Comentari del poema "Un entre tants"

Comentari complet del poema d'Estellés "Un entre tants": tema, altres temes del poemari, mètrica, altres mètriques, figures retòriques i altres recursos poètics del poemari.

El tema del poema és l’assumpció del jo poètic de la seua pertinença a una col·lectivitat. Escriurà des del poble, i no únicament per al poble, com faran altres poetes del corrent realista. Estellés procedeix del carrer, forma part de la gent, n’és part indestriable, n’és «un entre tants». Aquesta frase, òbviament associada a una idea que té el poeta sobre ell mateix, es convertirà en un leitmotiv al llarg de la secció, ja que la recupera en altres tres poemes.

Altres temes del poemari: l’amor apassionat i salvatge que perviu en el temps; la duresa de la vida de postguerra, especialment per als vençuts i per als més vulnerables; el record de la sensualitat d’una jove i del desig que li provocava, etc.

Pel que fa a la mètrica, el poema està format per 21 versos. Alternen els decasíl·labs amb cesura a la quarta síl·laba (4 + 6) i els tetrasíl·labs. Aquests últims sempre corresponen a la mateixa frase « un entre tants», que també es correspon amb el primer hemistiqui de tots els versos de deu síl·labes. La rima és la repetició de sons al final dels versos per a remarcar estèticament el final del vers, i organitza les formes estròfiques. Ací trobem repeticions constants de la frase que hem esmentat («un entre tants») en els versos 2, 4, 6, 7, 9, 11, 13, 14, 16, 18, 20 i 21. Els versos decasíl·labs s’agrupen de tres en tres, amb una rima consonant, és a dir, amb coincidència dels sons vocàlics i consonàntics a partir de l’última síl·laba accentuada: callen-treballen-badallen, gemeguen-s’ofeguen-preguen, callen-tallen-callen. Aquest poema no s’estructura en cap estrofa definida, però hi trobem unes pautes organitzatives que ens ajuden a explicar més coherentment el seu significat. Podem distribuir els versos en tres grups, formats cada un per set versos. Es repeteix la mateixa organització: tres decasíl·labs i quatre tetrasíl·labs (10-4-10-4-10- 4-4).

Les altres mètriques del poemari són els versos alexandrins dodecasil·làbics amb cesura en la sisena síl·laba, i els versos octosil·làbics.

Els recursos literaris usats per l’autor en aquesta composició estan centrats en l’abús de la repetició d'estructures sintàctiques i mots. Li serveixen per a vertebrar i construir sòlidament el poema. L’anàfora i el paral·lelisme sintàctic («Un entre tants com esperen, treballen/ Un entre tants com esperen badallen») són els més presents, sense oblidar les repeticions lèxiques dels mots clau del poema: esperar i callar. L’asíndeton també s’emprarà per a trencar la lògica expressiva, per a agilitzar la dicció poètica i per a destacar els verbs que finalitzen molts dels versos («esperen, barallen»).

Altres recursos freqüents d'Estellés són: la hipèrbole o exageració, la metàfora, la metonímia i els encavallaments (sintagmes o oracions interrompudes en un vers i continuades al vers següent).

- - - - -

 TASCA DE LA SETMANA (25-31 gener) per a 2n B 

 Aquest és un model de comentari que haureu d'imitar amb els altres nou poemes d'Estellés que queden. Practiqueu el comentari elaborant-ne un i publicant-lo al portafoli a partir d'aquesta setmana quan tingueu un moment. Podeu extraure tota la informació del comentari en els apunts d'Estellés que us vaig repartir, i que podeu també descarregar des d'ací (ESTELLÉS). Us propose de repartir els poemes restants per a comentar-los seguint el mateix esquema exposat a l'inici d'aquest post. Comenteu-los individualment i els publiqueu en dues setmanes màxim.

1. "No escric èglogues": Alicia i Youssef
2. "Demà serà una cançó": Gonzalo i Guillem
3. "Els amants": Helena i Gala
4. "L'estampeta": Alma i Lucía
5. "Cant de Vicent": Alexandre i Andreas
6. "Temps": Pablo i Manel
7. "Ací": Enric i Andrea
8. "Per exemple": Oana i Julio
9. "Assumiràs la veu d'un poble": Juan i Júlia
10. David i Eliana: "Cant de Vicent"
11. Kush i Eloi: "Per exemple"
12. Sergio: "Assumiràs la veu d'un poble"

La manera de preparar les preguntes d'Estellés per al control i el selectiu és la de sempre. Si mireu als apunts de les preguntes del selectiu sobre Estellés, des de la pàgina 6, a partir de la pregunta 1.05 es troben les preguntes de contextualització. Cal que vos resumiu en 80-90 mots les contestacions. En total han de ser-ne 8, ja que podeu prescindir-ne de l'última. Aquesta seria la tasca a fer aquesta setmana del 25 al 31 de gener. Bona feina, 2n B!!!

Les subordinades substantives i les funcions sintàctiques que fan

Com deus saber, una subordinada substantiva fa les funcions que pot realitzar un nom comú a l'oració: subjecte, complement directe, indirecte, etc. Apareixen de quatre formes distintes, però això no determina la funció sintàctica que fan. Les quatre formes són:

1. Introduïdes per la conjunció completiva QUE o SI: Sé que vindràs; no sé si vindràs

2. En un infinitiu que té el mateix subjecte que l'oració principal: Vull cantar

3. Introduïdes per un pronom interrogatiu (què, quan, com, on, per què, etc.): Dis-me on està

4. Introduïdes pel pronom relatiu QUE, QUI, sense antecedent: Qui t'ho ha dit no té ni idea

Si el teu dubte és identificar la funció sintàctica que fa una substantiva, veurem ara la manera de detectar-la, siga la forma que siga com aparega.

SUBJECTE O COMPLEMENT DIRECTE

Es presenten les dues funcions sintàctiques de la mateixa manera. Ambdues funcions podrien ser substituïdes pel demostratiu AIXÒ. Per a diferenciar-les sintàcticament hem de substituir ara la subordinada pel pronom feble HO. Si és possible la substitució, estem davant una substantiva de complement directe (CD). Exemples per a provar-ho:

1. Vull que vingues;

2. pots cantar?;

3. no sabem si vindrà;

4. li vaig preguntar com havia de fer-ho;

5. m'agrada molt llegir;

6. m'interessa que m'ho digues.

Com es pot comprovar, tant les completives amb les conjuncions "que, si", o el pronom interrogatiu indirecte "com" i els infinitius subratllats, són subordinades substantives i les podem substituir per AIXÒ. Substituir-les per AIXÒ ens posa en la pista que poden ser de subjecte o de CD. La segona comprovació és vore quines podem substituir pel pronom HO. Les quatre primeres subordinades: ho vull; ho pots?, no ho sabem, li ho vaig preguntar, són correctes. Les dos darreres: *m'ho agrada molt, *m'ho interessa, no són correctes. Per tant, "que vingues", "cantar", "si vindrà" i "com havia de fer-ho" són substantives de CD i les dues darreres són de subjecte.

Hi ha també substantives creades amb relatius sense antecedent que poden fer la funció sintàctica de subjecte: qui no ho entenga, que pregunte; o bé de CD: he vist el/allò que em vas dir (ho he vist). Una manera de saber-ne la funció és buscar el subjecte del verb principal. En la primera, el verb "pregunte" té com a subjecte la substantiva "qui no ho entenga", mentre que en la segona, el subjecte elidit és "jo", i la substantiva fa de CD, també substituïble pel pronom HO.

COMPLEMENT INDIRECTE

Les substantives de complement indirecte (CI) es manifesten només amb els pronoms relatius QUI, QUE, sense antecedent, ja que es refereixen a una o més persones a les quals va destinada l'acció del verb principal, però estes persones també fan una acció en la subordinada. La substantiva de CI pot portar un article o un demostratiu davant i sempre té davant les preposicions A o PER A (com en el CI de l'oració simple). Exemples:

-Explicaré de nou les substantives a qui no les haja entés

-Als que no vinguen a classe els posarem falta

-Per als que no estigueren a classe ahir, ho tornaré a dir

ATRIBUT

Les oracions subordinades substantives d'atribut fan la funció d'un atribut, o siga, comencen normalment amb la conjunció QUE o un verb en infinitiu darrere d'un verb copulatiu (ser, estar, semblar). Exemples:

-La idea és que calles, (=el teu silenci, equivalent a un atribut ja que va darrere de ser)

-La meua voluntat és acabar ràpidament, (=l'acabament, el final ràpid, equivalent a un atribut ja que va darrere de ser)

-Manel semblava que mossegava (=mossegador, rabiós, equivalent a un atribut)

-Pepa estava que treia foc pels queixals (=enfadada)

COMPLEMENT DEL NOM

Les substantives de complement del nom (CN) van darrere d'un nom per a complementar-lo. Normalment s'inicien amb QUE (o amb una preposició + infinitiu). Exemples:

-Tinc el pressentiment que no m'has escoltat; tinc el pressentiment de no ser escoltat;

-Té la seguretat que tot anirà molt bé; té la seguretat de fer-ho bé;  

COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

El complement de règim verbal és crea a partir dels verbs que necessiten una preposició obligatòria: exposar-se a, oblidar-se de, somiar amb, etc.

Les substantives de CRV s'inicien amb QUE però no porten la preposició obligatòria que hauria de portar el verb, ja que "cauen" davant QUE, en canvi, si va un infinitiu, sí que conserva la preposició. Exemples:

-S'exposa (a) que li ho furten tot; s'exposa a perdre les claus;

-M'he oblidat (de) que havia d'agafar els llibres; m'he oblidat d'agafar els llibres;

Sintaxi de l'oració composta

Toca abordar de nou la sintaxi de l'oració composta (pàgines 82-90 del dossier). En la nostra assignatura no hem de fer anàlisi sintàctica, sinó tan sols es demana el reconeixement de l'oració complexa i la classificació segons el tipus en el cas de les coordinades (sis classes) i les subordinades adverbials (nou classes). En el cas de les subordinades substantives, es demana esmentar la funció sintàctica (Subjecte, CD, CI, CRV, Atribut, CN, CAdjec). Les subordinades adjectives o de relatiu fan totes la funció de Complement del Nom, i les hem de classificar només en especificatives (no duen comes) o explicatives (entre comes). Fem una ullada a la teoria del dossier, des de la pàgina 82.

Les oracions coordinades, el primer tipus d'oració complexa, les classifiquem en Valencià en sis tipus (pàg. 82): copulatives, disjuntives, distributives, continuatives, explicatives i adversatives. Intenta memoritzar els connectors de cada tipus i escriu una oració amb els que consideres més difícils. Per exemple: en les distributives, algun connector et pot resultar difícil d'usar. Intenta-ho. Un model: "el mateix... que", podria donar "El mateix neva que plou", equivalent a "Ara neva, ara plou". Tracta d'entendre l'ús i el significat de tots els connectors coordinants. L'exercici 2 (pàg. 86) t'introdueix en les coordinades, fes-lo.

Les oracions juxtaposades (p. 82) apareixen sense connector, però separades per coma o punt i coma.

Les subordinades substantives (p. 82) poden aparéixer principalment de quatre maneres distintes. Llig l'apartat "Tipologia de les oracions subordinades substantives" de la pàgina 82-83 i observa que van introduïdes per la conjunció QUE (completives), per la conjunció SI o un pronom interrogatiu, per un infinitiu que té el mateix subjecte que l'oració principal, o bé, per un relatiu (QUE, QUI) sense antecedent. A més de reconéixer les substantives, hem de localitzar-ne la funció sintàctica que fan. Les més habituals són de subjecte (Subj), complement directe (CD), complement del nom (CN) i complement de règim verbal (CRV). Mira un exemple de cadascuna:

• M'agrada que m'acompanyes (Subj)
• Vull que m'acompanyes (CD) Normalment és substituïble pel pronom "ho".
• Tinc la sensació que no m'escolta (CN) Complementa el nom "sensació" i no duu preposició com sí que la té en castellà.
• Accedirem a fer-li un homentage. No accediran que li faces un homenatge (CRV). Es diu complement de règim verbal perquè el verb principal porta una preposició obligatòriament, però davant la conjunció QUE la preposició desapareix, mentre que en castellà es manté.

 Fes els exercicis 4, 6, 7 i 8 al voltant de la subordinada substantiva. Comprova el resultat amb el full de respostes.

Quant a les oracions subordinades adjectives (anomenades també de relatiu), llig el fragment explicatiu de la pàgina 81 i el quadre sencer de la pàgina 83 del dossier. Observa les diferents formes del relatiu (QUI, QUE...) i la característica comuna que tots tenen un antecedent, que és el substantiu que els precedeix. Les adjectives tenen totes la funció de Complement del nom (CN), i poden ser especificatives (no van entre comes) o explicatives (entre comes): El xic que es diu Albert no ve a classe / El xic, que es diu Albert, no ve a classe.

Fes els exercicis 3, 9 i 10. Comprova el resultat amb el full de respostes.

Per acabar, a les pàgines 83 i 84 trobem les circumstancials adverbials i les circumstancials adverbials d'implicació lògica. Pots prescindir totalment d'aquesta classificació usar la denominació antiga: subordinades adverbials. Aquestes es classifiquen en 9 tipus, dels quals, haureu de memoritzar un grapat de connectors. Observa que al dossier les adverbials de quantitat es desglossen en dos tipus: comparatives i consecutives intenses. Podem reclassificar-les així: en lloc d'anomenar-les de quantitat, les denominarem comparatives, i passarem els connectors de consecutives intenses a l'apartat de consecutives il·latives per a crear-ne un únic apartat: les consecutives. La classificació quedarà així: temps, lloc, manera, comparació, causa, finalitat, conseqüència, condició i concessió. Repassa els connectors de cada tipus i tracta de fer frases mentalment utilitzant aquells que et resulten més difícils. Si no saps el significat d'algun d'ells, pregunta-ho a classe.

Fes els exercicis 11 i 12. Comprova el resultat amb el full de respostes.

Ara acaba els exercicis de sintaxi que et queden per contestar, principalment el núm. 14 que engloba tot.

>ACÍ TENS EL PDF AMB LES CONTESTACIONS DELS EXERCICIS DEL DOSSIER (CLICA)

- - - - - 

Quan hages acabat els exercicis del dossier, et propose que repasses la sintaxi completant els tres qüestionaris que veuràs enllaçats avall, a formularis de Google, exercicis autocorrectius en línia. 

El primer és el més senzill i és semblant als que es fan a les proves del Selectiu. El segon és de traducció al valencià de deu oracions compostes. El tercer és el gran qüestionari que pot tenir alguna dificultat ja que revisa tota l'oració composta. Fes-los pacientment, pots consultar apunts. Quan acabes i envies el qüestionari de Google, sol·licita'n còpia i que et mostre la puntuació per tal que pugues repassar errades.

1.>La sintaxi en textos curts: exercici 1. Amb solucionari. (20 punts)

2.>Tradueix aquestes deu oracions compostes al valencià. (10 punts)

3.>Sintaxi per a practicar i obtenir feed-back de les respostes encertades i equivocades.(50 p.)

- - - - - -

ENLLAÇOS de suport per a estudiar l'oració composta:
1.Quadres aclaridors per entendre la sintaxi de l'oració simple i composta.
2.Tutorial bàsic en vídeo de les oracions simples i compostes coordinades i juxtaposades (11.30 min)
3.Tutorial bàsic en vídeo de les oracions compostes subordinades substantives, adjectives i adverbials (12 min.)