demanaven una experiència lingüística semblant a la de l'article. Observeu que la tesi apareix al final, com al text que ens serveix de model.

Recorde una d'anècdota a principis dels anys vuitanta quan jo començava a practicar el valencià oral, nouvingut com era. 

Un matí vaig entrar en un estanc de la ciutat d'Alacant i em va alegrar escoltar dues persones majors parlar valencià. M'havien dit que a Alacant la llengua estava amagada a causa de la submissió apresa durant el franquisme, ja que a base de burles i prohibicions, s'havia reduït a l'àmbit familiar, però tampoc l'ensenyaven els pares als fills, sobretot a les filles, si és que estes volien tindre un nóvio foraster. Això m'ho contaren després. Fou el cas que quan em va tocar a mi el torn, vaig demanar a l'estanquer: "Per favor, done'm un sobre i un segell de correus". L'home em va contestar ben molest: "Yo no tengo confianza con usted para que me hable en valenciano". Així, literalment. "Però m'ha entés?", li vaig preguntar. "Sí", respongué, i em va donar allò demanat. Vaig tardar uns anys a entendre la seua reacció. 

Al principi m'ho vaig prendre personalment, però, més tard, vaig comprendre que l'estanquer havia manifestat i seguia defensant la defecció lingüística, l'abandonament del valencià en àmbits públics, com si continuàrem encara sota el franquisme. Els quaranta anys anteriors havien donat el seu fruit convertint en diglòssics bona part dels alacantins.  [214 mots]

TELP, Biografia lingüística i proposta d'activitats per a Nadal

TELP: Explorem els prejuís lingüístics:

https://www.slideshare.net/ATC/fonamentaci-del-telp-taller-despai-lingstic-personal-presentation

- - - - - - - - - - 

Per a aquestes vacances us proposem dues tasques: la primera, revisar tots els comentaris del Diccionari per a ociosos que heu publicat al corresponent portafoli de grup i reduir a 80 paraules cadascuna de les 6 preguntes de context que us hem donat de manera extensa; la segona, escriure un text "assagístic" a imitació de les entrades del Diccionari de Fuster i publicar-lo al blog fins al 8 de gener. Busqueu una paraula que servisca de títol i seguiu alguns dels recursos fusterians per a crear una definició assagística entre 150 i 200 paraules de text.

A classe estem abordant aquest dies els conceptes bàsics de Sociolingüística i alhora intentem aplicar-los als textos dels últims exàmens de les PAU. Una manera d'aproximar-se també a la Sociolingüística és la d'explorar la nostra biografia lingüística  ―una part del portafoli europeu de les llengües―  seguint el guió inclòs més avall. En una classe abans de tancar el trimestre, redactarem un escrit o ens enregistrarem en àudio o vídeo un breu text (150-200 paraules) sobre la nostra relació amb les llengües que sabem, parlem, aprenem o tenim la intenció d'estudiar. Us n'oferim un guió orientatiu.

Guió bàsic de la biografia lingüística:

• - Quines llengües parles/llegeixes/entens? 
• - Per a què les utilitzes? 
• - Com i quan les vas aprendre? 
• - En tens el mateix coneixement de totes? 
• - Amb quina et sents més a gust? 
• - Tens alguna anècdota o record relacionat amb alguna d'aquestes llengües? Conta-la.

Evidentement la vostra creativitat ordenarà, modificarà o ampliarà aquest guió d'altres maneres. Si us sembla, també podeu introduir algun concepte sociolingüístic dels revisats a classe. Per acabar, llegiu algunes biografies vostres de 4t ESO enllaçades (cliqueu), i escolteu el vídeo i els àudios incrustats de dues companyes de classe i el professor. 

Passeu unes bones festes!

- - - -

És aquest text un aforisme? Justifica la teua resposta (Diccionari per a ociosos)

Pregunta de Literatura a les PAU: És aquest text un aforisme? Justifica la teua resposta (Diccionari per a ociosos)

COVARDIA Si volem —i ho hauríem de voler—, sempre trobarem una raó per a excusar les accions del covard: la seva covardia. Perquè, ¿qui és que no ha tingut mai por? És clar que la por pot ser superada: diuen que el valent no és sinó un que té por i se l’aguanta. Potser sí. El que sí que sé és que no hi ha manera humana de fixar un límit moral en aquest terreny. Cadascú s'’administra la pròpia por com pot i com Déu li ho dóna a entendre. I tampoc no ens hem pas d’enganyar: tothom és covard per comparació a algú altre. Ja podeu ser tan temeraris com vulgueu: mai no serà impossible que un qualsevol veí vostre consideri que la vostra valentia és inferior a la seva, i que, per tant, sou un covard. Una bona regla de conducta, en això com en tantes altres esferes i coses, serà aquesta: no censureu, no condemneu ningú perquè sigui allò que vosaltres podreu ser en alguna ocasió. Per exemple: covards.

Resposta

El text que llegim, «Covardia», és un dels articles breus del Diccionari per a ociosos (1964) de Joan Fuster. Aquesta obra, junt amb el seu Diari (1952-1960), és la millor mostra del tipus d’assaig deliberatiu en què l’autor va destacar en el panorama de la postguerra. Al Diccionari trobem seixanta-un articles d’extensió desigual ordenats alfabèticament amb reflexions i aforismes des d’un punt de vista escèptic, sempre subjectiu, sobre qualsevol fet, objecte o persona.

El text «Covardia» no és estrictament un aforisme, això és, una sentència breu que expressa  un pensament complex de forma colpidora o estètica, com ho són «Còmplice», «Caracteriologia», «Ser» o «Servilisme». Ara bé, és cert que la prosa de l’autor presenta una tendència a l’asseveració contundent i generalitzadora com els exemples que llegim en el fragment (destacats en negreta). Cada una d’aquestes oracions, considerades aïlladament, tenen totes les característiques de l’aforisme: són concises i es presenten com una veritat absoluta a la manera de les lleis científiques (modalitat enunciativa, ús del present atemporal) però s’enuncien des de la subjectivitat de l’autor i es proposen per al debat intel·lectual.

Comentari de l'entrada "Cadira" del Diccionari per a ociosos de Joan Fuster: idees i recursos estilístics

 Aquests dies hem llegit algunes de les entrades de Fuster que formen part de l'assaig Diccionari per a ociosos i ens hem exercitat a comentar les idees que presenten així com els recursos estilístics de l'autor. Entre els seus recursos enumerem ací els més utilitzats en les vuit entrades analitzades. Hi predomina la modalització (lèxic valoratiu; modalitat oracional variada -oracions interrogatives, dubitatives, desideratives, exhortatives-; figures retòriques com ara la ironia, el contrast, la paradoxa; fraseologia rica de locucions i frases fetes). Quant als recursos gràfics, hi ha els guions llargs, les comes per a fer aposicions, i l'ús dels dos punts amb abundància. La finalitat és d'aclarir conceptes, introduir breus comentaris d'ampliació de la informació, i també la d'enumerar elements, matisar, explicar millor o mostrar conseqüències. L'ús de les cometes és particularment interessant. Poden significar una de les dues coses: intertextualitat perquè cita de memòria textos, dites, frases, etc. d'autors esmentats o no; i també poden significar una restricció del significat de la paraula entre cometes, que Fuster destaca per a no interpretar-la exactament com l'explica el diccionari, de vegades amb ironia o un sentit diferenciat per l'autor. Per acabar, sol usar un estil sentenciós en algunes oracions amb voluntat aforística per a motivar una reflexió més profunda: "Llegir és seguir vivint i cadascú ho fa a la seua manera", per exemple. 

No s'acaben ací els recursos fusterians però hi posem punt final per tal de proposar-vos ara un model "ampli" de comentari de text de l'entrada "Cadira". El model següent és quatre vegades més extens del que haureu d'elaborar vosaltres. El vostre comentari (tres idees contingudes en una de les entrades i tres recursos emprats amb exemples del text), haureu de publicar-lo al portafoli del grup amb una extensió entre 150 i 200 paraules màxim i una imatge il·lustrativa. El professor o la professora us assignaran una entrada a comentar al blog. Seguiu les pautes indicades i llegiu el model següent només com a orientació. Bona feina.

Comentari de l’entrada CADIRA: idees i recursos d’estil

Fuster utilitza el mot temàtic de cadira per a desplegar la seua opinió al voltant d’aquest moble utilitzat des de fa segles, l’evolució del qual ha estat marcada paradoxalment per qüestions no relacionades amb el confort. Al nostre comentari abordarem les idees principals de l’entrada i els recursos estilístics predominants.

Des de les primeres línies, l’autor presenta la idea principal que esmicolarà en les línies posteriors: l’ésser humà és ric en inventiva excepte per a millorar el confort immediat. Fuster utilitza la cadira com a indici especialment visible de la seua tesi ja que afirma que durant segles ha tingut un format inhòspit (gens còmode).

Altres idees que s’escampen al text són les següents. La primera, cal adonar-se que l’acte d’asseure’s respon a la necessitat de descans, cosa que no es contempla en els dissenys de les cadires antigues. En segon lloc considera que la lenta millora d’aquest moble va provindre del costat de l’ornamentació i sumptuositat, no de la comoditat. En tercer lloc, s’alegra que avui els seients són admirables. Les seues reflexions no acaben ací. Tot seguit, Fuster llança una nova pregunta que contestarà en la segona part del text: per què no s’havien construït abans així, si només es tracta d’una qüestió d’enginy, i no de pressupostos científics. La resposta que hi dona és que no devia existir una veritable demanda de confort. I justifica la idea basant-se en el fet que tradicionalment la virtut de l’ésser humà s’entenia sota formes inconfortables i austeres.

Conclou dient que en l’actualitat ha canviat aquest pensament i, en conseqüència, les cadires i altres coses han esdevingut més còmodes.

Quant a l’estil de Fuster, els recursos en són nombrosos, i sobre aquesta entrada podríem omplir-ne un full d’exemples. Ens limitarem als més recurrents del text. El seu discurs és molt modalitzat, amb substantius, adjectius, verbs, adverbis, quantificadors i fraseologia que expressen el punt de vista subjectiu («constatació, fàcil, fullejar, de seguida, moltíssimes, de mica en mica»). La varietat de modalitats oracionals no assertives és freqüent per a expressar exhortació al lector, dubte, sorpresa, desig: «o potser no tant dels usuaris; ¿com és que a ningú se li havia acudit...?; seure en una cadira gòtica degué ser un turment.» La dixi personal és reiterada: l’autor s’hi fa present amb l’ús de la forma verbal de primera persona, ja siga en singular («torno a dir-ho»), com en plural, forma en què inclou el lector ("ratificaríem, trobarem").

Altres recursos enumerats:

-Dialogisme: recrea converses explícites de l’autor amb altres o de l’autor amb ell mateix: pregunta i respon, o bé es dirigeix al lector amb el mot «lector». També l’implica amb freqüència usant el nosaltres inclusiu: «ens hi ratificaríem». Usa termes col·loquials.

-Citacions, ja siguen vagues, aproximades, com literals, d’autors, dites populars, etc. [intertextualitat]. N’hem trobat una: «l’ou de Colom».

-Abundància d’incisos, aclariments i ampliacions d’informació per tal de matisar. Van entre guions, parèntesis o entre comes (aposicions): «—il·lustrada, no cal dir-ho—».

-Dos punts per a presentar explicacions o síntesi de les afirmacions: «basta fullejar... (línia 1)»

-Cursiva o cometes per a marcar un sentit destacat o irònic: «invents, pressupostos, inconfortables».

-En sintaxi, l’estil de Fuster és segmentat: dota el text d’agilitat. Els períodes sintàctics són breus i hi predomina la coordinació, amb escasses subordinades. És un estil clar, tot i estar la informació més fragmentada.

-Les figures retòriques més freqüents són la ironia, la paradoxa, el contrast. També usa la metàfora, la comparació, la hipèrbole, etc. Un exemple de paradoxa al text: «tan ric en inventiva... falta d’imaginació».

-Fuster escriu amb un estil sentenciós, aforismal, de certesa contundent, encara que no siga necessari compartir-la: "l'afecte pel propi cos és una actitud relativament nova dins la nostra civilització".

Amb aquesta anàlisi de les idees i els recursos de l’entrada CADIRA, pertanyent al Diccionari per a ociosos de Joan Fuster (1964), concloem el comentari de text. [650 paraules]